Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXVI

CAPITOL CXXVI.
Com lo compte de Castallo ab vint dels bons homens anaren dir al senyor rey, quels digues llur enteniment de ço que deuien fer de Castallo; e com lo senyor rey los mana sen donassen al rey de França, e los hach absolts.

Abtant que el senyor rey Darago fo partir de Peralada e de Vilabertran, pres per la Salauca lo cami de Castallo e anasen a Castallo, hon troba a lo compte qui no sabia ques faes, com sabe que Peralada era cremada; e els homens de Castallo atre tal, com sabien tots que, pus Peralada era desemparada, que nos podien tenir al poder del rey de França. Mas si Peralada no fos estada desemparada, be feyen compte ques tengren, e que entre amdos los llochs asats los darien de la malaventura.

Si que tantost com los prohomens saberen, que Peralada era estada cremada per los almogauers, sen anaren a llur senyor lo compte e digueren li: senyor, digats, al senyor rey Darago qui ve, que si ell e los cauallers volen entrar en la vila, queu poden fer; mas no volem, que almugauer negu hi meta lo peu; que aytal farien de nos com han feyt de Peralada. E pregam vos, quens donets consell, que volets que nos façam; que sius volets, nos som prests e aparellats que desempararem Castallo, e queus seguirem ab nostres mullers e ab nostres infants, e nos mateixos metrem foch a la vila; que mes ho amam nos cremar, e quens en portem ço que puixcam, que sils almugauers nos barrejauen, axi com han feyt als bons homens de Peralada, que com exien ab llurs enaps dargent o coses o llurs vestidures, tantost com eren fora de llurs portals, los ho tolien. E axi no deu plaure al senyor rey ne a vos que aço façan de nos. E lo compte respos e dix los: prohomens, yo exire al senyor rey, e exits hi XX de vosaltres qui parlen per tota la vila, e axi veurem lo senyor rey, que volra ne manara; que tot quant ell volra, vull yo que sia feyt. E senyor, digueren los prohomens, be deyts.

E tantost caualca lo compte, e anaren ab ell XX prohomens dels millors de Castallo, e trobaren lo senyor rey qui era prop daqui; e tiraren lo a una part lo compte e los prohomens, e apellaren hi linfant Nanfos que hi era, e richs homens que hi hauia. E tantost los bons homens començaren a dir li a llur senyor lo compte ço que ja li hauien dit. E com lo compte los hach escoltats, e ells hagren fenida llur raho, lo compte dix al senyor rey: senyor, be hauets entes ço que aquests prohomens man dit, e yo, senyor, respondrels dauant vos ço quels resposi en absencia vostra: e responch los axi, que ço que vos, senyor, volrets dir ne manar dells e de tot lo comptat, que axi vull ques segueixca. E si volets vos, senyor, que yo mateix hi meta foch, encontinent sera feyt. Que per cert, mentre vida haja el cors, de la vostra carrera yo nom partire. E lo senyor rey respos: be hauem entes ço que aquests prohomens de Castallo vos han dit, e deym vos, a vos e a ells, que de la destructio de Peralada som axi despagats, que deu tants que Peralada no valia hi volriem hauer donat, e que no fos estat feyt; mas lo temps es tal, que en als no sen poden pendre aquells qui feyt ho han. E conexem, que nos e els nostres per tostemps no som tenguts de restitucio al senyor de Peralada e a tota la uniuersitat. Que be sabem, que ells no han perdut ço de llur per res en que ells haguessen colpa; ans la guerra aquesta es preparament de nostres affers e de nostres fills, e no per res que a ells toch. Perque a Deus e al mon nos en tenim per tenguts de restitucio. E si Deus nos dona vida, nens trau ab honor daquesta guerra nos e els nostres ne farem bona esmena als llurs. Donchs, si daço nos tenim per tenguts, com volriem que Castallo se perdes? cascuns podets pensar, que per res nou volriem. E atorch los, que si Peralada no fos estada desemparada, que Castallo se pogra tenir; quentre amdues les viles hon hagra moltes de bones gents, e dels llochs defora, be se pogren tenir ab los castells que hi son entorn de la nostra gent; que tots jorns los donarem que fer assats; mas pus aquest desastre es esdeuengut de Peralada, no conexem que Castallo se pogues tenir contra lo poder del rey de França. Perque man en consent eus dich, que vos donets llicencia als prohomens de Castallo ques reten al rey de França, e yo absol a vos e a ells de tota res que men fossets tenguts: e vos fets atre tal a ells. E axi lo compte giras als prohomens de Castallo els mana e dix axi com lo senyor rey hach manat. E si anch vaes plors ne dol, aqui fo. E no era marauella, que dur departiment hi hauia.

E axi lo senyor rey e lo compte ab ell e lo senyor infant e tota la companyia anarensen a Girona. E aquells de Castallo faeren ajustar consell general, e digueren los ço que hauien feyt; e abans que del consell ixissen, hagren labat de Roses e de senct Pere e trameteren los a la host del rey de França e al cardenal e pregaren lo cardenal, que ell fos mijancer entrells e lo rey de França. E ell dix queu seria volenters; que ya feyen lo rey de França e ell pus blana farina que no solien fer, com se pensauen; que be hauia tres mesos que la paga hauien feyta a la gent, e encara negun lloch no hauien pres per grat ne per força. E cuydauen exir de llur seny, que ells se pensauen, que tantost quels ports haguessen passats, que tota la terra atenes a ells a retres; mas ells trobaren lo contrari, que com pus les gents los regonexien, no res los preauen. Si que no ha regne el mon de qui fos aço esdeuengut, saluant Cathalunya e Arago e lo regne de Valencia, que tanta de congregacio de gents venguessen sobre ells, e encara ab vet e ab perdonança, que nos faessen a ells retuts; per que ells se tenien per enganats de llur arbitre, que no pensauen de hauer contrast ab tant enfortida gent.

E axi lo cardenal fo mijancer entre los prohomens de Castallo e lo rey de França, axi quel reebe sobre la corona de França saluament e segura, e que no fossen a ell daltre tenguts sino de ço que eren tenguts al compte. E encara que acabaren, que tots los portals tenguessen tancats saluant dos, e que nul hom de la host no acullisen menys de albara. E axi feu los donar be deu panons que metessen per les portes e per los murs en senyal de seguretat. E encara lo rey de França los feu tanta de gracia; que si perauentura ell sen tornaua sens conquerir lo regne Darago, que com fos exit del coll de Panicas e auant, que no li fos de res tengut que entrells fos. E axi los abats vengren a Castallo ab aquesta fermetat.