Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XLVIII

CAPITOL XLVIII.
Com acabades les vesites lo senyor rey en Pere hach corts a Barcelona, en los quals ell ordona sa terra, e feu almirall a son fill en Iacme Pere; e a qui va donar carrech dels despaxs dels affers de Cathalunya e de les galees; e com a dia sabut tuyt foren al port Fangos.

Lo dit senyor rey no cessaua danar e despaexar e de vesitar totes les sues obres: axi que per ell se spaetxauen los feyts tant, que mes hi feyen en vuyt jorns, que no faeren en un mes, si ell non anas a vesitar. E com ell vae, que les obres eren quax acabades, en feu corts a Barcelona, e en aquelles corts ell ordona tota sa terra, e ordona tot son passatge, e feu almirall un fill que hauia natural per nom en Iacme Pere qui fo molt gracios e bo de tots feyts. E lo dit en Iacme Pere pres la verga del almirall e feu visalmirall un caualler de Cathalunya donrrat casal e de bo per nom en Cortada qui era molt bo darmes e de seny e de tots affers qui tanguessen a caualler. E com aço fo feyt, dona dia, que tot hom qui anar degues al viatge, que fos a port Fangos al primer jorn de maig aparellat e arreat de recullir. E ordona, quen Ramon Marquet e en Berenguer Mallol que espaetxassen los affers de Cathalunya, axi de les galees com de les terides, com de les naus. E puix axi mateix en cascun lloch ordona bons homens de mar qui espaetxassen ço que en llurs llochs se feya per lo passatge. E a Valencia lo dit senyor en Iacme Pere qui era poblat del regne de Valencia ordona axi lespaetxament de larmada com de cauallers, com de almugauers e de ballesters de munt. Ques en dire? quen tots los llochs, axi de marines com dintra terra, ordona lo dit senyor rey, que espaetxassen los feyts e les companyes: en tal manera, quel jorn que ell hach donat foren tuyt, axi de mar com de terra, qui a Tortosa, qui a port Fangos. Queus en faria majors noues? que axi vengueren tuyt ab bona volentat, que aquells qui deuien menar cent ballestes, no menaren dos tants; e axi mateix dels seruents, que mal llur grat los seguien e no volien sou negu. E encara hi vengueren tots quants capdals hauia en Arago en en Cathalunya e en regne de Valencia, e syndichs de totes les ciutats. E axi lo senyor rey vench e atendas a port Fangos hon era tot lo nauili, que ya eren tuyt aparellats de tot quant los feya mester, que no hauien als affers sino quel senyor rey e comptes, barons, cauallers, almugauers e seruents de maynada, ques recullissen.