Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LIV

Sou a «Capítol LIV»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL LIV.
Com missatgers de Sicilia ab gran dol e plors e tristicia vengren al senyor rey en Pere stant en Alcoyll, e la bona resposta quels dona; e com Francesos sien cruel gent lla hon han lo poder.

E dementre que estauen en aquest parlament, ells vaeren venir de lleuant dos barques armades be spalmades, e dretament vengren al port ab senyers negres, e preseren terra. E sim demanats, qui eren ne de quals gents, yous ho dire: que ells eren Sicilians de Palerm, e venien hi quatre cauallers e quatre ciutadans per missatge de tota la communitat de Sicilia, e eren molt sauis homens; e com hagren presa terra, vengrensen dauant lo senyor rey, e gitarense dauant los seus peus plorant e besant la terra tres vegades, abans que fossen a ell; e los genolls tirant per terra anarensen entro als peus del senyor rey, e prengueren li los peus, e tots VIII ensemps cridant: senyor, mercedi! besaren li los peus, que nul hom nols podia lleuar: que tot axi com la Magdalena ab les sues llagrimes llaua los peus a Iesu christ, axi lleuaren ells los peus ab llagrimes e ab plors al senyor rey. E los crits e els plants e los plors que ells feyen era molt gran pietat. E eren tots vestits de negre. Queus dire? que lo senyor rey se trasch anrera e dix: que demanats? ne qui sots, ne don? senyor, dixeren ells, nos som de la terra orfana de Sicilia, desemparada de deus e de senyors e de tota bona res terrenal, catius mesquins qui estam aparellats de pendre vuy la mort, homens, fembres e infants, si vos, senyor, nons acorrets. Don, senyor, nos venim a la reyal magestat vostra de part daquell orfa poble, a clamar merce a vos, que sia de gracia e de merce vostra, que per la sancta passio que Deus pres en la creu per lomanal llinatge, que vos hajats pietat dells, e quels accorregats els gitets daquella dolor e catiuitat en que ells estan. E encara, senyor, que ho deuets fer per tres rahons: la una, perço com vos sots lo pus sanct rey, e el pus dreturer qui el mon sia; laltra raho es, que la illa de Sicilia e tot lo regne es e deu esser de madona la regina muller vostra, e apres della dels infants vostres fills, axi com daquells qui son de la sancta llinea del sanct emperador Fraderich e del sanct rey Manfre qui llegitimament eren senyors nostres: e axi segons Deus madona la regina Costança muller vostra deu esser dona nostra, e apres deuen esser reys e senyors vostres fills e seus; e laltra raho es, que tot sanct hom rey es tengut de ajudar a orphens e a pubils e a viudes. E com la illa de Sicilia sia vidua, axi com aquella qui perde tant bon senyor com lo sanct rey Manfre, podets la comptar per vidua; e los pobles son tots orphens, que no han pare ne mare ne persona quils ajut, si Deus e vos e els vostres nols acorrets; e les creatures ignocents qui son en la dita illa, qui speren mort, pot hom comptar a pubils qui son de poca edat, e no saben donar consell a llur necessitat. Donchs, sanct senyor, hajes merce de nos, e placiat que vajes pendre aquell regne qui es teu e de tos infants, e lleuals de la ma de Pharao. Com axi com Deus deslliura lo poble Disrael de les mans de Pharao, axi, senyor, pots tu deslliurar aquest regne de la ma de la pus cruel gent qui el mon sia; quel mon tant cruel gent no ha, lla hon han poder, com son Francesos.

E lo senyor rey mogut de pietat feu los lleuar, e dix los: barons, vosaltres siats be venguts! be es veritat, quel regne deu esser de la regina muller nostra, e apres de nostres infants, e hauem gran desplaer del vostre treball. E axi nos hauem oyda la vostra missatgeria, e tot ço queus puixcam fer de be envers vosaltres nos ho farem. E ells respongueren; senyor, Deus vos do vida eus meta en cor, que hajats merce de nos mesquins: veus aci cartes de cascuns de les ciutats de Sicilia, e cartes dels richs homens e cauallers e de viles e de castells qui tots son apparellats dobehir a vos per senyor e per rey, e puix tots aquells qui apres de vos vendran. E lo senyor rey pres les cartes qui eren mes de cent, e manals donar bones posades e racio de tot quant hauien ops ells ne llur companya.