Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXXXIV

CAPITOL CCXXXIV.
Com ser Tici Iaqueria vench en Galipol a pregar mi Ramon Muntaner, que li volgues ajudar de companya, ab que barrejas lo castell e vila de Fuylla hon se trobaren tres reliquies que mosenyer sent Ioan lexa al altar, quant se mes el monument a Efeso.

Veritat es, que abans quel senyor infant vengues a Galipol, vench a Galipol un prom Genoues, per nom ser Tici Iaqueria, qui era nabot de micer Beneyto Iaqueria; e vench ab un leny armat de LXXX rems armat a pla. E com fo a Galipol, demana seguretat, e que volia parlar ab mi. E yo assegurel, e ell dix me: capita, ver es, que yo he tengut lo castell de Fuylla be V anys per mon auonclo, micer Beneyto Iaqueria. Ara micer Beneyto es mort, e son frare a qui comana lo castell, qui es axi mateix mon auonclo, vench de Fuylla enguany ab quatre galees e demanam compte. E yo retili lo compte, si que sobre lo compte nons auenguem guayre be. Ara he entes, que ell torna ab altres quatre galees, e quem vol pendre, e quen vol mudar altre capita a Fuylla; e yo he hauda lletra de son fill, que per res nol esper, que per cert, sim pot pendre, quell me menara a Genoua. E axi som vengut aci a vos, quen so aparellat ab tots aquells ab qui som vengut, queus faça fe e homenatge, perque sia hu de vostra companya. E yo que sabia, que ell era un honrrat hom, el viu axi sabi e bo, receuil e li done alberch bo e honrrat, el fiu escriure per X cauaylls armats el libre de la host de la companya, que yo hauia aquest poder de tota la companya, ço que negu altre no hauia.

E com ell fo feyt de nostra companya, ell me dix, que armas una galea que hauia yo al port, e dos lenys, e que li donas companyo; que per cert ell faria en guysa, que hauria lo castell de Fuylla, e que gunyariem tot lo thresor del mon. E yo tantost armi la galea e lo seu leny e los altres dos lenys armats e una barca armada, e axi foren V lenys; e muntaren hi tota la sua companya, qui eren entro a L persones, tots homens bons e destres; e mes hi per capita un meu cosi germa per nom Ioan Muntaner, al qual done poder de fer totes coses axi com a la mia persona poria fer, e ço que faes, ques faes a conseyll tota hora del dit ser Tici Iaqueria e quatre altres bons homens cathalans que li assigne de conseyll. E axi partiren de Galipol lendema de la festa del ram. Queus dire? quel dit ser Tici Iaqueria feu axi, e ordona, que ells vengren el castell de Fuylla la nuyt de la festa de pasqua. E a hora de matines ells dreçaren llurs escales al mur, que portauen faytices, axi com aquell qui sabia, quant hauia dalt al mur sens mes e sens menys. Queus dire? que abans que fossen sentits en tal lloch, feu ell pujar los nostres homens, que XXX dels seus e L dels nostres hach sus el mur guarnits e apareyllats. E com aquests foren sus, lo jorn se feu, e ell ab destrals ab tota laltra companya pensa de donar a les portes. E com aquells qui eren dins las hagren sentits, presserense a les armes, e aquests nostres trencaren les portes, e pensaren de matar aquells qui eren el mur, axi mateix tots aquells quis trobaren en les torres. Queus dire? que tota hora mataren mes de CL persones, e los altres prengueren tots, que be hauia dins D homens combatents.

E com tot lo castell hagren pres, exiren defora a la vila que tenien los Grechs, qui eren mes de tres milia persones y eren llauoradors del alum qui en aquell lloch se feya, e barrejaren tota la vila, e prengueren e barrejaren ço quels plague. Queus dire? que infanitat fo ço que si guanya. E en aquell lloch se guanyaren les tres reliquies del benauenturat sent Ioan Euangelista que lexa a laltar de Efeso, com se mes el monument; e com Turchs prengueren aquell lloch, tragueren ne aquelles tres reliquies, e puys meteren les penyora a Fuylla per forment. E les tres reliquies eren aquestes. La primera un tros de la vera creu, que mosenyer sent Ioan Euangelista lleua de la sua ma de la vera creu daquell lloch hon Iesu christ hauia tengut lo seu precios cap: e aquell tros era molt ricament encastat en or ab pedres precioses, que valien sens nombre; que fort cosa vos seria de creure, quius ho contaua ço que entorn li era encastat, ab una cadeneta dor que hi hauia, que mosenyer sent Ioan tostemps la portaua al coyll. E laltra reliquia era un camis molt precios menys de neguna costura, que madona sancta Maria feu de les sues beneytes mans, que li dona, e ab aquella deya tostemps missa lo benauenturat mosenyer sent Ioan. E la tercera reliquia era un libre que sapella Pocalipsi, qui era escrit ab lletres daur per la ma propria del benauenturat mosenyer sent Ioan: e en les cubertes hauia axi mateix una gran riquessa de pedres precioses. E axi entre les altres coses guanyaren estes tres reliquies, les quals se guanyaren, perço com ja sabia ser Tici Iaqueria hon eren, e axi ab gran guany tornarensen a Galipol, e aqui partiren tots llur guany. E per sort partim les reliquies, e a mi vench la sort de la vera creu, e a ser Tici lo camis e el libre; e puys lals se parti, axi com partir se deuia. E axi veus, com nos pres de la companya de ser Tici Iaqueria. E puys ser Tici ab ço que hach guanyat arma lo seu leny de la sua gent e de la nostra, e venchsen a la illa de Taix hon hauia un bell castell, e pres aquell castell e la vila, el endreça. E en aquell castell vingui yo e trobe lo senyor infant ab quatre galees, e aqui me espera ell, com yo ane a la companya a pendre comiat, e aqui torne yo al senyor infant. E si hanch vaes a negu bo hom acullir son amich, micer Tici Iaqueria si feu a mi: quen continent me lliura lo castell e tot quant hi hauia, e pensa del senyor infant e de nos tots molt ricament be tres jorns quens hi feu estar; puix se proferi a mi de la persona e del castell e de ço que hauia. E yo doneli molts areus de diuerses maneres, e li done una barca armada de XXIII rems, e lexi li be XL homens qui volgren romandre ab ell a sou. E axi lexe lo be fornit e arreat. Perque liximpli es ver del Cathala, qui diu: Fes plaer, e no guarts a qui. Quen aquell lloch que yo james no cuydaua esser reebi yo tant gran plaer, e lo senyor infant per mi, e tota nostra companya, e si ops nos fos en aquell castell, nos pogrem tuyt saluar, e per aquell pogrem mes auant conquistar.