Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLXXIX
CAPITOL CLXXIX.
Com lalmirall en Roger de Luria tench taula redona a Calathayu. E com hagren vistes lo senyor rey en Iacme Darago e Sicilia; e lo rey de Castella, hon li esdeuench una gran honor.
Veritat es, que com los reys foren a Calathayu, axi com dauant hauets oyt, los Castellans demanaren a tuyt: qual es lalmirall del rey Darago aqui Deus ha feyta tanta donor? e hom mostral los, axi que axi li anauen darrera C o CC cauallers e altres gents, com a altra persona faeren dos o tres homens: si que nos podien sadollar de la sua vista. E lalmirall per honor del rey de Castella e de la regina feu cridar taula redona a Calathayu, e mes la taula per junyir, e hach feyt fer un castell de fusta al cap del camp, don ell exis, com caualler vingues. E lo primer jorn que la taula setench, ell tot sol la volch tenir aquell jorn a tot hom que volgues junyir, e fo aqui lo senyor rey Darago e lo rey de Castella e linfant don Ioan, frare del rey de Castella, e don Ioan, fill del infant en Manuel, e don Diego de Viscaya e daltres barons de totes les terres e regnes del regne de Castella, e richs homens Darago e de Cathalunya e del regne de Valencia, e encara de Gascunya, e moltes daltres gents que hi eren vengudes per veure les juntes, e asenyaladament per veure lalmirall que faria perço com tot lo mon ne parlaua.
Axi que tot aquell pla de Calathayu hon la taula redona se feya era tant ple de gents, que an vides hi podia hom estar, axi que, si no fos que era yuern, no hi pogra hom aturar. Si que aquella hora plouia un poch. E axi com estauen los reys e tota la gent, un caualler de ventura vench molt gint arreat ab bon continent, aparellat de junyir: e tantost com aquells del castell de fusta lo vaeren, tocaren la trompeta, e tantost lalmirall exi del castell axi mateix be arreat e gentilment, e parech be caualler de gran auantaje. E si alcu me demana, qui era lo caualler de ventura, yo dich, que era en Berenguer A. Danguera de la ciutat de Murcia, qui era molt valent e ardit e dels pus bells cauallers Despanya: e era de la companyia del rey de Castella, e gran e soberch e de bon tall. E axi mateix vos puch dir del almirall, qui era dels bons caualcadors del mon e dels bells cauallers.
Queus dire? Los fels portaren dos astes molt grosses al dit en Berenguer A. Danguera, e pres aquella que li plach, e laltra donaren al almirall. E puix los fels meterensen el mig de la tela, e faeren senyals a cascu, que mogues, e pensaren de moure la hu contra laltra: e qui viu venir aquells dos cauallers, poch be dir, que eren cauallers de gran valor, que james cauallers no pogren venir mills ab ço del llur, ne pus baroniuolment. E en Berenguer A. Danguera feri lalmirall per lo quarto dauant de lescut tant gran colp, que la asta nana per peces; e lalmirall feri a ell per lelm, e dona li tal colp per la cara del elm dauant, que elm vola del cap mes de dos astes de llança luny, e la llança feu mes de cent peces. E al ferir que feu en la cara del elm, lelm auanta tant fort en la cara del dit en Berenguer A. Danguera, que tot lo nas li fonia en tal manera, que depuix nul temps non fo adret, puix per lo mel de la cara e per les seyees que tot correch de sanch, si que tot hom se cuyda que fos mort. Empero feu tant bona caualleria , que si be hach pres tant gran colp, hanch nos desmaya de res. Si quels reys amdosos corregren lla, qui lamauen molt, e hagren paor, que no fos mort, e vaeren lo tot cubert de sanch, e lo nas trencat e affollat; e digueren li, com sen sentia; e ell dix, que be, e que no hauia mal; e lleuaren lelm de terra. E manaren, que la taula se lleuas, e que no volien, que pus sen faessen, per paor, que brega non exis. E axi lalmirall ab les sues trompes e nacres tornasen axi guarnit a sa posada; e tota la gent, axi Castellans com altres, anauen li darrera e deyen, que be era digne, que Deus li hagues feyta aquella honor que feyta li hauia en molt llochs; que dels bons cauallers del mon era, e ab aquella honor ell romas, e ab aquella fama quin ana per tota la terra de Castella.
Ara vos lexare a parlar del almirall, e parlare dels affers del senyor rey Darago e de Sicilia.