Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXXX

CAPITOL CCXXX.
Com lo molt alt senyor infant en Ferrando de Mallorques vench en Romania a Galipol hon era la companya ab certes conuinences per lo senyor rey Fraderich rey de Sicilia; e com fo reebut e jurat per llur cap e senyor, menys de Rochafort e sa companya, quel volien jurar per si, e no per lo senyor rey de Sicilia.

E estant axi vench en Romania lo senyor infant en Ferrando, fill del senyor rey de Mallorques, ab quatre galees, que hi vench per lo senyor rey Fraderich rey de Sicilia, qui li trametia ab aquesta conuinença qui era entra ells, quel senyor infant no pogues pendre senyoria de la companya, ne encara de ciutats ne viles ne castells ne daltres llochs, sino per lo senyor rey de Sicilia. E encara que no pogues pendre muller en Romania sens volentat e sabuda del senyor rey de Sicilia. E daquesta conuinença ni hach lletres en Rochafort del senyor rey de Sicilia, e yo atre tal: e en tota la host no hach nul hom qui aço sabes mes. E axi lo senyor infant vench a Galipol e porta carta an Berenguer Dentença e an Ferran Eximenis e an Rochafort e a mi de part del senyor rey de Sicilia, que reebessem lo senyor infant en Ferrando per senyor, axi com la sua persona: e semblant carta ne trames a tota la comunitat de la companya. Si que yo reebi e fiu reebre a tots aquells qui eren a Galipol per cap e per major lo dit senyor infant de part del dit senyor rey de Sicilia, e li lliure tot mon alberch. E tantost li compre cinquanta caualls e adzembles aytants com ops nach, e muls e mules, per caualcar a sos ops, e tot quant hach mester per caminar yo li done, e tendes e arnes de totes coses que a cami feyen mester a aytal senyor. E tantost yo tramis dos homens a cauall an Berenguer Dentença qui tenia setge al Magarix qui era XXX milles prop de Galipol; e altres dos an Rochafort a la ciutat de Nona qui tenia assatiada, qui era a LX milles prop de Galipol; e an Ferran Eximenis atre tal, qui era al seu castell de Medico, qui es a XXIV milles prop de Galipol. E tantost en Berenguer Dentença vench a Galipol ab sa companya e lexa lo setge, e tantost reebe lo senyor infant ell e tots aquells qui ab ell eren axi mateix per cap e per senyor del dit senyor rey de Sicilia. E axi mateix vench en Ferran Eximenis Darenos ab tota sa companya a Galipol e reebe lo senyor infant per cap e per major e per senyor per part del senyor rey de Sicilia. E axi tots nosaltres fom obedients al manament del senyor rey de Sicilia, e tenguem lo dit senyor infant per cap e per major e per senyor. E daço haguem tuyt gran alegre e gran pagament, e tenguem tot lo nostre feyt per guanyat, pus Deus nos hauia portat lo dit senyor infant qui era de la casa dreta Darago, axi com aquell qui era fill del senyor rey de Mallorques; e daltra part, qui era hu dels quatre cauallers del mon de la sua persona, e dels sauis, e qui volia mes tenir vera justicia: si que per moltes rahons era senyor, quins venia molt be a tayll.

E com tuyt haguem jurat lo dit senyor infant, haguem missatge den Rochafort, que ell no podia lexar lo setge que tenia, mas que suplicaua al dit senyor infant, que anas lla; que tota la companya hauia gran goig de la sua venguda. Si quel senyor infant hach son consell sobre aço, e tuyt donam li de consell, que anas lla, e que nos li siguiriem, saluant quen Berenguer Dentença e en Ferran Eximenis romanguessen a Galipol, per ço com cascu estaua mal ab en Rochafort; e que tantost, com lo senyor infant se fos auengut ab en Rochafort e ab la companya, que ells yrien ab ell. E axi lo dit senyor infant ab mi e ab tota la companya qui en Galipol era, saluant pochs quen romangueren ab aquests dos richs homens, anam lla hon era en Rochafort, ço es a saber hon tenia lo setge. E com ells saberen, quel senyor infant venia , ells ab gran honor receberen lo, e ab gran pagament e alegre que tuyt nagren.

E com lo senyor infant hach estat be dos dies ab ells ab aquella gran festa, ell dona ses cartes a la companya. E en Rochafort qui sabia solament la conuinença qui era entre lo senyor rey de Sicilia e el senyor infant pensa, quel senyor infant venia de tant alt lloch, e era axi bo e vertader, que per res a la conuinença que hauia feyta al senyor rey de Sicilia ell en res no vendria a menys. E pensa en lo seu auantatge, e no pensa el profit comu; que ell pensa: si aquest senyor roman aci per cap e per major, tu es perdut; que aci es en Berenguer Dentença e Ferran Eximenis que lan primer rebut que tu, e cascu son nobles, e tota hora linfant los honrrara, axi en consells com en tots altres affers, mes que tu; e ells volen te mal de mort, e axi percasarian tot lo dany que pusquen ab ell. E tu es vuy major e senyor daquesta host, que tu has la major part dels Franchs, e de cauall e de peu, daquells qui en Romania son. Daltra part has los Turchs e els Turcoples que no hi conexen altre senyor mas tu? E axi que tu sies senyor, com te metras en punt que torns a no res, mester tes, que prengues via per que aquest senyor no hi romanga, mas aço hauras affer ab gran maestria; que les gents han tuyt gran goig de la venguda daquest senyor, el volen tuyt per cap e per major. Donchs que faras? Tu no has mas una via, quen semblant de be façes en guisa, que no hi atur.

E entendrets, quina volta pres, que james no creu que fos nul hom qui tant cubertament prengues consell, com ell feu. E lo senyor infant, axi com aquell en qui hauia gran fe, dix li tot son feyt; e que faes plegar consell general, quell volia donar les cartes a la companya que aportaua del senyor rey de Sicilia; que aquelles qui venien an Rochafort ja les li hauia trameses. E en Rochafort dix, que lendema faria aplegar consell general. E en lo demig en Rochafort aplega per si mateix tots los caps de companyes, axi de cauall com de peu, e dix los: prohomens, lo senyor infant vol, que dema ajustem consell, que ell vos vol donar les cartes queus aporta del senyor rey de Sicilia, eus vol dir de boca, perque hich est vengut. E axi siats nudrits, e nudrits vostres companyes , quel escolten be; e com haura parlat, ningu no lin responga, mas yo li respondre, que vosaltres hauets enteses les cartes e les sues bones paraules; e que sen pens danar a la posada, e nos haurem nostre consell sobre aço quens ha posat dauant.

E axi lo senyor infant fo al consell, e tuyt, e dona ses cartes, e dix ses bones paraules e sauies a la companya. E ells respongueren li ço quen Rochafort hach ordonat, ço es a saber, ques retengueren acord. E axi lo senyor infant tornasen a la posada, e lo consell romas en la plaça. Queus dire? En Rochafort dix: barons, aquest feyt nos deu per tuyt menejar. Alegam L bons homens qui aquesta resposta acorden, e com la hajen acordada, diguenla a tuyt vosaltres, sius parra bona: e si bonaus par, ferla han; e si mediocrament ha mester, fer si ha. E axi tuyt tengren per be ço que en Rochafort hach dit, axi que abans que de aqui partissen, foren elets los L. E com foren elets, juraren segret. E com ho hagren feyt, en Rochafort dix los: barons, gran amor nos ha Deus feyta daquest senyor quens ha trames, que non ha el mon qui tant nos vaylla; que aquest es de la dreta linya del casal Darago, e es dels bons cauallers del mon, e daquells qui mes amen veritat e justicia; perque yo consellaria, que nos de tot en tot lo reebessem per senyor. E ell hans dit, quel reebam de part del senyor rey de Sicilia. E aço nos per res no fassam; que molt nos val mes, que ell sia senyor nostre, quel senyor rey de Sicilia, per ço com aquest senyor no ha terra ne regne; per que tostemps sera ab nos, e nos ab ell. Quel rey de Sicilia ja sabets, quin guardo nos ha retut del seruey que li faem, e nos e nostres pares; que tantost com hach pau, nos gita de Sicilia ab un quintar de pa per home. E axi aço es cosa quins deu a tuyt membrar. Per que tot clar li respongam, que nos per res nol recebriem per part del rey Fraderich, mas que som apparellats, quel rebrem per si mateix, axi com aquell qui es net de nostre senyor natural, e quens en tenim molt per honrrats, e que som aparellats, que li façam fe e homenatge: e daço ell nos haura gran grat, e haurem retut nostre deute a ell. E darem a conexer al rey de Sicilia, que a nos membra ço quens feu, com hach pau.

E axi finalment tuyt digueren, que be deya; mas negu no sabia sino en Rochafort les conuinences qui eren entre lo senyor rey Fraderich e el senyor infant. E ell sabia be, que eren tant forts entrells, que per res linfant per si aquell viatge no podia rebre senyoria de ciutat ne de vila ne castell ne de res. Que si la companya ho sabes, per res nol ne lexarien partir, ans lo receberen volenters per part del senyor rey de Sicilia. Mas en Rochafort los dix: barons, si ell vos en diu de no, que per res per si nou pendria, nous haja cura; que tota hora a la fi ho pendra per si. Queus dire? Tot axi, com hagren llur acord haut, ho meteren en consell de la comunitat, els digueren llargament tot ço que dauaut ses dit; mas empero nou dix en Rochafort, ans foren ordonats dos daquells L homens quiu digueren per tuyt. E tuyta la companya crida: be deyts, be deyts! e axi fo feyta la resposta al senyor infant. E com lo senyor infant hach hauda la resposta, fo li viares, que per gran honor sua liu diguessen. Queus dire? En aytal parlament lo meteren XV jorns. E com lo senyor infant vae, que en aço estauen, resposlos, que per cert sabessen, que si per lo senyor rey de Sicilia nol volien rebre, que ell sen tornaria en Sicilia. E com aço fo respost per lo senyor infant, volch pendre comiat. E en Rochafort e tota la companya pregarenlo, que nos partis dells entro fossen al reyalme de Salonich, e entro lla aguardar li hien axi com a senyor, e ell hauria haut son acord, e ells atre tal; e que, si a Deus pleya, que trametria entrells concordia. E axi mateix li digueren la discordia que era entre en Rochafort e en Berenguer Dentença e en Ferran Eximenis; e que plagues a ell, queu adobas. E ell respos, que li pleya.