Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXXIX
CAPITOL LXXXIX.
Com lo senyor rey en Pere Darago ordona desser al jorn empres de la batalla a Bordeu menys de sabuda de negu; e lo marauellos e notable ardiment que hach feyt per saluar son sagrament.
E com lo senyor rey Darago sabe la volentat quel senescal li hauia, pensas que per res ell no falria aquell jorn que empres era, que ell no fos dins lo camp; mas aço tench segret, que hanch nul hom no volch priuadejar. E tantost ell se feu venir un honrrat mercader per nom en Domingo de la Figuera qui era natural de Çaragoça, e era bon hom e lleyal e saui e discret, e era mercader que tostemps usaua ab caualls en Gascunya e en Nauarra que treya de Castella els menaua per totes aquelles parts e en Bordeles [1] e en Tolsa. E era hom qui hauia gran poder, que a les vegades vint i trenta caualls treya justats de Castella els menaua per los dauant dits llochs. Axi que creats que ell sabia tots los camins quants nauia en cascuna daquelles prouincies, axi camins reals com camins apartats, e com de plans e de muntanyes, que no hauia senda en la terra qualque fos daquelles parts, ne en Arago, que en Cathalunya, que ell no sabes molt mills que aquells qui eren de la terra. E aço sabia ell per llonch us, e perço com a vegades hauia a anar descaminat, per los caualls que menaua per alcuns richs homens, que a vegades per guerres que hauien, que no sen planyissen. E com en Domingo de la Figuera fo ab lo rey, ell lo mes en una cambra e dix li: en Domingo, vos sabets, que sots nostre natural, e que tostemps a vos e als vostres hauem feyta honor; perque nos volem vos aemprar de cosa que, com sia acabada ab la volentat de Deus, nos vos farem tant de be, que per tostemps vos e els vostres ne serets benenants. E en Domingo qui oy aço lleuas e ana li besar lo peu, e dix: senyor, manats vos, que yo som aparellat de complir tot vostre manament. E sobre aço lo senyor rey pres un libreen que eren los sancts euangelis, e dix li que juras, que daço que dell li diria, no parlas a hom del mon. E ell jura li ho tantost, e lin feu omenatge de mans e de boca.
E com fo feyt, lo senyor rey li dix: sabets, en Domingo, vos que farets? vos pendrets XXVII caualls nostres, aquells que yous dire, e trametets ne nou enfre tres llochs en lo cami que nos farem daqui a Bordeu, e els altres nou el cami que nos poriem fer a la tornada per Nauarra, e els altres nou el cami que poriem fer per Castella. Axi que nostra volentat es, que aytal jorn que es empres siam el camp de la batalla a Bordeus nos en persona, en aytal manera, que vos yrets a cauall, com a senyor, e nos yrem com a escuder vostre en un altre cauall ab una escona muntera en lo ma, e haurem en Bernat de Peretallada qui caualcara en un altre cauall ab una sella de trossa, e portar nos ha la trossa que sera lleugera, que no hi haura mas la nostra gramalla e diners per despesa; e portara altra escona muntera; e caualcarem tot lo jorn, quen lloch no posarem, e a la nuyt a prim son serem a posada e menjarem, e darem part a la nuyt. E com les matines tocaran, nos haurem altres caualls que trobem que ensellarets, e jaquirem aquests, e farem aytal en totes parts: e yo sere escuder vostre eus tindre lestrep, com muntarets, eus tayllare dauant a la taula; e en Bernat de Peratallada pensara dels caualls: e axi es mester, que de tres jornades façam una a lentrar, e molt mes al exir; e no es mester, que tornem per lla hon entrarem: e axi volem ques faça. E axi pensats lo cami quins sera pus segur al anar, e prenets los IX caualls, els trametets cascu en un escuder en quius puixcats fiar daquells vostres amichs, e ab sengles mantes tantsolament. E ades pensats los ne de trametre cascu en la posta, de lla hon nos los dejam trobar per cambiar, e los escuders no sapien res los uns dels altres, mas de tres en tres que vajen cada hu en llur lloch: e axi sia de tots. E cascu se pens, que non trametats mas aquells tres: e deyts los, quels trametets a vendre, e queus esperen en aytal lloch, e que per res no sen parteixquen, e que pensen be dells mateixos e dels caualls, e que tots tres estiguen en una posada. E com nos yrem, posarem en una altra posada, perço que ells no vejen mi, que conexermien. E axi pensats de ordonar tot ço que yous he dit, que res nul hom no sapia: e yo fareus lliurar los caualls de tres en tres, axi que aquells de qui haurem los caualls, no sabran aquels volem, saluant quels direm, que a vos los volem lliurar, e que de fora quels façats asatjar, per regonexer aquell qui millor fos per nos.
E en Domingo de la Figuera respos: senyor, axi com vos ho manats se complira, e llexats daqui auant endreçar lo feyt tot a mi; que puix yo se la vostra volentat, yo he fe en Deus, que hi dare compliment, que Deus e vos ne serets pagat: e ab lajuda de Deus estats ab bon cor, que yous menare a Bordeu per tal part, que per res nous cal duptar, e axi mateix a la tornada. E pensats me de ordonar un hom quim lliure los caualls. E lo senyor rey dix: ben deyts; pensats de enantar. E tantost apella lo seu caualleris, e dix li, aytant chara com li era la sua amor, e en pena de la persona, que nul hom no sabes res daço quell li diria, sino ell e en Domingo de la Figuera. Dix lo caualleris: senyor, manats, que you fare. Dix lo senyor rey: anats tantost, e de tres en tres caualls lliurats XXVII caualls an Domingo de la Figuera, los millors triadament que nos hajam. E lo caualleris dix: senyor, dexats fer an Domingo e a mi, que per cert yo tench en mon poder be LXX entre aquells queus ha tramesos lo rey de Mallorques e el rey de Castella, e daltres: e axi parme, quen puixcam triar los millors XXVII, jatsia que tots son tant bons, que poch hi poriem triar. Dix lo senyor rey: ara anats a la bona ventura.
E ells anaren, e faeren tot ço quel senyor rey los hach manat a cascu, e lo senyor rey tantost aquell dia ordona X cauallers, qui cascu anas siquart, e enuia los tots a Bordeu, ço es cascun dia hu an Gilabert de Cruylles, e cascun portaua missatgeria an Gilabert e al senescal de Bordeu. E la missatgeria era tota, quel senyor rey Darago los trametia a dir lo senescal, sils asseguraria; que ell era aparellat de esser hi al jorn de la batalla. E aço feya per dues rahons: la primera, quel cami se usas, que missatgers vaessen passar tots jorns del rey Darago; e si anant e tornant trobarien, quils faes ninguna cosa de enuig, ne negun solas trobarien, e que tots dies ne hagues llengua. E laltra raho era per tal, com ell sabia, quel senescal hauia manament, que faes tot ço quel rey de França manas; saluant empero que hauia manament senyallat quel rey Danglaterra li hauia feyt, que per ninguna cosa no consentis ne sofferis, que la persona del rey Darago preses mal ne damnatge; e que perço com lo rey Danglaterra sabia, que aquest senescal era cors e anima del rey Darago, e tot son llinatge ho era tostemps estat, perço lo feu senescal de tot Bordeles tantost, com sabe que la batalla se deuia fer.
E axi lo senescal, com hi venia missatge del rey Darago, tantost ho anaua a dir al rey de França: e ell mana li, que li escriuis, que pensas de venir, quel camp era aparellat, e quel rey Carles era aparellat. E lo senescal trametia li a dir tot lo contrari, que aytant com hauia chara la vida, que no hi vengues, e que Deus e tot lo mon lo tendria per escusat; e perço com lo rey Danglaterra veya, que nol podia assegurar, no hi era volgut venir: axi que per res nou assatjas. E axi lo rey de França usaua tots jorns daquestes missatgeries, a saber es que no hauia jorn que non hagues missatge: e axis pensaua quel senescal li escriuis, axi com ell li manaua; e que estaua en esperança que hi vendria.
E com tot fo continuat e ordonat, el jorn sacosta de la batalla. E lo senyor rey Darago apella en Bernat de Peretallada qui era fill del noble en Gilabert de Cruylles, e mes lo en una cambra ab en Domingo de la Figuera ensemps, e descobri li lo feyt, e mana li tenir segret lo feyt: e axi ho promes com en Domingo. E manals, que aquella nuyt fossen aparellats de partir de mija nuyt auant, e mana al caualleris, que hagues aparellats e ensellats ab les selles den Domingo de la Figuera los tres caualls, e que metes la primera sella de trossa.
E axi com ho mana axi fo aparellat, que nul hom non sabe res, sino ells tots tres e lo caualleris, que be sabia lo senyor rey, que nul hom non consentiria quen tant gran auentura se metes. E ell era de tant alt cor e tant lleyal, que per tot lo mon ell no romanguera, que al jorn que era empres ell no fos el camp. E axi perço no volch que hom negu ne sabes res, que son fill major linfant Nanfos qui era ab ell non sabe nenguna cosa.
Queus en faria moltes noues? que com mija nuyt hach tocat, ells se lleuaren, e lo caualleris hach aparellats los millors tres caualls que hi eren, e lo senyor rey puja en lo hu, e porta dauant la gramalla den Domingo de la Figuera, e una escona muntera en la ma, e dejus guarnit dunes bones espalleres e de un bon camisol, e puix desus un casot de lli tint vert qui ho cobria tot, e puix una gramalla fort auol e vella que vesti, e un capero, e la ceruellera ab un capell de lli el cap. E en Bernat de Peratallada fo axi mateix guarnit, e porta la troça, ço es una boneta que no pesaua molt, ab la escona muntera en la ma. E en Domingo de la Figuera caualca axi be com a senyor be arreat, axi com hauia acostumat de caualcar ab sos hoses, e ab capell de sol e els guants, e be ordonat. E en Bernat de Peretallada portaua un gran caru, en que anauen tota hora sis fogaces, perço que aquelles menjassen de jorn, e beguessen del aygua lla hon hom nou vaes: e axi ab la gracia de Deus partirense de Iaca. E segurament anauen en tal manera, que tres jornades anauen entre la nuyt e lo dia e ço que prenien de laltra nuyt, que tota hora venien a posada a hora de prima, que de jorn no descaualcauen en poblat sino per beure, quel pa menjauen caminant e caualcant: e com era a cap de jornada, trouauen los tres caualls. E tantost en Domingo de la Figuera ab son host anaua al hostal hon eren los caualls, e aquells dels caualls hauien gran goig, e demanauen, com eren tant gran nuyt venguts. E ell deya los, que perço quels caualls no vinguessen ab calor.
E entretant que ell estaua ab aquella sua companyia, lo senyor rey e en Bernat de Peratallada apparellauen de menjar. E com ell se pensaua, que ells podien hauer apparellat de menjar, ell sen tornaua al hostal, hon era lo senyor rey e en Bernat de Peratallada; e feya romandre aquells, que deya que al mati los veuria. E com era a son hostal, trobaua la taula mesa, e lo senyor rey donaua li ayguamans, e en Bernat de Peratallada pensaua dels caualls. E axi com en Domingo hauia escudella, e li hauia tallat dauant lo senyor rey, venia en Bernat de Peratallada, e ab lo senyor rey en altra taula menjauen ensemps. E axi menjauen tots, que no pensets que moltes noues hi faessen, que cascu portaua la salsa a la boca: e tantost com hauien menjat, anauensen gitar, e dormien entro a la hora de matines. E a hora de matines lleuauense, e en Domingo de la Figuera menaua aquells tres caualls a la posada dels altres, e feyals lleuar les selles, e metre les als altres tres qui eren reposats, e manaua als seus homens, quen pensassen be. E axi pensauen de caualcar: e feyen axi tots dies, com han feyt a la primera jornada.
- ↑ Var. B. & V. Bordeu.