Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXLVIII

Sou a «Capítol CXLVIII»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CXLVIII.
Com linfant en Iacme se corona rey de Sicilia a Palerm, e les grans festes que hi van fer; e com feu armar XX galees, e feu capita delles a en Berenguer de Saria.

E com fo passat lo dol, lo senyor rey mana per tota Sicilia, e per tota Calabria, que tot hom fos a jorn cert a Palerm a la festa, que ell se coronaria rey de Sicilia e de tot lo regne. E les cartes anaren de totes parts; e com les cartes ne foren anades, lo senyor rey e madona la regina e linfant en Fraderich anarensen a Palerm; e com foren lla, la festa comença molt gran, e lo jorn fo vengut quel senyor rey hauia donat: e aqui ab gran alegre e ab gran festa lo senyor rey en Iacme pres la corona del reyalme de Sicilia en tant bona hora e ab tal gracia de Deus, que james no fo rey qui tant gracios ne tant astruch fos a ses gents, e es encara e sera molts anys, si a Deus plau. Que depuix fo coronat, si les gents de Sicilia e de Calabria sembrasen pedres, si cullirien bell forment o bell ordi; quen veritat en Sicilia se tenien e en Calabria XX castells de richs homens, qui cascu feya major messio que un rey no fa, e tuyt eren richs assats; e la cort sua era rica e bona de thresor e de tot be; per que li poden dir a lo senyor rey en Iacme benauenturat.

E com la festa fo passada, ell sen torna a Macina, e tantost feu armar XX galees, e feu ne capita un caualler qui ell amaua molt, per nom en Berenguer de Sarria; que segurament podia hom dir, que ells eren dos germans per nom, lo dit en Berenguer de Sarria qui era major de dies, e laltre en Vidal de Sarria, que de cascu, com vos digui dauant den G. Galceran, pogra hom fer un libre de llurs proeses e de llurs caualleries e de tots feyts darmes. E majorment del dit en Berenguer qui era e es estat e es encara lo pus llarch de cors, que caualler qui hanch fos en Espanya: e ha haut tal senyor qui be li ho ha mostrat, ço es saber aquest senyor rey de Sicilia qui puix per temps lo feu noble, segons que per auant oyrets en son lloch e en son temps.