Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLX

CAPITOL CCLX.
Com lo senyor rey Fraderich de Sicilia feu armar LX galees per raho de destroyr tota la host del rey Robert; e com la regina, mare del rey Robert e sogra del senyor rey Darago e del senyor de Sicilia, sabent ho tracta treua a un any ab lo senyor rey de Sicilia e el rey Robert.

Veritat es, quel senyor rey de Sicilia sabe, quen la host del rey Robert eren morts la major partida dels bons homens, e de cauayll e de peu, e la major part dels cauaylls, e que lestol era quaix tot desarmat, qui per mort qui per malauties. E axi feu armar LX galees entre Masina e Palerm e Çaragoça e daltres llochs de Sicilia, e com foren venguts a Palerm, munta sus lo noble en Berenguer de Sarria e el noble en Dalmau de Castellnou e en Pons de Castellar, e daltres richs homens e cauallers. E lo senyor rey fo vengut ab tot son poder al munt de sent Iulia, e fo ordonat, que les galees ferissen a tot lo llur host, e lo senyor rey e lo senyor infant en Ferrando ab tot llur poder ferissen el setge, e axi que tots a un jorn serien morts e presos aquells del rey Robert. E aço era axi lleuger de fer, com seria a un lleo deuorar tres o quatre ouelles, que per cert tots eren perduts. E com madona la regina, mare del rey Robert e sogra del senyor rey Darago e del senyor rey de Sicilia, qui era al setge ab lo rey Robert son fill e el princep, e axi mateix hi era madona la regina, muller del rey Robert, germana del senyor infant en Ferrando, e cosina germana del senyor rey Darago e de Sicilia — e saberen, que tot aco fo ordonat; tantost trameteren llurs missatgers al senyor rey de Sicilia e al senyor infant en Ferrando, que nols eren lluny dos miles, e trameteren los a pregar, que per res aquell mal no fos, e que per honor de Deus e per amor delles que consentissen, que treues hagues entrells a un any; e dins aquell any que cascu fos tengut, que ço quel senyor rey Darago ordonaria de pau entrells, ques seguis: e que aço farien fermar al rey Robert e al princep en tal manera, que nengu no pogues menys venir.

E com lo senyor rey e lo senyor infant en Ferrando hagren oyda la missatgeria, lo senyor rey estrengue son conseyll ab lo senyor infant e ab tots los richs homens qui aqui eren, e trames missatge an Berenguer de Sarria e an Dalmau de Castellnou qui ya eren ab les galees al peu del munt, que venguessen a ell: e axi ho feren. E com tots foren a conseyll, lo senyor rey los dix la missatgeria qui li era venguda de les regines amdues. E com hagren entes tuyt, tengren, que per res treues no hi hagues, mas que ferissen, quel feyt era guanyat per tostemps, e que en aquest punt nauria tot principat e Calabria e tot lo regne: e axi pus que Deus ho hauia aportat en aquest cas, que ara era hora dexir de trebayll. E finalment tot lo conseyll fo daquest enteniment.

E lo senyor rey com hach entesa llur volentat, pres per la ma lo senyor infant en Ferrando el mes en una cambra e dix li: infant, aquest feyt toca a vos e a mi sobre tots los homens del mon; perque yous dich, que per quatre rahons deuem voler, que la treua se faça. E la primera raho es aquesta, que deuem fer per honor de Deus, que tanta de marce nos ha feyta ens fa, que ho conegam, e quel seu poble chrestia no muyra per nos. E la segona es, que aqui son dues regines a qui yo e vos som molt tenguts, ço es madona la regina, ma sogra e mare del rey Robert e sogra del nostre frare lo rey Darago, la qual yo deix honrrar com a mare, e axi mateix la regina, muller del rey Robert germana vostra, que nos deuem amar axi com a germana, e honrrar; perque es mester, que per amor e per honor delles façam aquesta cosa. E la tercera raho es, que jatsesia quel rey Robert e el princep no facen enuers nos ço que fer deurien, deuem pensar, que auonclos son dels fills del senyor rey Darago, que es frare e major nostre: los quals son nostres nabots, que amam axi charament com nostres fills, e axi mateix son auonclos de nostres fills e germans de la regina nostra muller. E encara quel rey Robert es nostre cunyat, e son fill es nostre nabot e de vos, que es cunyat. Perque parnos, que no deuem voler, quell sia mort o pres aci, e que haja tanta desonor; que la desonor se tornaria als nostres qui tant gran deute han ab ells. E la quarta raho es, que si ells son aquells que esser deuen, per tostemps se deuran guardar, que enuig ne damnatge nons dexen percasar. Si que per totes aquestes quatre rahons tench per be, si vos ho conseyllats, que prengam la treua.

E lo senyor infant acordas a aço quel senyor rey tench per be. E tantost lo senyor rey trames sos missatges a les regines, e atorgals la treua; en esta manera empero, que ell nos desexia de res que tengues en Calabria, sino axi com lo senyor rey Darago tendia per be: e axi li fo otorgat. Queus dire? la treua se firma per ma de les regines, axi com fo empres: de que foren molt despagats tots aquells de la part del senyor rey de Sicilia, e aquells de la part del rey Robert molt alegres, axi com aquells quis veyen, que no podien escapar a esser morts o presos. E axi lo rey Robert e les regines recullirense e anaren en Napols: e hach ni qui sen anaren per terra entro a Marina, e que passaren en Calabria.

E lo senyor rey trames lo noble en Berenguer de Sarria a Castellamat quel rey Robert hauia establit, e cobra lo castell. E axi lo rey Robert hach trebayllat e despes debades, com se fara tostemps, mentre que Deus do vida al senyor rey de Sicilia e a sos fills; que los Sicilians son tots encorporats en lamor de la casa Darago e del senyor rey Fraderich e de sos fills, que tots se lexarien abans esquarterar, que mudassen de senyoria. E nul temps nos poch trobar, que hanch rey tolgues regne a altre rey, si les gents sues mateixes no li tolien: perque debades se trabaylla lo rey Robert, e si fara tostemps. Perque li seria tengut major seny si en sa vida acostaua en bona amor son fill ab sos auonclos e ab sos cosins germans; que sils jaques en discordia ab ells, per ventura de les parts Dalamanya vendria emperador quil volra deseretar; e sil trobaua ab amor de la casa Darago e de Sicilia, nou faria.