Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LX

CAPITOL LX.
Com lo senyor rey en Pere passa en Sicilia, e hach pres port a Trapena, e les grans festes que li feren; e com lo reeberen per llur senyor el coronaren rey.

Lo senyor rey Darago hach bon temps, aytal com de boca demana, que dins pochs de dies pres terra a Trapena, ço es saber tres dies a lexida dagost del any MCCLXXXII. E axi podets saber, quant estech lo senyor rey a Alcoyll, que ell hi fo a la exida de maig, e pres terra a Trapena a tres dies de la exida dagost. Perque no creu, que rey sia el mon de chrestians qui tant hi pogues hauer estat ab lo seu poder tant solament. E com hach presa terra de Trapena, la llumenaria si feu gran per tota Sicilia, que marauella fo: e els prohomens de Trapena trameteren correus de totes parts, e aço fo una gran marauella lo goig que tuyt feren. E hauien ne be raho, que Deus los hauia trames lo sanct rey Darago, quils deslliuras de les mans de llurs enamichs, els fos guiador, axi com Deus trames Moysen al poble Disrael, e li dona la verga. E axi ab senyal que feu lo senyor rey Darago, deslliura axi mateix lo poble de Sicilia. Perque tuyt poden conexer, que aço fo obra propriament de Deus. E com lo senyor rey e ses gents foren exits en terra a Trapena, nom cal dir lo goig e la legre que tuyt feyen; que les dones e les donzelles dança feyta venien dauant lo senyor rey, e cridauen: sanct senyor! Deus te do vida e te do victoria, quens puixques deslliurar de la ma dels maluats Francesos! e ab aquests cants anauen tuyt, que de goig que hauien nul hom no feya faena ne jornal. Queus dire? tantost, com ho saberen a Palerm, trameteren al senyor rey la major part dels richs homens de Palerm ab gran thresor e ab gran moneda, que donas a les sues gents. E lo senyor rey non volch res pendre; que dix, que entro quen hagues mester non volia res, que ell se portaua thresor e moneda assats; mas que fossen certs, que ell venia per reebre ells per vassalls, e per deffendrels contra totes les persones del mon. E axi anassena Palerm, e be quatre llegues exiren li tota la gent. E qui hanch vae gran alegre e gran festa, be pogra dir, que aquell fo lo pus bell alegre e lo major qui hanch fos. E qui ab grans professons e jochs e alegres de fembres e dinfants reeberen lo senyor rey, el menaren al palau imperial. E puix donaren bones posades a tots aquells qui ab ell eran. E axi mateix, com lo senyor rey hi entra per terra, si vench tot lestol per mar. E com tuyt foren assegurats, los prohomens de Palerm trameteren missatges per totes les ciutats, viles e castells e syndichs de totes les terres, que aportassen les claus e lo poder de cascun lloch: e les claus del lloch en nom de senyoria lliurassen al senyor rey, e li faessen sagrament e omenatge, el coronassen rey e senyor. E axis feu.