Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XV

CAPITOL XV.
Com lo senyor rey en Iacme sen entra en Arago a ana vaer Muntpesller; e quina sia estata la causa perque Muntpesller se sia mesa en la casa de França essent de la corona Darago; e com lo infant en Pere feu guerra al rey sarrahi de Murcia.

E axi la cort se parti ab gran concordia e ab gran alegre, e lo dit senyor rey sen entra en Arago, e puix en Cathalunya e en Rosello, e ana a Muntpesller; com natural cosa es que tota persona e puix tota criatura ama la patria e lo lloch hon es nat. Perque lo dit senyor rey, com naixque a Muntpesller, ama tostemps molt aquell lloch, e tots los senyors qui dexendents son seus lo deuen axi mateix amar, per lo miracle que Deus hi demostra en lo seu neximent. E axi vull que sapiats, que axi mateix no ha vassalls lo senyor rey Darago hauts ne ha encara, que mes pusquen amar los dexendents del dit senyor rey en Iacme, com fan los bons homens naturals de Muntpesller. Mas daquel temps en sa hi han venguts per la bona senyoria que hi trobauen homens de Cahors e de Figach e de sent Antoni, e de altres llochs molts qui no son naturals de Muntpesller drets, a qui ha plagut, que la casa de França si sia mesa. Mas siets certs, que no plaut ne plaura james aquells qui son de dita llinea naturals de Muntpesller; per que per cert totes les terres dels dexendents del dit senyor rey deuen esser de cor e de volentat, que amen e honrren tots los homens de Muntpesller, que no ho deuen perdre per XXX o XL alberchs del dauant dits qui son venguts poblar. Ans requerir e prech a senyors e a richs homens e a cauallers e ciutadans e a mercaders, patrons de naus e mariners e almugauers e pahons qui sien de la senyoria del senyor rey Darago e de Mallorques e de Sicilia, que amen e honrren tots aquells qui de Muntpesller en lur poder vindra. E si ho fan, per ventura de Deus e de madona sancta Maria de Valencia e de les Taules de Muntpesller, e del senyor rey en Iacme Darago qui lla naixque hauran bon merit e per aquest mon e per laltre, e faran cortesia a ell mateix, e conseruaran la dreta amor qui entre nos e ella deu esser e sera tostemps, si a Deus plau.

E partit lo senyor rey de Valencia, lo dit senyor infant tench lo dit regne en gran dretura, que no hi hauia Sarrahi negu ne altre quis mogues contra raho, que tantost ell nol punis. E axi mateix mena la guerra molt vigorosament e aspre contra lo rey sarrahi de Murcia, axi que los Sarrahins no sabien a ques prenguessen; que com ells se pensauen, quel senyor infant los fos deu jornades luny, e com se leuauen, ells veyen correr tots llurs llochs, e pendre e affegar tot quant hauien, axi quel glay los hauia mes al ventre, perque segui esta vida tot aquell any quel senyor ray sanaua deportant per sos regnes. E ell trenuytaua e sofferia frets e calors e fam e desayres sobre los Sarrahins; que en son cor nos pensaua que un jorn de repos degues hauer, ans lla hon era la major festa nostra, quels Sarrahins se pensauen que ell faes festa, aquell dia era sobre ells, els confonia en catiuar e en destructions de bens. Com siats certs, que hanch no naixque fill de rey qui fos de tant alt cor ne pus ardit ne pus valent ne pus bell de sa persona, ne pus saui ne pus adret de sos membres; que dell se pot dir so quis diu de aquell qui es complit de totes gracies, quis diu: que ell no es agnyell ne es diable, ans es complidament home. Per que per cert del dit senyor infant se pot dir aquest prouerbi, que verdaderament es home ab compliment de totes gracies. E axi dins aquest temps lo dit senyor rey son pare ab gran alegre e ab gran plaer anaua vesitar ses terres e sos llochs.