Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLXXXV

CAPITOL CLXXXV.
Com lo senyor infant Fraderich empara lo regne de Sicilia, e dona jorn cert, que tuyt fossen a Palerm, hon ab gran solemnitat prengue la corona del reyalme de Sicilia.

E micer Ioan de Proxida e los altres de son consell, e barons e cauallers e ciutadans e homens de viles de Sicilia saberen, com lo senyor rey Darago los hauia desemparats; e digueren al senyor infant en Fraderich, que ell que pensas de emparar la terra tota, que la illa de Sicilia e tot lo regne era vinclat a ell segons lo testament del senyor rey en Pere son pare. E si lo senyor rey en Iacme ho hauia desemparat, hauia desemparat tant solament lo dret que ell hi hauia, mas lo dret que vos, senyor, hi haueyts, no ha lloch de desemparar, no creem, que li sapia greu, que vos vos nemparets; que basta li a ell, que haja complit ço que promes ha en les paus. Queus dire? que axi fo acordat de tuyt, e trobaren ab doctors a ab sauis, que ell podia justament emparar ço que lo senyor rey son pare li hauia lexat per vincle.

E sobre aço trames per tota Sicilia e en Calabria e els altres llochs dels regnes, e emparas dels castells e viles e ciutats e llochs: e fo entre tant donat jorn, que tots los capdals e cauallers e syndichs de ciutats e de viles fossen a jorn cert a Palerm; que ell se volia coronar rey, e volia, que tuyt lo jurassen. E al jorn que los fo donat hi foren tuyt, e aqui hach gran gents de Cathalans e Aragonesos, e de Llatins e de Calabreses e dels altres llochs del regne. E com tots foren ajustats al palau reyal, ço es a la Salauert de Palerm, lalmirall preyca e dix los moltes bones paraules qui feyen al temps que tenien entre mans. E entre les altres coses quels dix mostra los per tres rahons, que aquest senyor era aquell terç Fraderich, que les profecies deyen que deuia venir e esser senyor del imperi e de la major part del mon. E les rahons eren aquestes: que era cert, que era lo terç fill quel senyor rey en Pere hauia; e daltra part, que era lo terç Fraderich que hauia senyorejada Sicilia: e daltra part, que seria lo terç Fraderich que es estat emperador de Alamanya: perque per bon dret li podia hom dir Fraderich terç rey de Sicilia e de tot lo regne que si pertanyia.

E sobre aço tuyt se lleuaren a una veu e cridaren: Deus do vida a nostre senyor lo rey Fraderich, terç senyor de Sicilia e de tot lo regne! E tantost lleuarensen tots los barons, e faeren li sagrament e omenatge; e puix tots los cauallers e ciutadans e homens de viles. E com aço fo fey, tantost ab gran solemnitat, axi com es costuma, anasen a la seu de la ciutat, e ab gran benedictio reebe la corona. E axi ab la corona en testa e ab lo pom en la ma destra e ab la verga en la ma sinistra ab vestidures reyals anasen caualcant de la sgleya major de Palerm al palau, ab los majors jochs e solaces que hanch se faessen a coronacio de rey qui hanch fos. E com foren al palau, los menjars foren apparellats, e aqui tot hom menja. Queus dire? que quinze jorns dura la festa, que nul hom no feu res en Palerm, mas solaces e bayllar e cantar e fer jochs de diuerses maneres: e tota hora les taules eren meses al palau a tot hom qui menjar volgues. Puix com tot aço fo passat, e cascuns sen foren tornats en llurs llochs, lo senyor rey ana per tota Sicilia vesitant, e puix per Calabria e per tots los altres llochs.

E madona la regina Costanca fo absolta per lo papa, e tots aquells qui eren de sa companyia, si que tots dies oya missa; que axi ho hach affer lo papa per conuinença a les paus quel senyor rey Darago feu ab ell. Per que madona la regina parti de Sicilia ab deu galees, e anasen en Roma per pelegrinatge. E pres comiat del senyor rey de Sicilia, el senya el beney e li dona la sua benedictio, axi com mare deu donar a fill. E com fo en Roma, lo papa li feu molta donor, e li otorga tot ço que ella li demana: e estech lla, e anaua tot dia cercant les perdonances, axi com aquella dona qui era la millor chrestiana quen aquell temps sabes hom el mon. E micer Ioan de Proxida nos parti della, e estech tant en Roma a guanyar los perdons, entro quel senyor rey Darago vench a Roma a veure lo papa e a tractar pau entro lo rey Carles e lo rey de Sicilia son frare, axi com dauant oyrets; e axi tornasen en Cathalunya ab madona la regina Constança.

E com fo en Cathalunya madona la regina, feu molt de be per lanima del senyor rey en Pere marit seu e per la sua, e feu molts monestirs e molts daltres bens. E a Barcelona ella fina, e lexas a la casa dels frares menors ab son fill lo rey Nanfos, e muri menoreta vest da. E segurament que cascu pot hauer fe, que es ab Deus en gloria.

Ara lexare a parlar del senyor rey de Sicilia e de madona la regina Constança, e tornare a parlar del senyor rey Darago.