Darrer codicili testamentari del rei Jaume I d'Aragó
Esta és una traducció presa fidelment d'un document, o d'uns codicils, el tenor dels quals és el següent:
Darrer codicili testamentari del rei Jaume I d'Aragó
|
|---|
 |
| Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar el Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor. Altres dades: |
Que tothom sàpiga que Nos, Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller, després del testament que ja fa temps vam fer, i després d’uns codicils que ja vam redactar, ara redactem estos codicils que volem que es respecten com el nostre testament o qualsevol altra expressió de la nostra última voluntat.
En estos codicils manem que el testament de Na Berenguera, esposa del difunt Alfons, es complisca i s’executen per l’infant Pere i l’infant Jaume, fills nostres, en aquells aspectes en què s'ha de complir i executar, i que no ha estat completat per nosaltres.
A més, per a la remissió dels nostres pecats, perdonem i remetem tot odi i rancor que teníem cap a En Bertran de Canelles i En Bernat de Caselles; i ells hauran de fer justícia als que els reclamen, i absolem el dit En Bernat de Caselles de la sentència dictada contra ell pel fet relacionat amb la muller de Pere de Berga. I manem que es restituïsquen a En Berenguer de Canelles els béns que li havíem confiscat per raó del seu fill. També perdonem a tots i cadascun dels altres contra els quals nosaltres tinguérem rancor o odi.
A més, manem que es restituïsquen a En Ramon Ricard, ciutadà de Barcelona, els diners que li prenguérem a València o que deduírem del seu deute, i a En Raimon de Castropoll, ciutadà de Lleida, els diners que injustament li prenguérem.
A més, perdonem a N'Arnau Canot, el nostre capellà, dos mil sous de moneda menjorina. També manem que es faça el recompte per part dels hereus d'Arnau Escrivà, difunt, del deute que li devem, i que allò que quede per pagar-los se'ls pague amb els nostres béns.
A més, manem que el nostre estimadíssim fill, l'infant Pere, proveïsca durant tres dies de l'aliment necessari als frares que s'hagen reunit en el capítol general dels frares menors, que ha de celebrar-se ara a Saragossa.
A més, manem que es restituïsca a En Pere d’Ager, antic ciutadà de Lleida, tot allò que ell demostre que hem de pagar-li, per raó d'usura o interessos d’un deute que ell va avalar per a nosaltres. També manem que es pague a Genèsia tot el que quede pendent per pagar del seu dot que li prometérem.
A més, confirmem a En Jaspert de Barberà la possessió del lloc de la Tallada, que li vam concedir. També preguem el nostre estimat fill, l’infant Pere, que faça a Arnau de Paucis lliure de per vida, exempt de qualsevol recaptació, imposició o servei reial.
A més, manem que es complisca i observe la carta de donació de R. Falconer d’Alzira, que li vam fer d’un fons situat a Morvedre, tal com està escrit en ella, si injustament li'l vam confiscar.
A més, manem que es restituïsquen a En Tomàs de Port de Marsella quaranta-sis lliures i mitja de moneda menjorina, que li devem, i vint-i-cinc lliures per les despeses que va fer per això.
També manem que es done a En Ramon Falconer, el nostre hoste, roba completa adequada per a ell.
A més, manem que es restituïsquen i es redimisquen a Munyó Martí, o als seus hereus, els mil sous que va rebre de la nostra sal de València, com solia rebre’ls.
Manem també que es dissolguen tots els embargaments que hem fet als cavallers del regne de València, si han estat fets de manera injusta.
A més, manem que es restituïsquen al bisbe i a l’església de València tot el blat, vi i altres queviures que prenguérem d’ells per al nostre ús.
També manem que es restituïsquen a qualsevol altra persona tot el blat, vi i altres queviures que prenguérem d’ells per esta raó.
A més, manem que Astruc d'en Bonsenyor, el nostre alfaquí, no puga ser reclamat per cap aljama a causa de tributs, impostos o qualsevol exacció o demanda reial per fets passats fins ara, ja que, en seguir la nostra cort i formar part de la nostra casa, el considerem i volem que siga lliure d'estes càrregues.
A més, eximim i volem que En Guillem de Na Montaguda, el nostre cap de cuina, siga lliure pel que fa als béns que té a Alzira i els seus termes, de qualsevol tribut, imposició o servei reial, durant tota la seua vida.
També preguem al nostre fill, l’infant Pere, que li concedisca esta llibertat i que faça que es complisca. A més, manem que si es troben sentències dictades per nosaltres que hagen estat contra la justícia, estes sentències siguen revocades i corregides pels nostres fills esmentats, segons el que siga just en els seus respectius territoris.
També donem i perdonem a la nostra capella de l’altar de sant Jaume, que està a l’església major de València, i al seu capellà, actual i futurs, per a sempre, en sufragi de la nostra ànima, el dret de fatiga i lloança del cens d’esta capellania i de l’obrador, pels quals es mantindrà est cens.
A més, com nosaltres havíem donat fa uns dies al monestir de Poblet els castells i les viles de Copons, Veciana, Pallerols, Sant Antolí i Timor, per la nostra ànima, i havíem manat fer una carta de donació a est monestir, ara, amb estos codicils, canviem la donació i li donem per sempre la vila de l'Abeller amb tots els seus termes i pertinences, amb tot el que tenim i hem de tenir allí. A més, donem al nostre cap de cuina i cuiners les calderes i tots els utensilis de la nostra cuina. També donem la nostra mula a l'abat i al monestir.
Manem que es done a Pere Garcés, de la nostra casa, que està capturat pels sarraïns, l'almoina que acostumem a donar a cent pobres cada dia, corresponent als tres mesos passats, llevat dels cent sous que donem a Jaume Pa i Aigua de la nostra almoina. A més, deixem cinc mil sous reials per a la redempció dels capturats de la nostra casa, que han estat fets presoners pels sarraïns en la guerra de Llutxent i Alcoi, per a ajudar en la seua redempció. També deixem al monestir de Poblet mil sous reials per un anell que els havíem donat, i volem donar-lo al nostre fill, l’infant Pere.
A més, deixem a Ponç d'Acde, en reconeixement pel servei que ens ha fet, mil sous reials.
Manem que es restituïsquen a Pere Cortici, ciutadà de Lleida, cinc-cents morabetins que li prenguérem pel fet relacionat amb un home anomenat Pere Guaspí, si els prenguérem injustament. Concedim a Guilabert Sa Noguera, el nostre majordom, que durant la seua vida no estiga obligat a residir al regne de València, si no ho vol, a causa de l'herència que té a Osona.
A més, manem que es pague a En Cerbordó el deute que li devem i li perdonem, per raó dels interessos d'est deute, dos mil sous reials. També, del deute que ens deu el mestre de l'Hospital, manem que es redimisca la nostra vaixella de plata, i del que quede, es pague el deute de l’Abeller, pel qual esta vila està obligada. A més, manem que la carta d'est deute de l'Hospital es lliure al monestir de Poblet. També manem que es pague a l'ardiaca d'Urgell el deute de tres mil sous que li devem, segons l'albarà recentment emés.
Tots els nostres deutes esmentats anteriorment i altres que devem a la nostra família o a altres persones per raó de quitació o per qualsevol altra raó, manem que siguen pagats per l'infant Pere i l'infant Jaume, els nostres fills, segons la proporció dels seus rendiments que tenen de nosaltres.
Això es va fer a Alzira, el 23 de juliol de l'any del Senyor 1276.
Sent presents Jaume, per la gràcia de Déu, bisbe d'Osca; Hug de Mataplana, ardiaca d'Urgell; P. de Rege, sagristà de Lleida; Albert de la Banya, professor de dret; i Arnau Canyot, capellà del ja esmentat senyor rei.
Jo, Simó de Sant Feliu, escriptor del senyor rei i notari públic, vaig estar present en estos actes i, com a notari públic, vaig redactar estos codicils del ja esmentat senyor rei per mandat seu, i he posat est signe meu com a notari públic +.
Signe + de Guillem de Castellvell, vicari de Barcelona i del Vallès, qui a aquesta transcripció feta fidelment de l'original, que no està cancel·lada ni en cap part alterada, li atorga, en nom del senyor rei i amb l'autoritat de l'ofici que ocupem, autoritat i decret, perquè se li atorgue plena credibilitat com al seu original; tot això escrit per mà meua, Bernat de Cumbis, notari públic de Barcelona i regent de la secretaria de la cort del vicari d’aquesta ciutat, a les mans del qual i en el seu poder el vicari va signar est document, el dia 22 de gener de l'any del Senyor 1302.
Sent presents com a testimonis Jaume de Mont-judaic, Berenguer Cortils, juristes, i Bartomeu de Vilafranca.
Per tant, jo, Bernat de Cumbis, el notari esmentat, vaig escriure això i vaig posar aquest signe meu aquí +.
Signe + de Pere d'Abril, notari públic de Barcelona, qui va transcriure esta còpia fidelment de l'instrument original o codicils, comprovada paraula per paraula amb el mateix original, i va cloure el document el dia 22 de gener de l'any del Senyor 1302, amb les lletres afegides en la tercera línia, on s'escriu "no".
