Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XIX
CAPITOL XIX.
Com apres de hauer captada e impetrada attencio dels llectors, perço com fora lloch parle, recompta la gran batalla que hach lo noble en Corral Llança ab quatre galees contra X galees del rey de Marrochos.
E tornare un poch a parlar de son cunyat en Corral Llança, dun bell feyt qui per la gracia de Deus e del senyor rey en Pere Darago li esdeuench. Veritat es quel senyor rey en Pere per auant, mas ara vos ho vull dir e comptar, que aytant se val com faria a auant: e fa ho fer perço car me sone la materia daquests dos richs homens, que mills ha lloch ara de parlar daquest feyt quel dit noble en Corral Llança feu, que no hauria auant; que de tots feyts, pus hom ne diga veritat, en qual lloch se vulla del libre ne pot hom parlar. Car en lloch nauria a parlar per ventura, quen torbaria la mia materia; e majorment que no sia historia llonga: e axi cascuns prech, quem perdonen, si en aquest lloch ne en altre troben quels diga coses que sien dites abans de temps que dir nos deguessen. Empero si a mi ho demanen, yols respondria raho, quells men tendrien per escusat, empero hon se vullen sien meses les rahons que daço vos fas, tot segur, que tot es veritat, axi com ho trobarets per escrit, e no hi metats dupte nengu. Donchs vull vos dir la gracia que Deus feu a aquest rich hom en Corral Llança.
Lo senyor rey Darago deu tostemps hauer trahut del rey de Granada e del rey de Trimise e del rey de Tunis. E perço com hauia molt de temps quel trahut no hauien trames al senyor rey Darago, ell feu armar en Valencia quatre galees, e feu capita lo dit noble en Corral Llança. Si que ana al port de Tunis e a Bugia e per tota la costera barrejant e affegant tots los ports. Si que vench en la mar del rey de Trimise en una illa qui ha nom Alabiba, e en aquell lloch ell vench per lleuar aygua. E axi com ell vench en aquell lloch per layugua a lleuar, X galees de Sarrahins qui eren del rey de Marrochos armades vengueren en aquell lloch axi mateix per lleuar aygua. E aquestes X galees de Sarrahins eren mills armades e de millors gents de Sarrahins que james fossen armades, e hauien ya feyt gran dany a lenys que hauien presos de chrestians, e tenien molts catius en les galees, de que era gran peccat.
E com les galees den Corral Llança veren venir les deu galees, exiren de la posta: e los Sarrahins quils vaeren que ya nauien hauda llengua, cridaren en llur sarrahinesch: aur! aur! e molt vigorosament vengueren envers les galees den Corral Llança. E les galees den Corral Llança estegueren en roda, e aplegaren se totes quatre ensemps, e hagueren llur consell. E lo dit en Corral Llança los dix: vosaltres senyors sabets, que la gracia de Deus es ab lo senyor rey Darago e ab tots sos sotmesos: e sabets, quantes victories ha hahudes [1] de sobre Sarrahins, ben podets saber, quel senyor rey Darago es present ab nos en estes galees, que veus aqui lo sey estandart qui representa la sua persona, e axi quell sia ab vos, la gracia de Deus e ell nos ajudara en dara victoria. E seria gran vergonya del dit senyor e de la ciutat de Valencia don som tuyts, que per aquests cans girassem la cara, ço que hanch nul hom del senyor rey Darago no feu. Per que yo prech a tuyt, queus membre lo poder de Deus e de madona sancta Maria, e a la sancta fe catholica e la honor del senyor rey e de la dita ciutat de Valencia e de tot lo regne; e que vigorosament, axi com estam affranellades totes quatre galees, que firam! que huy [2] en aquest dia façam tant que tostemps parlen de nos. E segurament que nos los vencrem e serem tostemps benenats; empero tuyts vets, que tant hauem de auantaje, que a nostre saul nos en podem anar, que si nos volem, nons poden forçar de la batalla: e axi cascuns digats ço qui millor vos en parega, mas de mi jaus he dit mon enteniment. Encara us dich eur prech e eus requir de part del dit senyor rey Darago e de la ciutat de Valencia, que firam! e tuyt començaren a cridar: firam! firam! que tots seran nostres. E sobre aço armarense molt be, e los Sarrahins faeren altre tal. E com foren armats de cascuna de les part, en Corral Llança ab una bella bogatirada anassen envers ells; si que hi hach Sarrahins qui digueren a llur capita, que les galees venien a ell, perço ques retessen a ell: e gran res dels Sarrahins eren de aquesta opinio, perço com en les galees dels Sarrahins hauia molt bon caualler sarrahi, e nos pensauen, quels chrestians fossen tan folls que ab ells se volguessen combatre. Mas lalmirall dels Sarrahins era saui hom de mar, e era estat en molts feyts de armes, e hauia prouats los Cathalans qui eren; e comença a menar lo cap, e dix: Barons, foll pensament hauets vosaltres, no conexets les gents del rey Darago, axi com yols conech: ara siats certs, que ells se tenen molt be e sauiament a combatre ab nos, e venen axi acordats de morir, que guay lo fill de la mare quils esperara! per que axi com ells venen acordats de hauer victoria o morir, queus metats el cor axi mateix, que huy sera lo dia que, si be nous esforçats, que serets tuyt morts e catius: e plagues a Deus, que yols fos luny C milles; mas pus axi es, jom coman a Deus e a Mahumet. E ab aytant feu tocar les trompetes e les nacres, e ab grans crits començaren a fer una baxa ma molt vigoros. E les quatre galees tot bellament e menys de crits e de paraules e de tabuscol negu, van ferir el mig de les deu galees, e aqui la batalla fo molt greu e aspre: e dura del mati entro hora de vespres, que hanch negu no hach cor de menjar ne de beure. Mas nostre senyor ver Deus e la sua beneyta mare de qui venen totes gracies e la bona ventura del senyor rey Darago, dona als nostres vistoria en tal manera que totes les X galees foren desbaratades e los homens morts e presos (beneyt sia aquell senyor quiu feu), e com hagueren vençuda la batalla, e totes les galees desbaratades e preses, delliuraren los crestians catius que hi trobaren: e a cascu donaren aytant bona part daço que Deus los hauia donat a guanyar, com a negu que hi fos. E axi ab gran honor e ab gran victoria tornarense a Valencia ab las galees que hi amenauen, e ab molts catius sarrahins qui seren amagats de sota cuberta, de les quals tengueren en tant.