Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXXI

CAPITOL CCLXXI.
Com lo senyor rey en Iacme de Arago acorda de trametre linfant Nanfos son fill a conquistar la regne de Serdenya e de Corsega ab ajuda que li feu lo senyor rey de Mallorques de XX galees.

Veritat es, que senyor rey Darago vae sos fills grans e alts e bons, e mana corts a la ciutat de Gerona, en les quals fo lo senyor rey de Mallorques e tots los barons de Cathalunya. E aqui publicas, que de tot en tot trametes son fill lo senyor infant Nanfos a conquistar lo regne de Serdenya e de Corsega, qui deu esser seu, perço com li paria a ell e a ses gents, que li era gran carrech, com nou conquistaua, pus que hauia tant de temps, que sen escriuia rey. E aqui finalment tuyt ho tengren per be, e sobre tots lo senyor rey de Mallorques li proferi, que li armaria XX galees a son cost e a sa messio. E hi trametria CC homens a cauayll, e gent de peu. E com aquesta proferta hach feyta, tots los richs homens e les ciutats e bisbes e arquebisbes e abats e priors li proferiren valença de cosa sabuda, axi quel secors fo axi gran quel senyor rey troba en Cathalunya, que fo marauella. E axi mateix venchsen en Arago, e axi mateix li fo feyta gran proferta; e el regne de Valencia atretal. Queus dire? quen tal manera sesforça tot hom, que hom pot dir, que james tan bella ajuda no hach senyor de sos sotsmesos, com ell hach dels seus. E tantost en bona hora vench a Barcelona e feu boscar LX galees e molts lenys armats, e nolieja moltes naus e terides, e ordona, que anassen ab lo senyor infant e de Arago e de Cathalunya e del regne de Valencia e del regne de Murcia. E axi mateix lo senyor rey de Mallorques feu fer les XX galees noues, e puys endreça los cauallers e les altres companyes, e anasen ab la caualleria, e tench taula en tal manera. E tantost com les galees foren feytes, e els homens foren tots acordats, e axi mateix lo senyor rey Darago e lo senyor infant Nanfos e lo senyor infant en Pere anauen sa e lla a endreçar lo viatge; e tuyt hi enantauen, com mes podien.

E axi es veritat, que cascu es tengut de conseyllar son senyor en tot ço que pusca de be, axi lo gran com lo menor e si per ventura es hom que non pusca dir al senyor rey, si res sap o coneix de be, deu ho dir a altre qui al senyor rey ho diga, o lo hi trameta a dir per escrit; e puys lo senyor rey es tant saui, que si coneix, que bo sia, fara ho; sino, estar sen ha, e no romandra perço que aquell ho haura dit a bon enteniment, e naura lleuada sa conciencia, e hi haura retut son deut. Perque yo, com lo viatge fo publicat, fiu un sermo que embie per en Comi [1] al senyor rey e al senyor infant, per ordonacio del dit bon passatge, lo qual oyrets aci. E portal los a Barcelona, que yo no era be delytos [2] de caualcar, ne danar hi.


  1. Ueber diesen Sänger vergl. Cap. 298.
  2. B. delyrots.