Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXLIII

CAPITOL CXLIII.
Com lo senyor rey en Pere Darago partint de Barcelona pera venir a Xatiua començar a malauejar de refredament; e com essent a Vilafranca de Panades li pres febra, hon feu son testament e reebe lo cors precios de Iesu Christ.

E com fo partit de Barcelona, ques lleua gran mati, ell se refreda, e ab aquell refredament vench li cremor de febra, axi quell sofferi affany per lo cami, en tal manera que hach a romandre a senct Climent. E trameteren tantost a Barcelona a mestre A. de Vilanoua e a daltres: e faeren li fer pendre al mati laygua, e guardaren la, e tuyt digueren comunament era de fredor, e que no tenia res. E aquell dia caualca e ana a Vilafranca de Panades, e com fo lla, lo mal li fo entuxat, axi que hach de la febra asats. E com la febra li fo espayada, ell se feu venir lo seu escriua ab qui feya sos segrets, e feu son testament be e ordonadament aquell dia; e puix lendema lo regonech, e puix laltre. E com tot lo hach regonegut, e feyt tot a sa volentat, ell lo se feu publicar, e hi reebe per testimonis prelats e richs homens e cauallers e honrrats ciutadans e homens de les viles. E com aço fo feyt, ell se confessa moltes vegades ab bisbe e ab labat de Sentescreus e ab preycadors e ab frares menors, e deneja molt be sa consciencia: e puix reebe molt be lo saluador, e molt deuotament ab gran deuocio en presencia de tot hom, mentre en la cambra pogren caber, e ab plors e ab llagrimes qui dels ulls li exien reebe lo. E axi mateix plorauen tots aquels qui eren. E com aço hach feyt, e lo mal tota hora li entuxaua, axi que la nouella anaua per tota la terra, especialment al senyor infant Nanfos qui ja sera recullit.

E com ho entes, ell hach de consell que hi vengues. E com fo a ell, e lo senyor rey lo vae, dix li: infant, quius ha donat aquest consell, que a nos vinguessets? sots vos metge, quins poguessets consell donar a nostra malaltia? be sabem, que vos sabets, que no ho sots, e axi nons feyts fretura; e si axi mateix plau a nostre senyor ver Deus, que passem daquesta vida en aquest punt, aytant poch hich farets fretura, que nos hauem ja feyt nostre testament e publicat: per que pensats vos en de tornar, e recullits vos a la bona hora, que la vostra anada es molt bona envers Deus e envers vostre regisme, e de nostre frare lo rey de Mallorques, e la tarda poria tornar a gran dany.

E sobre aço lo senyor infant besa li los peus e les mans, e lo senyor rey besal en la boca e li dona la sua benedictio el senya mes de deu vegades. E tantost mes se el cami e anas recullir a Salou ab la gracia de Deus.