Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXII

CAPITOL CXII.
Com lo senyor rey Darago rete raho an Ramon Marquet e an Berenguer Mallol, perque feya fer tant poques galees contra lo poder del apostolich e dels reys de França e Carles; e la resposta que li van faer en les corts a Barcelona.

Abtant les corts foren manades a richs homens e prelats e cauallers e ciutadans e homens de viles, e lo senyor rey apella en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol qui eren venguts de Sicilia ab les galees, ab que hauien acompanyada madona la regina e els senyors infants. E manals quencontinent faessen fer deu galees, perço que menys de galees no estiguessen. E en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol digueren al senyor rey: senyor, ques aço que vos deyts? que vos sabets, que vostres enamichs fan fer CXX galees, e que vos non façats fer mas X? E respos lo senyor rey e dix: no sabets vosaltres, que nos hauem en Sicilia be LXXX, les quals, com opsho haurem, vendran armades? Digueren ells: senyor, nos tendriem en be, que al menys que faessem fer aci L galees, que no sap hom, aquelles qui son en Sicilia si vendrien a punt, com ops les hauriem, que per affers qui lla fossen se porien tardar; quel poder es tant gran de la sgleya e del rey de França e del rey Carles e de llurs valedors, que creem que sa e lla nos daran prou que fer, e si nos hauiem cinquanta galees entre Valencia e Tortosa e Tarragona e Barcelona, e mes sin hauiem; mas empero, senyor, ab que vos vullats que hajam cinquanta galees que nos armem en Cathalunya, be haurem fe en Deus e en la vostra bona ventura, que be exirem a cap de totes aquelles dels enamichs. E lo senyor rey respos los: prohomens, vosaltres deyts be, mas molt val mes, quels enamichs no sapien quen hich hajam; que si sabien, quen hich haguessem, e que fossen cinquanta galees, les llurs yrien totes ensemps, e seria fort cosa e gran perill, que ab totes nos combatessem; quen aquelles galees ha molt bona gent, axi com Prohençals e Gascons e Genouesos e altres molts; e com sabran, que non hich hajam mas deu, vendran assegurats, e no prearan res lo nostre poder, e per aço yran se departent, e vosaltres ab aquestes deu galees yrets firent sa e lla a vostre saul. E entretant que axi yran menyspreant lo nostre poder, e les nostres galees vendran de Sicilia e yran ferir lla hon la major part de llur estol sia. E axi ab ajuda de Deus vendrem a cap de nostres enamichs, mostrant nos ab poch poder. E de les guerres es axi, que hom se deu comanar a Deus, e puix que hom ab la ajuda de Deus quen trie lo millor e el pus profitos, e que hom ne leix anar la ufana.

E com hagren oyt en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol, digueren: senyor, perdonats nos, com nos voliem vos consellar, que be es cert a nos, qua aytals cent com nos com no venriem a les vostres peades: e entenem, senyor, que es gran seny ço que vos deyts. E axi farem fer les X galees, axi com vos, senyor, manats. Ara, dix lo senyor rey, anats a la bona ventura, e tenits segret ço que nos vos hauem dit. Senyor, digueren ells, daço estats tot segur, e ab aytant besaren li la ma, e anaren fer ço que lo senyor rey los hach manat.

Abtant la cort fo ajustada, que foren tuyt a Barcelona el dia quel senyor rey los hach manat, e foren al palau reyal. E lo senyor rey dix los tot ço que hach dit a les corts de Çaragoça als Aragonesos, e moltes bones paraules qui feyen al temps. E com lo senyor rey hach parlat, lleuas larchebisbe de Tarragona e dix moltes bones paraules, e entre les altres dix: senyor, yous dich per mi e per tots lo prelats de nostre archebisbat, clergues e religiosos, que nos nous podem consellar res en lo feyt de la guerra, e majorment contra la sentencia del pare sanct que ha donada contra vos; per queus placia que de nosaltres consell no vullats hauer, mas placiaus quens jaqueixcats fer solament vida al pus estretament que ops hajam. E com lo senyor rey hach be entes ço que larchebisbe hach dit, conech la gran bondat dell e dels altres prelats e clergues, e la gran naturalesa que li mostrauen, que ço que larchebisbe hach dit dix a bon entenedor, que aytant volia dir: quel senyor rey se prengues tot ço de la sgleya, e que sen ajudas en la guerra; mas dix ho en guisa, que no pogues esser repres, ne per lo papa, ne per los altres. E en veritat axi fo enteniment de tots quants prelats ne clergues hauia en la terra del senyor rey, que sol la vida haguessen mentre la guerra duras, e que de tot lals se seruis lo senyor rey. E axi lo senyor rey respos al archebisbe e dix: que be hauia entes ço quell hauia dit, e quel tenia per escusat ell e tots los altres prelats e clergues, e que conexia, que ells deyen raho; e axi que sen pensassen danar a la bona ventura, que ell romandria ab los capdals cauallers e ciutadans e homens de viles a tractar de la guerra. E axi larchebisbe e altres prelats e clergues exiren del consell, e anasen cascu en sa terra, e lo senyor rey romas en la cort ab los altres.

E com larchebisbe els altres prelats foren fora del consell, lleuarensen richs homens e cauallers e ciutadans e homens de viles, cascuns per ordens, axi com deuien parlar. E si hanch a Çaragoça fo feyta bona resposta al senyor rey dajuda e de consell, molt pus complidament li fo respost en esta cort per tots communament: e axi com be ho proferiren, segurament molt mills ho compliren per obra, segons que auant entendrets: de la qual resposta lo senyor rey fo molt pagat de tuyt, els feu de grans dons e de grans gracies. E axi la cort se compli ab gran concordia del senyor rey e de sos vassals e sotsmesos, e cascu ab paraula quen hagren del senyor rey tornarensen en llurs terres.

E com la cort fo partida, lo senyor rey anassen a la ciutat de Gerona, e trames a dir al senyor rey de Mallorques son frare, que ell se volia veure ab ell, e quel pregaua, que vingues a ell a la dita ciutat, o si ell se volia, que ell yria a ell a Perpenya. E lo senyor rey de Mallorques dix, que ell volia a ell venir a Gerona; e a pochs dies ell vench a Gerona al senyor rey Darago. E lo senyor rey ixque li entro al pont Desterria. E si feu festa la hu a laltre, no mo cal dir, que cascu se pot pensar que la hu frare del altre hauia gran goig e desig de veure. E axi entraren a Gerona ab gran festa que los fo feyta. E aquell dia menja lo senyor rey de Mallorques e sa companya ab lo senyor rey Darago, e puix lendema e el terç dia. E lo quart dia lo senyor rey de Mallorques conuida lo senyor rey Darago ab tota sa companya. E puix lo cinque dia lo senyor rey Darago vol, quel senyor rey de Mallorques menjas ab ell. E com hagren oyda missa amdos germans sens negu altre, entrarensen en una cambra, e tota hora fo passada hora de nona abans quen exissen ne menjassen. Que ordonaren ne que digueren entre ells, aço nul hom no pot saber; mas be se dix per moltes gents, quel senyor rey Darago dona llicencia al senyor rey de Mallorques, que valgues e ajudas al rey de França contra ell, perço com cascuns dels germans eren sauis e conexien, que Muntpesller e lo comptat de Rosello e de Conflent e de Sardanya serien perduts, si als sen feya. E la casa de França hauia aytal costuma, que res que prengues per guerra no tornaria, ans perdria tota sa terra: e axi conexien, que Muntpesller e Rosello e Conflent e Sardanya no li porien defendre; e axi valia mes que ho restaurassen. E axi partirensen, que nul hom no sabe que sauien dit: saluant aço quen pensaren aquells qui sauis eren, e encara los Francesos ne estegren tostemps en aquesta sospita. E com hach pres comiat la hu del altre, lo senyor rey Darago sen torna a Barcelona, e lo senyor rey de Mallorques a Perpenya.

Ara vos lexare a parlar damdosos los reys, e tornare a parlar del senyor infant en Iacme e del almirall en Roger de Luria.