Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XXXIX

CAPITOL XXXIX.
Com lo rey de Mallorques sota sabuda e certa fermetat fo decebut del rey de França qui cambia ab lavescha de Magalona e prengue possessio de Muntpesller ab greu dels prohomens.

E sobre aquestes fermetats quel rey de Mallorques hach del rey de França durmi segur del feyt de Muntpesller, axi que sota aquesta fermetat fo ell decebut per lo rey de França qui feu cambi ab lavescha de Magalona, ab ço quel dit auescha hauia a Muntpesller. E com lo cambi fo feyt, lo rey de França entra a Muntpesller per pendre possessio per part del dit auescha; empero los prohomens de Muntpesller per res nou volien consentir, ans hauien enteniment, que auans se dexassen tots pezejar, que llur senyor lo rey de Mallorques preses tant gran destret del rey de França. E lo rey de França feu cridar los les hosts sobre Muntpesller, axi que si ajustaren tantes de gents a cauall e de peu, que fo infanitat: e los prohomens de Muntpesller aparellaren se molt be de defendre. E lo senyor rey de Mallorques qui sabe aço pensas, que llexas metre lo rey de França en possessio, quen son cor no pensaua, que ay tantost que ell fos ab lo rey de França, que no li llexas, per les conuinences qui eren entre ells e per la gran amor e deute qui era. E axi trames manament als prohomens de Muntpesller, que no li contrastassen la possessio: e açols mana en pena de traycio, que no volia hauer en desamistat lo rey de França; e que estiguessen tuyt ab bon cor, que ell entraria en França, que tantost ho hauria ell del rey de França.

E axi los prohomens de Muntpesller ab greu quels fo hagren a obehir lo manament de llur senyor lo rey de Mallorques, e majorment per la bona esperança que ell los metia. E axi veus com decebe lo rey de França lo rey de Mallorques. Si quel rey de Mallorques entra en França, es yae ab lo rey de França aquella vegada e daltres moltes; e tota vegada hi metia qualque si, que aquella saho nou podia fer, mas per cert que so tingues per dit, que en breu ho faria. E ab aytals belles paraules lo mena dementre fo viu; e aytal mateix san feyt tots los altres reys de França, qui entro al dia de vuy son estats. E nols basta que tenguessen e haguessen la part del auescha, ans so han tot pres. Quel pus manifest desaret es, que en tot lo mon se faça. Perque siats certs, que per temps daquest desaret exira gran guerra e gran mal; quel rey Darago ne lo rey de Mallorques nou poran sofferir perque creu, que costara a la casa de França. Deus per la sua misericordia ho jutge segons lo dret e la raho que ell hi ha feyt, ne hi fa.

Ara llexem ço estar, que llexar ho he a la justicia de Deus e a la veritat, de qui han a venir totes les venjances per dretura, e parlarem del rey Darago en Pere quis tench per assegurat del rey de França: e axi mateix a la fi trobarsen ha enganat, axi com lo rey de Mallorques, e molt mes, en tant com lengan munta a mes. Mas empero del engan quel senyor rey Darago pres per ell, be lin feu Deus venjança, abans que lengan fos de tot complit, segons que per auant oyrets.