Conversa de un pagés de la montanya sobre lo papa
CONVERSA
DE UN PAGÉS DE LA MONTANYA,
sobre
LO PAPA.
ab llicencia.
Barcelona.
impremta de JOSEPH TAULÓ, carrer
de la tapinería.—1842.
D. Joaquim. Deu vos guart, Pere ¿vos per aquí?
P. Sí: venia de la iglesia, y he pensat ara que hi ets puja á fer petar una xarrada ab D. Joaquim.
D. J. Be home, be está aixó; ja sabeu que sempre me feu molt favor. Sentauvos, que jo avuy no he oit lo sermó, y vos men diréu cuatre paraulas.
P. Lo cas fora que jo men recordás; y no es que no ho hajia ben escoltat, perque ha tocat un assumpto, que temps ha quem fa barrinar.
D. J. ¿Sobre?
P. Ha parlat molt llargament del Papa; y encara que jo no m' vull apartar de lo que m' han ensenyat los meus pares; pero desde que un dia anant á ciutat vas sentir en una botiga un senyor que se las havia de aixó, sempre me ve un rum rum.....
D. J. Pero, y ¿que deya aquest senyor?
P. Primerament, segons vas entendrer, aixó de creurer ab cosas del Papa, ja no es casi be sino aquí á Espanya; y encara entre la gent ruda; y segons se explicaba, tambe vindrá temps que nos ho deixarém correr.
D. J. Bo! ¿y de ahont treya aquest senyor semblant especie?
P. Jo no ho sé pas; pero lo que es cert, que ell se explicaba com un general; á mí me haguera agradat que V. que ab las guerras ha corregut prou lo mon, l'hagues sentit, que pot sér li haguera posat sabata en son peu.
D. J. Aqueix senyor podia saber tot lo que volgués, pero lo que vos puch assegurar es que en aquest assumpto no tocaba en lloch.
P. No n'estranyaría res; perque ja comenso á entendrer, que hi ha homens que tenen molta perspectiva, pero tampoch no pican molt fondo que diguessem.
D. J. Mireu Pere, en aquest assumpto, puch parlar no sols per lo que he llegit, sinó també per lo que he vist ab mos propis ulls; ja sabeu que per mas venturas, ó desgracias: vas servir al rey desde l'principi de aquesta centuria, fins ara pochs anys ha; he fet llargs viatges per mar y per terra, he corregut casi tota la Europa, y bona part de la América; y lo que vos sabré dir es que per totas parts he trobat catolichs, y en abundancia; y vos no ignoréu que tots los catolichs regoneixen per cap de la Iglesia al Papa.
P. Be; pero aixó debia ser en aquell temps; ara ja no deu ser aixís.
D. J. ¿Com no es aixis? Me agradaría que sapiguesseu de llegir, que jo vos faria veurer, que la Religió Católica creix en Fransa, Inglaterra, y en altres parts, y especialment en varias repúblicas de América. Per cert, que allí veuriau palpablement, quant gran es la providencia de Deu sobre la Religió Católica; pues en uns paissos ahont han anat per terra los goberns y altres cosas antiguas, la Religió Católica se conserva, y se va retornant de las feridas que havia rebut.
P. Aixó si que m' ve de nou: jo pensaba que ab cosas de repúblicas ja lo papa no hi tenia res que veurer; com que ab lo que deya aquell senyor dels reys absoluts y dels papas que de molts cents anys tenian feta una especie de avinensa, jo m' figuraba que ab una terra que no hi hagués lo rey tot sol ja lo Papa estaba llest per sempre.
D. J. No, Pere no: ab aixó anau molt equivocat. Quant Jesucrist va fundar la iglesia, encomanant lo cuidado de ella als apóstols, y als bisbes sos successors, y establint per cap de la mateixa á Sant Pere, y á sos successors que son los papas, ja sabia que los reines de la terra havian de estar subjectes á moltas revolucions; que en uns temps y paissos hi hauria reys, en altres, repúblicas; en altres, goberns que tindrian part de monarquía, part de república; que ara entrarian á reinar unas familias, despres altras; que avuy se apoderaría del mando aquest partit, demá aquest altre; es á dir que ja sabia que lo mon havia de ser tal com lo veyem, una roda que no para may, en que ara los uns van á dalt y los altres á baix; y per conseguent no va voler que la sua iglesia fos una cosa variable que hagués de dependir en sa conservació, de la ma dels homens; sino que éll li va prometrer la sua assistencia; y ab aquesta assistencia ha travessat y travessará tots los trastorns del mon, com una barqueta que arriba salva é intacta al port en mitg de las majors tempestats.
P. Donchs ¿vol dir que lo Papa també se enten ab tota clase de gent?
D. J. ¿Quin dupta? mentres que sigan católichs. Aixis ho veyem ab alguns cantons catolichs de la Suissa; aixis ho veyem ab los catolichs dels Estats Units, y també ab las repúblicas que se han format en América, en los paissos que antes eran de Espanya. Aquí en Europa; hi ha reys absoluts, hi ha reys que no ho son; per tots los paissos hi ha catolichs, y lo Papa los mira á tots com á ovellas de un mateix remat, y no fa distinció de personas.
P. Greu me sab, de no haber sabut jo totas aquestas cosas; que jo li asseguro que ja li haguera rabblat lo clau á aquell que tenia tantas lleys. Ja veig jo que la autoritat dels papas té rels molt fondas; y que quant moltas altras cosas lo vent las tiria per terra, encara ella tindrá ferm: ja fa molta forsa, si be ho mirem, que hagia pogút durar divuit cents anys, que ab tant temps sens dupte que n' haurán passát de crespas. Ara veig que aquell senyor, de qui li he parlat, anaba molt fora de camí. Segons ell se explicaba los papas eran una gent que may havian fet sino mal; hasta los reys moltas vegadas hi havian hagut de renyir perque se volian apoderar de tot lo mon, espantant la gent ab excomunions, y altres cosas per aquest terme. També voldria que V. que sab tantas cosas me explicás un poch, lo que hi ha sobre aixó; perque si lo cas se esdeve un hom puga respondrer.
D. J. Aquest es un punt que se ha discutit molt; y res me sería mes facil que entretenirvos llargas horas, citantvos lo que han dit homens molt sabis en defensa dels papas; pero ab pocas paraulas vos faré entendrer lo que hi ha hagut sobre aquest particular, que per un home com vos ja n' tindréu lo que basta, y lo que sobra.
P. Contia que li estimaré molt D. Joaquim; perque encara que un hom' no tinga lletra, no me agrada de que un qualsevol me deixi sens paraula; y si un ha sentit alguna especie que fassi per lo cas, á vegadas pot tapar la boca á algun xarlatan, que jo crech que tenen tanta parola perque se figuran que tractan ab ximples.
D. J. Ab pocas paraulas me entendréu. Alguns han dit que los papas per temps se volian fer amos de tot lo mon; pero si be s' mira la cosa, se veu que aquestos tals no han considerat sino alguns fets sens anar á examinar lo tems en que succeían; y sobre tot sens pujar á la rel de aquestos negocis.
P. Oy que en no anant á la rel ya no s' va bo.
D. J. Pues per aixó mateix procurarem nosaltres anarhi. Ja hauréu sentit á dir que per temps hi hagué unas grans guerras, que vingueren unas nacions que se apoderaren de tota la Europa...
P. ¿Debia ser al temps dels moros?
D. J. Oh! no: era molt antes, mes de tres cents anys antes de la vinguda dels moros, varen venir de la part del nort, una multitut de gent bárbara que ho assolaban tot....
P. Y be: com que diguessem per las fugidas dels gabaigs.
D. J. Bona diferencia hi havia: no vos penseu que vinguessen com los francesos, en regiments y exercits arreglats; y no venint sino la gent bona per las armas: no, sino que venian nacions enteras ab sas donas y criaturas, ab son bestiá, ab sas tendas, ab tot lo que tenian, y com un remat de corbs se deixaban anar sobre un país, mataban als habitants, ó be los feyan fugir, ó los reduían á ser esclaus, y aixis se apoderaban de la terra, y se establian en ella si be los pareixía.
P. Es dir que las fugidas dels gabaigs encara eran pa y mel.
D. J. O ben segúr, perqué en temps dels francesos se tractaba de guerra de nació ab nació; y de guerra que encara que feta ab excessos, no deixaba de ser suavisada, per los costums de una y altra part; pero en lo temps de que vos parlo; eran una turba de bárbaros que deixaban lo seu país, no precisament per fer la guerra, sino per apoderarse de altres paissos ahont poguessen satisfer las suas necessitats.
P. ¿Y aquella gent no debian tenir rey ni roc?
D. J. Ya podeu figurarvosho com estarian de gobern ab lo poch que vos he indicat. Es veritat que tenian alguns capatassos, que eran com que diguessem los seus princeps y reys, y aquestos los gobernaban, perque es impossible que hí hagia una reunió de homens per algun tems, sens que se fassia sentir la necessitat de un cap; pero vull dir que lo gobern de ells anaba com podia. Se añadeix á aixó los trastorns dels viatges y de las guerras, y barrejants, hi los costums y lleys dels pobles vensuts, que com es clar que no pugueren morir tots, quedaren entre mitg dels conquistadors, acomodantse del modo que pugueren, va resultar una confusió tal, va desapareixer de tal manera lo respecte á tota propietat, y la obediencia á las autoritats; se varen corromprer de tal manera los costums, se va estendrer de tal modo la ignorancia, y se destruhí y olvidá tant miserablement lo bo que hi havia entre los antichs, quedant en bona part lo que hí havia de mal, que no semblaba sino que lo mon se anaba á perdrer, y que los homens de allí endevant havian de viurer mes com á fieras que com á homens.
P. Donchs com se va arreglar aquest esbuy?
D. J. Aixó es lo que ara vos vaig á explicar. Aquestos bárbaros encara que vinguts de un pais ahont dominaba lo culto dels deus falsos, no obstant al pas que anaban travessant provincias ahont se trobaba establert lo cristianisme, se anaban convertint á la Religió cristiana, pues que no faltaban sants missioners que anaban á predicarlos lo Evangeli.
P. Perdoni D. Joaquim que li trenquia la conversa; ara me acut un pensament que pot ser despues men' olvidaría.
D. J. A veurer ¿quin pensament es aqueix?
P. Me sembla que la gent de aquell temps no hi varen entendrer res; perque jo ¿sab lo que haguera fet per evitar desgracias, y per amansar aquellas nacions tant fieras? una vegada que V. diu que alguns de ells se anaban convertint á la Religió cristiana, jo hi haguera posat un bon empenyo; haguera fet eixir per apaciguarlos, als bisbes, y als capellans, es dir la gent de Iglesia, perque pot ser que ells los hagueran fet una mica de respecte.
D.J. ¡Oh Pere! no sou vos lo primer que haveu pensat ab aixó: lo mateix que vos dieu se va fer; y ventura varen tenir la pobre gent dels paissos ocupats, de la intercessió dels papas, dels bisbes, dels altres eclesiastichs, y dels monjos; perque si aquells bárbaros no haguessen respectat un poch á la gent de iglesia, ho hagueran passat tot á foch y á sang; y aixó mateix es lo que jo vos volia dir quant me haven interromput, llevantme, com solen dir, la paraula de la boca.
P. Ja pot tornar agafar lo fil que jo lo escolto ab molt gust; perque á dir la veritat may haguera cregut que haguessen succehit aquesta lley de cosas.
D. J. Tornant pues á lo que deya, succehí, que com aquells bárbaros varen destruir casi tot lo de bo que hí havia antes, y quedaren las nacions en lo major desordre, y se pot dir casi sens cap gobern, fou menester que se cuidassen de tornar arreglar las cosas aquells que tenian alguns coneixements per ferho, y que per altre part se feyan respectar per los fieros conquistadors.
P. Me sembla que no podia ser cosa de quatre dias.
D. J. Ni de dias, ni de messos, ni de anys, sino de moltas centurias.
P. Per aixó que veig que despues de la guerra dels gabaigs, y despues de las altres burinas que hí ha hagut, solament per arreglar las quatre cosetas del poble, ja no nos hi entenem; y triga molt avans no está corrent.
D. J. Per lo mateix: ab aixó podreu conexer com aniria allavors la cosa; despues de tantas guerras y de uns trastorns tant grans com vos he pintat.
P. Sí, ja m' sembla que tota la gent sábia tenia que discorrer.
D. J. Pero la dificultad estaba; que las lletras se varen perdrer de tal manera, que casi ningú sabia llegir ni escriurer.
P. Pero me sembla que á lo menos los rectors be n' havian de saber; ó sino vejam com hagueran pugut dir missa.
D. J. Sí, los rectors ne sabian, y tots los eclesiastichs es clar que no podian passar sens saberne y aixis va succehir, que casi no se trobaba ningu mes que n' sapigués sino la gent de iglesia.
P. Ells tenian pla la paélla per lo manech; a las horas sí que podian dar cullarada ab tot; perque ja ho tinch vist, lo quí te una mica de lletra sempre es lo qui porta la bandera.
D. J. Pues per lo mateix: vos m' haveu estalviat la explicació. Com la poca ó molta instrucció que hi havia tota estaba en la iglesia; y per altre part los eclesiastichs per rahó del seu estat, y per las altas funcions del seu ministeri; exercian molta autoritat, va succehir que los eclesiastichs adquiriren per totas parts y en tots assumptos una gran influencia; y lo que succehí ab los eclesiastichs de classe inferior, va succehir ab mes rahó ab los bisbes, y ab molta mes ab lo papa; y veuse aquí com de poch en poch, y per camins molt naturals, se verificá que los papas, á mes de la autoritat espiritual que sempre han tingut com á vicaris de Jesucrist, arribaren á tenir una gran influencia en tots los altres assumptos; de manera que s' pot dir que no s' feya res de alguna importancia en que ells no tinguessen alguna part.
P. Vah, vah! ara ja veig com va anar la cosa. No ho explicaba pas aixis aquell senyor de qui li he parlat. A sentirlo á ell, semblaba que aixó de ficarse los papas ab molts assumptos, havia estat tot una manganella de pochs dias; pero segons entench per lo que V. me explica, la cosa va anar venint per sa sahó, com la fruita quant se va madurant.
D. J. Per aixó es menester que aneu ab cuidado; y que no feu cas de segons qui sentiu.
P. Ja li asseguro que m' valdrá per experiencia. Pero desitjaria que m' acabás de explicar tot aixó en que va parar, y ara com está; perque segons vaig sentir en aquella conversa, entre los papas y los reys hi hagueran unas pendencias endiastradas.
D. J. Es molt natural que hi fossen aquestas pendencias; perque ja sabem que allá hont se barrejan homens, y en medianthi assumptos de molta importancia, sempre hi ha algunas desavinensas.
P. Es clar: sempre ho havem vist aixis: y yo veig que á vegadas entre lo Sr. rector y lo batlle, també hi ha alguns cuentos.
D. J. Jo desitjaria podervos explicar llargament alguns de aquestos assumptos; peró com tampoch no me entendriau be, y no vos recordariau de lo que vos diria, solament vos daré una regla general perque pogueu formar concepte.
P. Aixó es lo que m' agrada; que ab pocas paraulas un hom' puga veurer á que va la cosa, sens haverse de trencar lo cap.
D. J. Si sentiau á dir que antiguament los papas varen excomunicar algun rey ó princep, pregunteu, qui era aquell rey ó princep, ó lo que sia; y trobareu que era algun home que abusaba del seu poder, ó que volia oprimir los seus vassalls, ó que daba escandol publich, deixant la dona que tenia y volentse casar ab un' altre, ó cosas per aquest tenor.
P. Ja ho entench: no parli mes; es dir que eran ó caps entenebrats, ó gent de mala conducta. Aixis ben mirada la cosa, encara podem dir que los papas varen fer un gran servey; ó sinó ja miro jo que tractant ab una gent que poch antes eran bárbaros, y que per moltas centurias, devian serne un si es no es; si no haguessen menat por á la autoritat dels papas, la cosa haguera parat de malas.
D. J. Y tal, si hi haguera parat... y no penseu que lo que vos acabo de dir sian cuentos; que ara la gent mes sabia, hasta de aquells que no crehuen ab lo papa, ja están acordes en aquest punt; y tots convenen en que lo que havian dit y cridat, alguns filosops enemichs de la religió, per desmereixer la autoritat del papa, eran calumnias de gent mal intencionada, y que per altre part no avian estudiat las cosas á fondo.
P. Y be, y ara com han quedat aquestas cosas.
D. J. Ab pocas paraulas me entendreu. Ara los papas cuidan de las cosas de la Iglesia, y los reys y demes princeps cuidan de las cosas temporals; y com han anat presentantse duptes y dificultats, y á vegadas encara se n' presentan, per evitar desavinensas, y cuestions, que sempre son dañosas al be dels pobles, se fan una especie de convenis entre los reys y los papas per arreglar las dificultats que hi pugan haver: y perque las dos potestats la civil y la eclesiástica pugan correr ab bona pau y armonía. Aquestos convenis se anomenan concordats.
P. Li aseguro que ara entench algunas cosas que me feyan bullir lo cap; pero de aquí endevant no me escoltaré enrahonadors, que segons veig ab tot son boato encara hi entenen menos que nosaltres. Algun altre dia pot ser que tornia, pues vull que me aclaresca algunas altres dificultats.
D. J. Sempre que vulgau Pere: no me dolrá lo tenir altre rato de conversa.
P. Donchs, entretant estiga bo, fins á mes veurer.