Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XCIV

CAPITOL XCIV.
Recompta, com corts foren celebrades a Çaragoça e a Barcelona, en les quals se conferma, quel senyor rey Darago trametes madona la regina e llurs infants en Sicilia; e com dona grans dons als cent cinquanta qui deuien entrar ab ell en batalla.

Com lo senyor infant Nanfos e richs homens e cauallers e prelats foren ab lo senyor rey a Calathaiu, hagren los uns dels altres gran plaer. E en Domingo de la Figuera e en Bernat de Peratallada comptaren los tot ço quils era esdeuengut, si que tuyt ho tengren a gran cosa, e lloaren Deus, quils nauia escapats. E axi lo senyor rey ab tots ensemps vench a Çaragoça. E la festa fo molt gran que madona la regina e els infants faeren, e tota la gent: si que la festa dura quatre jorns, que res no hi feu nul hom.

E com la festa fo passada, ell mana quel segon jorn apres tot hom fos aparellat: e aquell dia vench en Gilabert de Cruylles de Bordeu e aporta totes les cartes qui el camp se foren feytes bollades del sagell del senescal. E lo senyor rey hach ne gran plaer, e tot hom: e comptals ço quel rey de França e lo rey Carles hauien feyt, com saberen com era estat, e com se guaytaren la nuyt, e com sen anaren lendema; e lo senyor rey risen assats, e tots los altres. E lo jorn quel senyor rey hach ordonat, tot hom fo aparellat, e com tuyt foren aparellats, lo senyor rey los preyca els dix moltes bones paraules, els comptat tot ço que li era esdeuengut depuix parti de port Fangos, els dix, com ell era vengut per la batalla, ne com li eren fallits, e que feya moltes gracies a tots aquells qui el camp deuien entrar ab ell, que axi de bona volentat hi eren venguts. E apres dix los, com ell entenia a trametre la regina e el infant en Iacme e linfant en Fraderich ab ella en Sicilia, per dos rahons: la primera, perço com totes les gents de Sicilia naurien gran alegre e nestarien pus Ferms; laltra, que creya que la regina nauria plaer. E axi quels pregaua, que en aço lo conselassen. Daltra part que hauia entes, quel papa hauia donada sentencia contra ell e croada, e quel rey de França hauia promesa ajuda al rey Carles, de que ell se marauellaua molt, que tant forts conuinences ha entre ell e nos, que per res nons pensam puixca esser: per queus demanam axi mateix consell daquests affers. E axi lo senyor rey estech de parlar. E lleuas larchebisbe de Tarragona e respos a tot ço quel senyor rey Darago hach dit, e feu llaors e gracies a Deus, que de tants perills lauia escapat; e axi mateix respos al feyt de madona la regina, que tenia per be ço quel senyor rey nauia dit, que anas en Sicilia ab los infants amdux: e posa hi moltes bones rahons, perque feya a fer. E daltra part al feyt del papa e del rey de França tench per be, que hajats missatgers sauis e honrrats que trametats al sanct pare apostolich e a tots los cardenals, e altres missatgers al rey de França, e a cascuns manarets, que diguen de part vostra ço que ordonarets al vostre consell. E com larchebisbe hach parlat, lleuarense richs homens Darago e de Cathalunya, e daltres prelats e cauallers e ciutadans e syndichs de les viles ellochs, e tots tengren per be ço que larchebisbe hach dit, eu confermaren.

E sobre aço la cort se parti ab gran alegre e ab gran concordia: e lo senyor rey dona de grans dons a tots los CL richs homens e cauallers qui eren venguts a Iaca per entrar en la batalla, els desfeu la messio de tot quant hauien despes, axi en caualls com en armes, com en messions de venir e tornar en llurs llochs. Axi que cascu sen ana alegre e pagat del senyor rey: e degren ho fer, que james no fo senyor qui tambe scaptingues de vassalls, com ell feu de tots, cascu segons la valor. Axi mateix en Domingo de la Figuera hach feyts tornar los XXVII caualls al caualleris del senyor rey: e aquells e daltres mes de dos cents lo senyor rey dona als altres richs homens e cauallers que hi eren venguts de Cathalunya e de Arago e del regne de Valencia per honor dell, qui no hauien haut albera dell dentrar en lo camp. Queus dire? que hanch nul hom que bo fos no vench a Iaca, que no hagues del senyor rey do e gracia: e majorment foren los dons als CL cauallers. E axi tuyt partirense pagats e alegres del senyor rey, e ana cascu en sa terra. E lo senyor rey romas a Çaragoça ab madona la regina e ab los infants despuix VIII jorns, e ordona ab madona la regina e ab los infants, que vajen tots ensemps a Barcelona, saluant linfant Nanfos qui yra ab nos: e lla recullir san. De la qual cosa madona la regina hauia duna part gran alegre, e daltra part era despagada, com se llunyaua del senyor rey; mas lo senyor rey li promes, que ell al pus tost que poria hi passaria, e en aço la confortaua.

E axi lo senyor rey anassen a Barcelona, e lo senyor infant ab ell, e passaren per Lleyda, e en cascun lloch la festa era gran que li feyen, majorment fo la festa a Barcelona la major que hanch si faes: que tota hora dura be VIII jorns, que res no si feya mas jochs e balls. E lo senyor rey tantost com fo a Barcelona, trames missatgers a tots los barons de Cathalunya, e cauallers e ciutadans, que a XV jorns apres la lletra fossen a Barcelona: e axi se compli, com ell mana. E com lo senyor rey de Mallorques son frare sabe, quel senyor rey era a Barcelona, vench lo vaer, e la festa fo molt gran que amdosos germans se faeren.

E lo jorn que la cort fo manada, lo senyor rey feu aplegar tota la gent a la cort generalment al palau reyall de Barcelona, e dix tot ço sens mes e sens menys que hach dit a la cort de Çaragoça: e axi fo confermat. E semblantment lo senyor rey hi feu molts dons e moltes gracies a richs homens e a cauallers e a ciutadans e a homens de viles: e axi sen partiren tots alegres e pagats. E lo senyor rey ab son consell ordona missatgers que trames al papa molt honrrats e sauis: e axi mateix ne ordona daltres que trames al rey de França. E com foren elets, feu los donar diners a messio complidament de totes coses, e pensals despaetxar dels capitols e de tot ço que portar deuien, e preseren comiat del senyor rey, e anaren a la bona hora.