Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXV
CAPITOL LXXV.
Com lo senyor rey en Pere passa en Calabria per combatres ab lo rey Carles; e com pres port a la Gatuna, hon hach nouella, que anat sen era; e com guanyada Regol e altres moltscastells e ciutats ordona tota Sicilia e Calabria; e com linfant en Iacme Pere fill seu fo nomenat la hu dels cent de la batalla.
E com aço hach feyt lo senyor rey, tantost ell feu fer crida, que tot hom se aparellas de recullir, axi de cauall com de peu, ab pa a un mes; que tuyt deguessen saber, que ell volia lo dilluns passar en Calabria, per combatre ab lo rey Carles - e aço era dijous, com la crida feu - e que si a Deus pleya que li volgues exir a batalla, que nol calria anar a Bordeu, e quen seria fort pagat. E com les gents oyren la crida, tot hom ab gran alegre pensas de aparellar. E com lo rey Carles sabe esta nouella, no li parech joch, ans tantost, e per esta raho e perço com hauia perduda la mar, axi com dauant vos he dit, e no podia hauer compliment de viandes, pensassen danar, que hanch no volch sperar lo senyor rey Darago qui ab tota sa gent passa en Calabria, e pres terra a la Gatuna, e cuyda hi trobar lo rey Carles; mas digueren li, que anat sen era. E daço fon molt despagat lo senyor rey, e dix: puix deça som, no hich siam venguts debades. E anarensen a la ciutat de Regol e la assatiaren: e no hi hagren estat dos jorns, quels hauien fortment combatuts, ques reteren a merce a ell, e meteren li en poder tots los Francesos que hi eren. E lo senyor rey trames los ne, axi com hauia feyt los altres. E com hach presa la ciutat de Regol e Calana e la Molta e el castell de senct Onoxent e lo castell de sanct Agata e lo castell de Peu de Datil e la Mandolela e Birats. Queus dire? que aytant com caualcauen, aytant prenien. E los homens a cauall alforrats e almugauers feyen corregudes, que entrauen III o IV jornades dins terra, e trobauen encontres de caualleria quel rey Carles hauia lexats per los llochs. Mas queus en dire? que si fossen aquells del senyor rey Darago C homens a cauall e D de peu, es trobassen ab D homens a cauall dels altres e III o IV milia homens de peu, tots los metrien morts o presos. Que en tal manera los hauien mesos en venço, que tantost com oyen cridar: Arago! se tenien per morts es metien en venço. E qui volia dir tots los bons feyts darmes que les gents del senyor rey Darago feyen a tots dies en Calabria, no hi poria hom bastar de escriure. E si hanch vaes senyor alegre, lo rey Darago ho era: si que XV jorns estech en Calabria, e dins aquells XV jorns hach tota la costera de Turpia entro a Quirayt [1], e a delitauasi; mas com li membraua del temps de la batalla, quant hi hauia anar, hauia a mudar denteniment. E com hach los quinze jorns estat en Calabria, ab senyera lleuada ana per tot aquell pays, e jaqui son vicari general en Calabria, e stabli de ses gents los castells e los llochs que hach presos: e de altra part lexa hi tots los homens darmes, axi de almugauers com de seruents de maynada. E lexa hi D homes a cauall tots de Cathalans e Aragonesos, e ell tornassen a Macina ab laltra caualleria. E com fo a Macina, ordona tota Sicilia, e en cascun lloch mes estreticho, e a Macina e els altres llochs capitans e iusticies e mestres iusticies. E fo capita de la vall de Matzara micer Aleyneps. E cascuns dels altres richs homens e cauallers de Sicilia ell dona e departi officis ab los Cathalans e Aragonesos ensemps, axi quen cascun offici metia un Cathala e un Aragones e un Llati: e aço feya ell perço que sacostassen los uns ab los altres.
E com hach axi tota la illa ordonada a Calabria, volch ordonar lo feyt de la mar, e apella lo noble en Iacme Pere fill seu, e dix: En Iacme Pere, vos sabets, que nos nos deuem combatre a dia cert ab lo rey Carles, e lo temps que hauem es breu; e nos fiam nos molt en vos e en la vostra bona caualleria, e volem queus nanets ab nos, e que siats hu daquells qui el camp entraran ab nos; perque volem, que renunciets el almiraillat; que nons par, que daqui auant fos honor a nos e a vos, que fossets almirall nostre. Que qui almirall es, ha affer ab diuerses gents; perque no vendria be feyt. E axi no hach lloch, segons aquell qui vos sots fill nostre que amam molt, que vos ab aytal gent hajats perseuerar. E lo noble en Iacme Pere respos e dix: Pare senyor, yo vos faz moltes gracies e merces, com vos a mi feyts tanta donor, queus plau que yo sia hu de aquells qui entraran ab vos en lo camp: e prench vos ho mes, senyor, que sim hauiets donat lo millor comptat que sia en vostra terra. Perque, senyor, lalmiraillat e la persona e ço que yo he, prenets al vostre plaer; que hanch nul temps no fuy tant alegre, com som daquesta gracia quem hauets feyta. E axi posa la verga del almiraillat, e mes la en la ma del senyor rey.
- ↑ Var. B. & V. Guirayt.