Dècimes de Jaume Gassull
Puix sabeu quant es cosa certa
elles ab elles,
y mes si son totes femelles,
tantost y son
volent parlar de tot lo mon;
en tot se meten;
y si callau, vos acometen
per traure noves,
y tos temps fan contres y proves
sobre tot hom.
¿Y vos qué feu? y laltre com
se troba huy?
y dir los mals de son vehí,
de sa vehina.
Y ara parlant de medicina
donen remeys,
y alegant los furs y lleys,
en tot se posen,
y en tota res diuen y glosen
lo parer seu.
Parlar del cel les ohireu,
y de la terra.
Ara de pau, adés de guerra,
y del infern,
y del estiu y del ivern,
y sens affany
vos contarán tot quant en lany
han comenzat,
texit, ordit y acabat;
tot fil per randa
vos ho dirán, sens donar tanda
pera respondre.
Y baix parlant sentí compondre
tantes cosetes,
que par que sien horenetes
dins en lo niu,
que sils sou prop sols lo chiu, chiu,
bast' axordarvos:
y si voleu aparellarvos
ab ploma y tinta,
veureu entrelles com si pinta,
y com si juga,
d' un joch ques diu a la fexuga,
y com repiquen,
y unes ab altres com se piquen
del joch baxet,
parlant cubert y molt secret
elles ab elles.
Yo ayguaytan y ohint los vols d' aquelles,
tan gran plaer prenia de mirarles,
que desigí, quels meus cabells y celles
fossen tornats en aquell punt orelles,
perque pogués mes atent escoltarles.
Y estant axi, vent quel joch s' escalfava,
creure podeu qu' en tal cas no dormia,
ans fon descans, que molt me descansava,
puix tant com mes la bregas remesclava,
tant yo millor majors pedres collia.
(...)
Senyores mies, trobaréu,
segons me par,
alguns de solen ajustar
en certa casa
d' un home de corona rasa
eclesiastich,
molt gracios y molt fantastich
y molt sabut,
y entre la gent molt conegut
per excellent,
de molt gentil enteniment
y singular,
Mossen Bernat de Fenollar,
¿bel conexeu?
Senyora sí, nous estronqueu,
passau avant
Han altercat
sobre los jovens hi los vells,
qual de amor
deu esser merexedor
y mes amat,
ni sin deu ser lo vell privat,
o més en conte.
Digaunos donch, senyora mia,
¿hi qui son ells?
Digau, ¿sabeu quáls son aquells
que favorexen
la part dels vells, y desconexen
la juventut?
Digau, si Deu vos do salut,
de cadascu,
los noms d' aquells de hu en hu:
vejam qui son,
que desque crech lo mon es mon,
may ohí tal,
ni questió tan desigual
viu disputar.
Senyora l'u es Fenollar,
lo doctor vell,
Joan Moreno y Portell,
y un Gazull,
lo Viscahí que te l'un ull
desconcertat:
yl queus he dit es lo jurat
Mossen Vinyoles.
Caxa nan fet de castanyoles
ells de nosaltres
Y los que ténen ab los vells
es lo jurat,
y lo Moreno, ques estat
lo principal.
Lo Fenollar ha fet egual
lo joch a tots, &c.
