Crida dels diputats del General de València sobre els drets per al manteniment de quatre galeres (1605)

RA ojats queus fan a saber de part dels senyors Diputats del General de la Ciutat y Regne de Valencia, a totes y qualseuol persones de qualseuol estament, y condicio sien. Com per lo Illustrissim y Excellentissim senyor don Iuan de Sandoual Marques de Villamiçar, Lloctinent y Capita general per sa Magestat de dita Ciutat y Regne de Valencia, los es estat lliurat vn Memorial de capitols senyalat de la ma de Ortiz Secretari, fets y ordenats per execucio dels Furs fets en les vltimes Corts generals, celebrades als regnicols del dit Regne en la dita Ciutat, en lo Any 1604. Y per la prefata Real Magestat del Rey don Phelip nostre senyor aprouats y decretats, pera la introductio, bona administracio, exactio, y custodia dels quatre drets, dels Nayps, Sal, Ney, y Sombreros, imposats per los dits furs: y vna Real lletra de sa Magestat, despachada per Chancelleria en la Ciutat de Valladolid, a vj. de Dehembre del any m dc v. manant se posas en execucio per los dits Diputats lo contengut en dits Capitols, conforme a la precissa voluntat de dita Real Magestat en dita Real lletra declarada. Perço per deguda execucio de dits Furs, lletres, y manaments Reals, proueheixen, e manen sien publicats ab veu de publica crida los dits, e de jus escrits Capitols del serie y tenor seguent.

 1Primo, que en respecte del dret que ab lo capitol segon dels Furs Nayps.respectants la materia de les galeres y custodia maritima del present Regne se determina fos imposat sobre los Nayps, ha paregut que pera sa deguda exactio se faça crida publica en la present ciutat de Valencia, y en los llochs de sa contribucio, y en les demes ciutats, viles, y llochs del Regne en vn mateix dia, ordenant que dins trenta dies despres de la publicacio de la dita crida en respecte de la dita Ciutat, y dins quinze en respecte de les altres ciutats, viles, y llochs del Regne, totes les persones en poder de les quals per via directa, o indirecta hi haura, o trobaran estampes, emprentes, motles, y altres qualseuol aparells pera fer estampar Nayps, tinguen obligacio de portar, lliurar, y entregar aquells y aquelles en mans y poder dels arrendadors del dit dret, o dels Diputats, y de sos Oficials, mijançant acte publich. Y axi mateix hajen de portar, y entregar dins lo dit termini totes les baralles y jochs de Nayps nous, y vells que llauors hi haura en lo present Regne, ciutats, viles, y llochs de aquells als sobredits; ab que als que manifestaran, lliuraran, y entregaran dites estampes, aparells, y nayps, sels pague lo just valor de allo que lliuraran: sots pena als contrauenints a les dites coses, o cascuna de aquelles, si sera persona plebeya, de que haja de seruir en les galeres sens sou, ni estipendi algu com a remer forçat per temps de tres anys: y si sera persona militar, o que goze de priuilegi militar, que haja de seruir a sa Magestat de gentil hom de galera a ses despeses, y sens sou algu en les galeres del present Regne, o en la força de Ora per consemblant temps de tres anys. Y que vltra de dita pena corporal, los contrauenints encorreguen en perdicio dels Nayps, estampes, empremptes, y aparells que no seran estat manifestats, portats, y entregats.

2 Item, que ninguna persona de qualseuol estat y condicio que sia, no puixa fer Nayps, ni ferne fer, ni portar al present Regne de parts algunes fora de aquell pera nengun effecte, sots pena de deu anys de galeres si seran persones plebeyes; y essent militars, y que gozen de priuilegi militar, que serueixquen com a fentils homens de galeres a ses despeses los dits deu anys, y encara en pena de perdicio dels dits Nayps.

3 Item, que los arrendadors del dit dret, o la persona nomenadora per aquells, tinguen a son carrech lo fer estampar y empremptar los nayps, dels quals se ha de vsar per tot lo present Regne ab les armes, colors, y sagell que pareixera als Diputats. Y que en tot lo dit Regne nos puguen vendre en manera alguna Nayps, sino los que seran estampats, empremptats, y sagellats per los dits arrendadors, y de orde de aquells per les persones que peral dit effecte seran nomenades, y en los llochs y puestos que senyalaran, sots la dita pena, executadora vt supra.

4 Item, que per augment del dit dret se prouehixca y mane, que ninguna persona de qualseuol estat y condicio que sia, no puga apres de publicada la dita crida, fer daus en lo present Regne, ni portarne de altres parts adaquell, ni tenirne en son poder, ni donar, ni vendre a persones algunes, sots la pena de sus dita, executadora vt supra. Y que axi mateix ninguna persona puga jugar al dit joch de daus, sots pena de cinquanta lliures, exigidores de cascu dels que jugaran al dit joch de daus, y aplicadores los dos terços als arrendadors, y lo terç al acusador, y de altres imposades per Reals pragmatiques. Y que los que contrauindran hajen de estar presos fins que ab tot effecte hajen pagat la dita pena pecuniaria.

5 Item, per conseguir lo mateix fi del augment, y estanyacio del dit dret, ques confia serà de molta consideracio, y pera mes obuiar als fraus ques porien fer en aquells, ha paregut ques prouehixca y mane, mijançant la dita crida, que en la mateixa pena de tres anys de galeres, contenguda en los antecedents capitols, respectants a que se hajen de manifestar, lliurar, y entregar les dites estampes y aparells y nayps, com en poderne fer alguns, ni ferne fer, ni portal al present Regne de fora de aquell, ni vendre sino los que seran estampats, o sagellats de orde dels dits arrendadors. Y tambe de no fer daus, ni portarne de altres parts al present Regne, ni donarne pera jugar en aquell, encorreguen no sols los que seran trobats contrauenir actualment al dispost y ordenat en dits capitols, y qualseuol de aquells; pero encara encorreguen los que ab llegitima informacio y proua constara auer contrauengut als dits capitols, y qualseuol de aquells, y a les coses ordenades, y expressades en aquells respectiuament; ab tal que la acusacio se haja de fer dins quatre mesos despres de comes lo delicte; y que passats estos reste prescrit, y nos puga inquirir contra quil haura comes.

6 Item, que sempre que als arrendadors pareixera ser necessari pera resecar los fraus que en los dits drets se porien fer, puguen instar ques faça escorcoll en qualseuol casa, o cases, part, o parts que ben vist los serà, y assistir ells al dit escorcoll per ses persones, o per les que nomenaran: la qual instancia hajen de fer dauant dels oficials y persones a qui toca prouehir semblants escorcolls, conforme lo que se ha acostumat en los drets vells del General.

7
Sal.

Item, en lo que toca al dret de la Sal que en lo dit capitol segon dels Furs respectants a les dites galeres, y custodia de la costa maritima del present Regne, es estat determinat se imposas en la dita Sal, ha paregut, que pera la deguda introductio, exactio, y cobrança del dit nou dret, mijançant la dita crida, se prouehixca y ordene, que los Iurats de qualseuol ciutat, vila, o lloch, al contador que sera nomenat peral dit effecte; y aço dins dos dies, comptadors de la hora quels serà demanat dit memorial y manifest: en lo qual hajen de donar memoria de totes les cases dobles que hi haura en frau de dit dret: y que hajen de prestar jurament los dits Iurats en poder del dit comptador, de que fan y lliuren dit manifest sens frau, ni dol algu. Y que tostemps que constara hauer ho fet ab frau, encorreguen en pena de vint y cinch lliures, aplicadores lo terç al acusador, si loy haura, y los dos terços al dit dret, o als arrendadors de aquell. Y que sino donaran dit manifest dins dit termini de dos dies, passats aquells hajen de pagar, y paguen al dit comptador per son salari y despesa vint sous per cascun dia que vacara, fins tant li hajen donat ab tot effecte lo dit manifest, ques lo mateix ques acostumaua fer quant se exigia lo dret del real de la sal.

8 Item, que lo collectar dit dret haja de ser a carrech y despesa de les ciutats, viles, y llochs del present Regne, los quals lo hajen de tenir aparellat y prompte pera quant anira lo dit comptador en compañia del collector que sera nomenat del dit dret, en poder del qual ha de entrar lo procehit de aquell, ab que los dits Iurats en continent que dits comptador y collector hauran aplegat a dites ciutats, viles, y llochs, hajen de lliurar lo que procehira del dit manifest al dit collector; y no lliurant ho, tinguen obligacio de portaro a tot risch y perill de aquells a la present ciutat dins dos mesos apres que se hauran fet, examinat, y acordat los dits contes: passat lo qual temps, puguen ser executats a instancia dels arrendadors del dit dret.

9 Item, ques proueheixca y mane, que tota la sal ques entrara en la present ciutat pera la prouisio de la casa de les Salines, haja de entrar, ço es la ques portara de les Salines del Albufera, y de les Enoues, y altres parts en los casos ques pot, y deu portar, ço es ab llicencia del Arrendador de les gabelles, de qui es lo interes, per lo portal de Ruçafa; y la ques portara per mar, per lo portal dit de la Mar, y no per altre algu. Y que los traginers, y altres qualseuol persones que portaran dita Sal pera la prouisio de dita casa de les Salines, y per compte dels gabellots de aquella, hajen de manifestar la Sal que portaran als portalers dels dits portals, declarant, y especificant la Sal que porten, y cantitat de aquella, y per conte de qui, y ahon la porten a descarregar: y lo portaler tinga obligacio de continuaro en lo llibre del manifest de les entrades de dita Sal, y donar al traginer, o persona qui la portara albara de dit manifest: lo qual se haja de lliurar a la persona que anira remesa dita Sal que estara en dita casa de les Salines per conte del dit dret; pera que de esta manera se puga fer la deguda comprobacio de dites entrades, y rescarse los fraus ques podrien fer en lo dit dret, no guardantse lo de sus dit. Lo qual se haja de obseruar sots pena de vint y cinch lliures, y perdua de les caualcadures ab que se entrara la Sal, y aço per cascuna vegada ques contrauindra a la forma del dit manifest dispost en lo present capitol; aplicadora dita pena y preu de les caualcadures, lo terç al acusador, o guardes que pendran lo tal frau, y los dos terços al dit dret.

10 Item, ques mane y disponga que totes les persones de qualseuol estament y condicio que sien, que entraran, o faran entrar Sal en la present Ciutat, la hajen de entrar per hu dels dits portals, y no per altres alguns, manifestant als portalers en la forma sobredita la Sal que entraran, dexant penyora pera seguritat de la soluciio del dit dret degut per raho de aquella, a effecte que prenint solta, y pagant lo dit dret, puguen cobrar dita penyora; e aço sots la dita pena, exigidora, y aplicadora vt supra.

11 Item, que qualseuol persona que entrara, o fara entrar ganados alguns en lo present Regne pera herbejar en aquell, essent lo dit ganado de persones forasteres, tinga obligacio dos dies apres de auer entrat lo dit ganado de pagar lo dit dret de la Sal a la dita raho de dihuit dines per cada centenar als taulagers que pera dit effecte seran nomenats y deputats en les ciutats y viles de Valencia, Xatiua, Ayora, Oriola, y Paniscola, prenint albara de guia ab lo numero del ganado que haura entrat dins lo present Regne pera dit effecte de herbejar en aquell, sots pena de perdicio, y confiscacio dels dits ganados, aplicador lo valor de aquella vt supra, y ab que si dits ganados nos podran hauer, sien executats los quels hauran entrat, o fet entrar, en la justa valor y estima de aquells, que es el mateix ques practicaua quant se cobraua lo real de la sal.

12 Item, que qualseuol persona de qualseuol estament y condicio que sia, tostemps y quant haura de traure Sal per terra fora del present Regne, tinga obligacio de pagar primerament a hu dels taulagers nomenadors pera dit effecte en Moruedre y Paniscola dit dret, a raho de cinch sous per cafis, prenint aquells son albara de guia pera poderla traure; y aço sots pena de vint y cinch lliures, y perdicio de les caualcadures dels que trauran la dita Sal, exigidora, y aplicadora dita pena vt supra: que tambe es lo mateix ques feya quant se cobraua lo real de la sal. Y en respecte de la sal ques traura per altres parts, se senyalen llochs, y persones pera exigir lo dret, y alli se entrega tambe la pena sobredita.

13 Item, per quant es cosa indubitada, que si lo dit dret se cobras de la Sal ques trau de les Salines dela Mata, no sols perdria lo real patrimoni de sa Magestat mes de mil lliures ques trau del arrendament de aquelles cascun any, pero encara lo que es pijor, y mes considerable, seria en dany notable de la contratacio de molts vaxells que venen a estes mars, y al partit de Alacant, sols per la grangeria de poder carregar sal en lloch de forra, per la comoditat del preu que troben al present en les dites Salines, los quals es cosa certa que no vendrien, si haguessen de pagar aquest nou dret, segons lo que mostrá la experiencia los anys passats quant se imposà lo sou del dret antich, y aço seria en dany dels altres drets, puix cessaria la contratacio que tant conue pera la exactio y augment de aquells. Per tant se ha de prouehir y ordenar, que lo dret ara nouament imposat sobre la sal del present Regne, per lo dit capitol segon dels Furs, no se entenga, ni es puga cobrar de la dita sal de la Mata en respecte dels contractants estrangers que la voldran carregar en naus, y altres vaxells, pera portar fora del Regne, sino que aquella reste franca de esta noua imposicio. Y per lo dany que per esta raho podrien pretendre los arrendadors del dit dret de la Sal, sa Magestat es seruit, y te per be, que cascun any, durant lo arrendament, sels done de son Real patrimoni per via de refaycio deu milia sous, que son, cinch milia mes del que se acostumaua donar als arrendadors de la dita Sal, ab que cessaran los inconuenients damunt dits, y altres que sen porien seguir.

14
Neu.

Item, per la deguda exactio, administracio, y cobrança del nou dret de vint sous sobre cada carrega de Neu que en lo dit capitol segon dels dits Furs de les galeres y custodia maritima del present Regne es estat determinat se imposas, ha pregut, que pera ques cobre dit dret ab puntualitat se proueheixca y mane, que tota la Neu ques portara pera la present ciutat, haja de entrar per lo portal dels Serrans, y no per altre portal dels Serrans, y no per altre portal algu; en lo qual se haja de donar lo manifest verdader de les carregues que entraran, y pagar, o assegurar lo dit dret a la entrada, a la persona que sera nomenada y diputada, y assistira en lo dit portal peral dit effecte, sots les penes en que encorren los qui defrauden los drets del General vell.

15 Item, que ninguna persona puga portar, ni descarregar carrega alguna de Neu, ni part de aquella de les Creus de la present ciutat de Valencia ença, que primerament no haja donat verdader manifest de la tal Neu que haura portat, a la dita persona que assistira en lo dit portal dels Serrans, y pagat, o assegurat lo dit dret, sots les penes contengudes en lo precedent capitol, aplicadores vt supra, per cada carrega de Neu.

16 Item, que de tota la Neu ques portara y entrara en les demes ciutats, viles, y llochs del present Regne, ans de descarregarse aquella, se haja de donar verdader manifest, y pagar, o assegurar lo dret en poder dels taulegers de les dites noues imposicions, en les parts y llochs quels hi haura, o en poder de les persones que pera dit effecte seran senyalades, sots les dites penes per cada carrega de Neu en la qual se cometra lo dit frau.

17
Sombre-
ros.

Item, perque ab puntualitat se exigeixca y cobre lo nou dret que en dit capitol segon dels Furs respectants a les galeres y custodia del Regne, es estat delliberat, fos imposat en los Sombreros y Barrets de feltre, ha paregut precehint dit trasteig y examen, ques prouehixca y mane, mijançant crida publica, que tots los dits Sombreros y Barrets se hajen de manifestar ans de tenyirlos, a la persona que sera nomenada y deputada peral dit effecte de rebre dit manifest. Y que apres que estaran tenyits dits Sombreros y Barrets, se hajen de bollar dins vn dia, ab la bolla e marca que pera daço se farà, sots les penes imposades y estatuhides contra los qui defrauden lo dret vell del General, aplicadores lo terç al acusador, y los altres dos terços al dit dret. Y que fins tant sia executada la dita pena, los qui hauran comes lo dit frau hajen de estar presos en les Reals presons.

18 Item, que tots los Sombreros, o Barrets ques portaran, y entraran en la present ciutat de fora de aquella de qualseuol part del present Regne, o fora de aquell, hajen, y tinguen obligacio los quels portaran de manifestarlos en lo portal per lo qual entraran: y que alli se haja de assegurar ab penyora, o aliàs, lo que sera degut per lo dit dret dels dits Sombreros, o Barrets: los quals dins de vn dia apres que seran desclauquillats, se hajen de bollar: y restant assegurant lo dret, sels donara solta, pera que ab aquella se puga cobrar la penyora que se haura dexat a la entrada: y aço sots les dites penes.

19 Item, que la mateixa forma y orde contenguts y especificats en los dos proxims precedents capitols, en respecte dels Sombreros, o Barrets ques faran, y obraran en la present ciutat, y es portaran forasters adaquella, se guarde y obserue en les demes ciutats, viles, y llochs del present Regne. Y que lo rebre lo manifest, bollar los Sombreros y Barrets, y exigir lo dret, estiga a carrech dels taulagers de les dites noues imposicions, o de les altres persones que seran nomenades en les dites ciutats, viles, y llochs respectiuament, sots la dita pena.

20 Item, que ningun passamaner de la present Ciutat y Regne puga tenir, ni vendre Sombreros, ni Barrets alguns que no estiguen bollats. Y que los Sombreros, o Barrets que tindran al temps de la publicacio de la dita crida, los hajen de fer bollar dins tres dies, sots la dita pena.

21 Item, que ningun sombrerer, o passamaner ni altra persona ninguna, apres la publicacio de la dita crida, puga, ni gose vendre Sombrero, ni Barret algu fet en la present ciutat, o fora de aquella, que primerament no estiga bollat, sots la dita pena.

22 Item, se ha de prouehir y manar, que lo dit nou dret lo hajen sempre de pagar los qui vendran los dits Sombreros y Barrets.

Ortiz Secretarius. 

E perque vinguen a noticia de totes les coses contengudes y ordenades en los desus dits capitols, y qualseuol de aquells, e ignorancia no puixa esser allegada, manen publicar la present publica crida per     y llochs acostumats de aquella. E guardes qui guardar se ha.