Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXXIX
CAPITOL CXXXIX.
Com lo rey Phalip de França ab son frare e ab lo cors de son pare e ab lo cardenal e oriflama exi de Cathalunya; e lo damnatge que van fer los almugauers en matar gents e trencar cofrens.
E mosenyer en Phalip appella sos barons e feu una danantera en que fo lo compte de Foix de cinch cents caualls armats, e apres anaua ell ab lo oriflama e ab son frare e ab lo cors de son pare e ab lo cardenal; e ab ells anauen entro a mil caualls armats. E puix apres venien totes les adzembles e la gent menuda e de peu; e a la rerasaga venia tota laltra caualleria qui era romasa qui podien esser entro a mil cinchcents caualls armats: e axi moguerensen de Puramilot, [1] e pensarensen de anar aquel jorn mateix a la Ionquera; e aquell jorn mateix lalmirall ab tots los homens de mar fo al coll de Panicas. E aquella nuyt sap Deus, quina nuyt hagren los Francesos, que hanch hu no sen desguarni, nen dormi negu; ans tota la nuyt oyrets plants e gemechs; quels almugauers e seruents e homens de mar feriren en les esponeres, e matauen gents e trencauen cofrens; que major escaladis de cofrens oyrets, que si fosets en un bosch, hon hagues mil homens qui no faessen mas estellar lenya. Del cardenal vos dich, que si hanch parti de Peralada, no feu mas dir oracions, esto fo entro a Perpenya, que ades ades cuydaua esser degollat, e axi passaren tota aquella nuyt. E lendema mati lo senyor rey Darago feu cridar, que tot hom seguis la sua senyera, e que en pena de la persona nul hom no feris entro la sua senyera feris, e que les trompes e les nacres tocassen: e axi tot hom saplega a la senyera del senyor rey Darago.
E com lo rey de França fo arreat, e la sua dauantera passa per lo Pertus, lo senyor rey Darago lexals passar, e tota la gent del senyor rey Darago cridauen: firam! senyor, firam! E lo senyor rey capdellaua, que no fos per res. E apres vench loriflama ab lo rey de França son nabot e ab son frare e ab lo cors de llur pare e el cardenal, axi com ya hauets entes que era ordonat, e pensaren de passar per lo dit lloch del Pertus. E axi mateix llauors les gents del senyor rey de Arago cridaren a grans veus: senyor, vergonya! senyor, firam! e lo senyor rey pus tenia fort, entro lo rey de França fo passat, e aquells qui ab ell anauen pres loriflama.
E com les adzembles e gents menudes començaren a passar, les gents del senyor rey, com vaeren aço, no creats quel senyor rey ne altre los pogues capdellar, axi que un crit se moch per la host del senyor rey Darago: firam! firam! E llauors tot hom se llexa correr sobre ells, e vaerets trencament de cofrens, e barreig de tendes e de robes e daur e dargent e moneda e vexella e tanta de riquesa, que tot hom fo rich que si trobas. Queus dire? que qui auant fo passat, valch li, que de les adzembles, ne de la gent de peu, ne dels cauallers de la rerasaga non estorce hu, que no fossen tots morts, e la roba barrejada. E com començaren a ferir, los auchs foren tant grans, que de quatre llegues los oya hom, si quel cardenal quen oy dix al rey de França: senyor, ques aço? tots som morts. Dix lo rey de França: creats, que nostro auonclo lo rey Darago no ha poguda capdellar la sua gent, que assats ha haut daffany a lexar passar nos; que ja pogues oyr, com la dauantera nostra passa, que tuyt li cridauen: senyor, firam! e ell veyets, que capdellaua, cridaren: senyor, vergonya! firam! firam! e llauors encaras treballaua mas de capdellar; e com nos fom passats, e les gents vaeren les adzembles quils feyen en lull per la roba, nols ha pogut capdellar: per que feyts compte que daquells qui son romasos hu non escapara; e axi pensem danar.
Abtant passaren lo Pertus, e en un coll qui es sobre una ribera que hi ha ells vaeren lo senyor rey de Mallorques ab la sua caualleria e molta gent de peu de Rossello e de Conflent e de Serdanya, e estech en aquell coll ab la senyera reyal estesa. E lo cardenal quils vae acostas al rey de França e dix: ha, senyor, que farem? veus lo rey Darago que jaus es exit de dauant! E lo rey de França dix li (que sabia que axi era ordonat per lo rey Darago e per lo rey de Mallorques): nous temats, que aquell es nostre auonclo lo rey de Mallorques quins ve acompanyar. E llauors lo cardenal hach gran goig, pero no sen tench per trop segur. Queus diria? quel rey de França sacosta al rey de Mallorques e lo rey de Mallorques a ell, e van se abraçar e besar; e apres besa e abraça mosenyer en Carles, e apres lo cardenal. E lo cardenal dix li: ha senyor rey de Mallorques, que sera de nos? morrem ades? E lo rey de Mallorques vael axi tramudat, que parech que fos mort, e no poch estar que no faes un somris, e dix: senyor cardenal, no duptes, sobre nostra testa, que vos sots saul e segur. E llauors ell se tench per assegurat, que hanch de sa vida non hach tant gran goig. E pensaren de caminar, quels auchs eren tant grans per les muntanyes, e els crits de les gents del rey Darago, que tot lo mon paria quen vingues. Queus dire? de bell trot, lla hon podien trotar, pensaren danar, pus hagren pas sada la Reclusa, si que nos tengren neguns per segurs entro foren al Velo. [2] E aquella nuyt romangueren al Velo lo rey de França e tota la companya; mas lo cardenal sen pensa danar a Perpenya, e nols calech esperar rerasaga que darrera haguessen lexada, quen parays los hagren tots tramesos les gents del rey Darago.
E lendema lo rey de França ab lo cors de son pare e ab son frare e ab lo rey de Mallorques qui nos parti dells anaren a Perpenya, e aqui lo rey de Mallorques feu los llurs ops vuyt jorns a tots, e cascun dia ell feya cantar misses per lo rey de França. E la professo exia tot dia sobre lo cors que absolien, e de nuyt e de dia, e feya cremar lo senyor rey de Mallorques del seu aytant com foren en sa terra mil brandons grans de cera. Si que tanta donor feu al cors del rey de França e a sos fills e tots aquells qui ab ell eren, e al cardenal, que tostemps la casa de França li deuria esser molt obligada, e la casa de Roma atre tal.
Queus dire? com hagren estat VIII jorns a Perpenya, e foren be reuenguts, anarensen, e lo rey de Mallorques acompanyals tro foren fora de sa terra, els feu llurs ops. E puix partis dells e tornasen a Perpenya, e los Francesos anarensen en tal punt, que daquells mateixos no escaparen deu per centenar, que no morissen tots de malalties: e lo cardenal anasen axi espaordit, que la paor no li poch exir del cors entro que dins pochs dies muri e anasen en parays ab aquells que ell hi hauia tramesos ab la sua perdonança. Queus dire? que en tal punt sen tornaren, que aytant com lo mon dur en França ne en tot son destret, no oyran parlar de Cathalunya, que nols membra.
E axi lexar vos he a parlar dells, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago e de la sua gent.