Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXLI

CAPITOL CXLI.
Com lo senyor rey Darago trames linfant Nanfos a Mallorques ab gran poder de cauallers e almugauers per pendre la ciutat, per raho quel apostolich endreçaua, quel rey de França hagues la illa de Mallorques, la qual volch guardar lo senyor rey en Pere.

E com la festa fo passada, lo senyor rey apella lo senyor infant Nanfos e lalmirall e dix los: infant, nos volem, quencontinent vos aparellets per passar ab cinchcents caualters, e lalmirall yra ab vos, e assatiats Mallorques. E el feyt sera axi ordonat, que a pochs dies que hi siats la ciutat vos sera retuda, e tota la illa, e Yuiça atre tal: e aço no tardets, ans se faça tantost. E lo senyor infant respos: ço que vos manets sera feyt; veus mi aparellat, ordonat vos, qui volets que vaja ab mi.

E lalmirall qui era molt saui caualler dix al senyor rey: senyor, merce, placiaus quem perdonets de ço queus vull demanar. Dix lo senyor rey a lalmirall: digats tot segurament. Senyor, donchs placiaus, queus placia dir a lalmirall, ques aço queus mou, que nos anem a Mallorques? Dix lo senyor rey al almirall: be deyts, e plaume, que linfant e vos ho sapiats: veritat es, que a nos es cert per lletres que hauem damichs nostres que hauem en Genoua e en Venecia e en Pisa, que el papa cuyda endreçar, quel rey de França haja la illa de Mallorques de nostre frare e grat o a força. E la força es, que li cuyda fer per dos fills seus que li te a Paris los majors que ha; que si per grat no la li volen lliurar, que li diga, que tolra la testa a sos fills, sino la li lliura, encara que li tolra Muntpesller e a Rossello e Conflent e Serdanya. E axi breument yo no trop, qui lin gosas dir de no, per que es mester que nos guardem nostre frare daquesta occasio, e nos e nostra terra; que per Mallorques se poria perdre tota Cathalunya ab les comunes a qui fa gran enueja, que volenters se metrien e per diners ajudarien al papa e al rey de França. Si que aquesta cosa hauem nos feyta asaber a nostre frare lo rey de Mallorques, si que axi mateix na ell semblant raho; perque ell ha manat alcuns prohomens de la ciutat, que facen semblant ques facen forçar, mas quencontinent a pochs dies que reten la terra al infant. E axi vosaltres haurets tantost la ciutat, e lo rey de Mallorques nostre frare seran fora de perill, e nos fora de tota sospita. Que si una vegada hi entraua lo poder del rey de França e de les comunes, james lo rey de Mallorques no si veuria. E a ell val tant, que nos la tengam, com ell; que pus pau hajam, e ell haja sos fills en sa terra, tantost nos la li retrem. E lalmirall dix: senyor, molt saui pensament hauets haut e per vos e per lo rey de Mallorques: e dich vos que cela cosa que a mi feya paor desta guerra, era que la illa de Mallorques no fos contra nos. Donchs, dix lo senyor rey, almirall, pensats vosen danar ab les galees a Salou, e lla feyts aparellar lenys quius porten tot ço que ops hajats, e linfant pens sen danar ades a Tarragona, e nos trametren li los richs homens e cauallers aquells de qui sia be acompanyat entro a la quantitat dels D cauallers. E volem, que vaja ab vosaltres en Coral Lança qui es bell parler e molt saui: e ordonarets, quell entre dins la ciutat a parlar ab los prohomens, e Nesbert de Mediona axi mateix qui ha molt vist e oyt; e feyts en guisa, que una col no tocassen, ne res no talassen les nostres gents; que ordonat es, que a pochs dies que hi hajats estats, vos sera retuda la ciutat, e puix tota la illa. Mas bo es, que nos faça de continent, ans parega que sien forçats, per tal quels Francesos no poguessen entrar en mala sospita contra nostre frare lo rey de Mallorques; quel seu perill es aytant char a nos, com de la nostra persona, e de sos fills, axi com dels nostres. Perque hauem mester e nos e ell, que ab seny façam nostres faenes, ab tal gent hauem a contendre. Deus per la sua merce nos hi ajut! que plagues a Deus que ells anassen ab tant bona fe ab nostre frare lo rey de Mallorques, com ell los va e los yra, e a nos plaura, que james en ell no trobem mas veritat e tota lleyaltat; que de tal pare e de tal mare naixquem ell e yo, que altre no par quen nos se deja trobar e per amichs e per enamichs; que per enamichs que hom haja no deu affollar sa fe. E axi pensats a la bona hora danar.

E tantost lalmirall pres comiat del senyor rey, e anas recullir, e feu la via de Salou ab totes les galees, e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol axi mateix ab les llurs galees. E lo senyor infant axi mateix a cap de quatre dies hach pres comiat del senyor rey son pare quel agracia el beney e li dona la sua benedictio; e anasen a Tarragona. E lo senyor rey trames li la caualleria e dos mil almugauers. E aço se feu, perço que paregues, que per força podien hauer la ciutat e la illa: e si ab poca gent passas, fora ma sa manifest, que per volentad del senyor rey de Mallorques sera retuda, e pogran hauer molt perill, axi com dauant es dit.

Araus lexare a parlar del senyor infant e del almirall qui saparellen de recullir, e tornar vos he a parlar del rey Darago.