Darideta
Un dia passava
per un riu avall,
per un riu avall,
darideta,
per un riu avall.
Encontra una dama:
rentava galan,
darideta,
rentava galan.
Ja li diu:—Vós, jove:
on teniu l'aimant?
—El tinc a la guerra,
soldat de cavall.
—No'i es, a la guerra,
que'l teniu davant.—
Ella ja se'l mira.
—No'l conec per tal.—
Ne plega la roba:
se'n torna a l'ostal.
Ne truca a la porta
un jove galant.
—Caritat, senyora,
per un passatjant.
—Vés a dalt, ma filla:
baixa-li pa blanc.
—No es això, senyora,
lo que'us demanam:
el camí de Lleida
o'l de Portugal.
—Vés, filla, acompanya'l,
vés fins al portal.—
Quan es fòra vila,
ja puja a cavall.
Mira l'atrevida
s'ha passat avant.
—Mira, l'atrevida!
S'ha passat avant!
—Adéu, pare i mare
i tots mos germans!
M'haguessiu casada
al complir quinze anys,
ara no'm veurieu
amb un passatjant.
—No só lo que'us sembla,
que só general,
general d'exèrcit,
mariscal de camp.