De la victoria de Alguer sobre'ls francesos

NARRACIÓ Y POESIA

DE LA VICTORIA DE ALGUER SOBRE 'LS FRANCESOS.

†

En nom del Omnipotent Deu y de la Gloriosa Vergie Maria, y dels Benaventurats Arcangiel Sant Miquel, y Apostol y Evangelista Sant Juan Patrons desta Ciutat de Alguer:

Memoria sia per lo esdevenidor com en lo any 1412 en semblant die de vui essent esta Ciutat com vui es dels Serenissims Reis de Aragó de imortal recordassió y governant de Governador en esta Ciutat y en tot lo present Cap de Logudor Mossen Ramon Satrilles, vengueren los francesos enemichs de la Corona de Aragó, y per llurs Caps y Capitans lo Bis Conde de Narbona, y lo Bastart de Saboya, los quals volentse ensegnorir desta Ciutat en tal nit com esta vingueren ab tanta silensi, y secret que escalaren las morallas del que essentse avists les sentinelles y Guardies, tocaren al arma, y com los moradors y abitadors estavan apersebits per tenir com tenian los enemichs a prop foren incontinent a punt ab las armas, balestres, y vergues, y trobaren ya los enemichs havian entrada la terra, y resistintlos ab gran valor y esfors daren en ells, y apres de gran pelea los retiraren y astringieren en la torre del Espró siguint lo esfors y valor de lur Capitá y Governador, lo qual axi be estava nafrat, no per ço afluxiá ni desempará la batalla, ni dexiá de fer tot ço y quant á bon Capitá convenia, apelidant Aragó Aragó muiran muiran los francesos y los trahidors dels & y posaren foch en la torre del Esperó hont se eran retirats, en lo qual conflite les dones ab gran coragie y varonil anim del que mereixen per tot temps gran llor, agiudaren ab fexios de rama y brandons en las mans acudiren per á posar foch en dit lloch,y al ultim fonch Nostre Señor servit dar victoria als nostres ab gran mortaldat dels enemichs entre los quals restá presoner lo Bastart de Saboya llur Capitá al qual li fonch llevat lo cap lo endema de la Assensió del Señor del dit any en la Plassa que se diu de Sant Esteve en lo carrer de Sant Antoni, per la qual vitoria haventla conseguda de mans del Onipotent Deu y Señor Nostre hauentli fetes grasies com á bons cristians, votaren la festa del glorios Apostol y Evangelista Sant Juan de la porta llatina essent estada en son die, lo qual es de creure fonch intercessor devant del Señor per alcansarla, y de festegiar lo tal dia y cantar en versos algunes de les coses memorables é insignes susehides en aquesta giornada a tal reste memoria de tal vitoria, y perque reste fama de la asagna dels nostres antichs moradors desta Ciutat la qual nos sia sempre per espill de volerlos imitar en ser fiels y leyals al Nostre Rey y Señor y defensar ab lo mateix valor y esfors la nostra Patria y Ciutat contra los que semblant atreviment voldrán tenir, fent grassias y dant llaor al Señor y al Apostol y Evangelista Sant Juan per haverla lliurada en tal dia de tal invasió, suplicantlo humilment nos vulga ser Advocat y intersesor devant la Divina Magestat que la vulla guardar á ella y tots los ciutadans de tot perill y sinistre. Amen &.

COBLES DE LA CONQUISTA
DELS FRANCESOS.

Ó visconte de Narbona,
Be haueu mala rahó
De uos escalar la terra
Del molt alt Rey de Aragó.

Cobla.
Escalada la aueu sens falla,
Mes lo Alguer be hos ha costat
Los millors homes de armes
Los llurs caps y han dexiat

Ab molta ballestraria
Y vergadas ab baldó,
Dient muiran los francesos
Que nos han fet la traiçió
Del molt alt Rey de Aragó.

Cobla.
Lo monseñor del Altura
Que nes novell Capitá,
Aquell que a pres la empresa
Ab mossen Sissiliá
De tolra á nos la terra
Falsament á traiçió,
Gran fore estada la mengua
De la Casa de Aragó.
Muiran muiran los francesos
Que nan fet la traiçió
Al nostre Rey de Aragó.

Cobla.
Defensada nos (uos?) han la terra
Los Albergans ab gran rigor,
Quant veeren lo Mur combatre,
Cetrillas Gobernador
Aquell que nefrat estava
Mostrá gran esfors y bo,
Dient muiran los francesos
Que nos han fet la traiçió
Al nostre Rey de Aragó.

Cobla.
La bandera haueu dexada,
Visconte, mal vostre grat:
Virgili que la portaua
De bona nes escapat.
Ferit fonch de un colp de glaui
Y nefrat de un virató,
Prestament salta la escala
A sercar son compañó.
Muiran muiran...

Cobla.
La trompeta que aportauan
Poch li valgué son sonar
Nel asalt que atocauan
Ca sert no hi gosan montar.

Ans fugí ab lo visconte
Quan ell veu la destruçió
Que faiean dels francesos
En la torre del Esparó.
Muiran muiran...

Cobla.
En lo Bastart de Saboya
No hos y cal pas esperar
Que gia mes castells ni vilas
No veureu pas escalar,
Puix que en lo Alguer sens falla
Pengiat lo han com un lladró
Y tolta li han la testa
Lo endemá de la Açensió.
Muiran muiran...

Cobla.
De les dones vos diré,
Dinyas son de gran llaor
Quals tingueren gran coragie
Defensant al llur Senyor.
Aportavan totas llenya
Cascuna ab son brandó
Per metre foch á la torre
Que se apella lo Esparó,
Dient muiran los francesos
Que han fet la traiçió
Al nostre Rey de Aragó.

Cobla.
Ó traidors de Sassaresos,
Ara no hus caldrá clamar
Que los vostres amichs francesos
Son vinguts á visitar.
França França haveu cridada,
Molts francesos haveu vist
Y per tota vostra vida
Per traidors sereu tenits.
Muiran muiran los francesos
Ils traidors de Sassaresos
Que han fet la traiçió
Al molt alt Rey de Aragó.

Cobla.
ó Visconte de Narbona,
No hos y cal pus atornar,

Que en la Isla de Sardenya
No porreu res heretar,
Mas tornausen en malora
En Narbona á fer traiçió,
Si no voleu que hos lleve la testa
Lo molt alt Rey de Aragó.
Muiran muiran...
Cobla.
Grans llaors li sian donadas
Al Apostol Sant Joan
Lu de la porta llatina,
Fenli festa cascun any
Aquell que per nos pregava
Tots fasamli oraçió,
Que suplique á Deu lo Pare
Que nos guarde de traiçió.
Muiran muiran los francesos
Y traidors de Sassaresos
Que han fet la traiçió
Al molt alt Rey de Aragó.

finis.