Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXVIII
CAPITOL CXVIII.
Com lo rey Carles recorrech al papa e al rey de França, e passa en Napols ab dos milia cauallers; e com lo dit rey Carles passa daquesta vida, e romas lo regiment del regne en poder dels fills del princep qui era llauors pres a Barcelona.
Com lo rey Carles hach oydes les nouelles, axi de la preso del princep com de la batalla dels comptes, com del feyt Dagosta, com de tots los altres damnatges que hach presos e prenia tots dies, pensa de recorrer al papa, e puix al rey de França; e pensa durdir e dendreçar tot ço que poch contra lo rey Darago; e pensasen de venir en Napols, que hauia gran paor que nos reuelas. E ab ell vench lo compte Dartes e daltres comptes e barons e cauallers que foren be dos milia. E anaren tant per llurs jornades que vengren a Napols, e vengren hi en tal punt, que certament non tornaren en França de tots dos milia cauallers dos cents, que tots muriren en la guerra en Calabria e a Taranto; que sol en un dia ne muriren a Otrento mes de CCC cauallers, e axi mateix ne muriren a Taranto, e el pla de senct Marti ne muriren mes de D. Queus dire? que en lloch nos podien atrobar ab los Cathalans e Aragonesos, que no fossen morts e desbaratats. E aço esdeuenia per obra de Deus que baxaua lo llur argull e exalçaua humiltat quel senyor rey Darago hauia, e sos fills e sa gent: e podets ho entendre en lor presoners que per honor de Deus lexaren anar soltament. E hanch nos pot dir, quel rey Carles ne soltas negu qui en poder dell ne dels seus vingues, ans com ne prenien negu, los tallauen los punys, els exorbauen. E aço hagren molt de temps durat e sofferit lalmirall e els altres del senyor rey Darago; si que a la fi vaeren la gran desmesura quen feyen, e lalmirall pensa de tolre punys e dexorbar. E com ells vaeren aço, castigaren sen, e no per honor de Deus ne per misericordia, mas per paor del almirall. E axi sesdeue de moltes gents, que mes acaba hom ab ells ab mal, que ab be. Per que a cascu valria mes ques castigas de son mal vici, si la, per amor o temor de Deus, que com Deus dona la sua yra sobre ell.
Queus dire? que tots dies venien al rey Carles aytals nouelles, si que diuse, que hanch no fo senyor al mon, qui apres tant gran prosperitat que ell hauia hauda se vaes ab tant desplaer a la sua fi. Perque cascuns se deuen esforçar, ques guarden de la yra de Deus; que contra la yra de Deus res no pot hauer durada. Queus dire? quen aytal planeta com fo caygut plach a nostre senyor Deus que finis sos dies, e passa daquesta vida. E pot hom dir dell, quel jorn que muri, muri lo millor caualler del mon apres lo senyor rey Darago e lo senyor rey de Mallorques: e solament vos en lleu aquests amdosos. E axi la terra sua romas en gran treball per raho de la sua mort, e perço com lo princep qui deuia aretar la sua terra era pres a Barcelona; empero lo princep hauia molts infants, e entrels altres hauia tres fills grans, ço es a saber mosenyer en Lluys qui puix fo frare menor e puix bisbe de Tolosa e muri bisbe, e vuy es sanct canonisat per lo sanct pare apostolich, e fa hom festa dell per totes les terres de chrestians. E apres hi hauia un altre fill qui se appellaua e se apella encara duch de Taranto.
E aquests tres fills ab lo compte Dartes e ab los altres barons honrrats de llur sanch regiren la terra entro que llur pare lo princep fo fora de la preso, quen exi ab pau segons que oyrets auant. E axi lexar vos he a parlar del rey Carles e de sos nets que regen la terra, e parlar vos he del rey de França.