Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXXI

CAPITOL CCXXI.
Com la companya sabuda la venguda de Xor Miqueli, fill major del emperador de Constantinoble, hagren acord de ferir en la llur dauantera, la qual hagren vençuda; e com Xor Miqueli escapa ferit en la cara duna brotxa.

Sobre aço ajustam nos tuyt a consell, e diguem, que fariem: e finalment lo consell fo aytal, que diguem, que Deus e lo beneuyrat mosenyer senct Pere, e senct Paul e senct Iordi qui aquella victoria nos hauia donada, quens farien hauer victoria daquell maluat que a tant gran traycio hauia mort lo cesar. Axi que per res nons aturassem a Galipol, que Galipol era fort lloch, e nos hauiem tant guanyat, quens poria flacar lo cor; e axi que per res nons dexassem assatiar. E encara que lo fill del emperador no podia venir ab tota la host plegat, ans conuenia, que faes dauantera, e que nos quens trobariem ab la dauantera, e que pensassem de ferir: e si la dauantera arrancauem, que tots serien desbaratats. E axi que nos el cel nons en podiem pujar, ne en abis nos en podiem entrar, ne per mar nos en podiem anar. Donchs conuenia, que per llur mans hauiem a passar, e axi era bo, quel cor nons flaquejas per res que haguessem guanyat, ne per força quens vaessem dauant.

E axi pensem danar envers ells, e aquest fo lacord; e lexam lo castell ab C homens, e ab les fembres, e pensam danar. E com haguem anades tres jornades, axi com a Deus vench en plaer, nos durmim al peu duna muntanya, e de laltra part durmiren los enamichs, que los uns no sabiem res dels altres, entro que fo mija nuyt, que vaem gran lluminaria de foch quells feyen. E trametem escoltes, que aportarem llengua, dos Grechs que prenguerem, e sabem, quen aquell lloch posaua lo fill del emperador ab VI milia homens a cauall, e que bo mati se metrien en cami per venir vers Galipol; e que laltra host per laygua qui nols bastaua era entro a una llegua lluny dell que venia. E aquell fill del emperador jaya en un castell que hi hauia en aquell pla, que hauia nom Apro, qui era bon castell e fort e ab gran vila. E nos fom fort alegres, com sabem, que castell e vila hauia; que faem compte, que la viltat daquelles gents era tanta, que tantost guardarien, com poguessen atendre al castell o a la vila Dapro. E quant vench a lalba del dia, nos tuyt confessam e combregam, e metemnos tuyt ab les armes batalla arrengada a pujar la muntanya qui era de terra llaurada. E com fom sus, e lo jorn se feu, aquells de la host vaeren nos, e cuydarensen, quens venguessem metre a marce al fill del emperador. Mas lo fill del emperador no se tench a joch, ans se guarni molt be ell qui era bon caualler, que res no li fallia, mas com no era lleyal. E axi gint arreat de son cors ab tota aquella gent vench envers nos e nos envers ells. E com fom al ferir, gran res dels nostres almugauers dauallaren dels caualls, que mes se atriuien a peu que a cauall, e pensam tuyt de ferir molt vigorosament, e ells axi mateix a nos. Queus dire? que plach a Deus, que la dauantera llur se vence, axi com de laltra batalla, saluant lo fill del emperador, que entro ab cent cauallers se contornaua entre nos, axi que ana a ferir a una entrada que feu un mariner per nom Berenguer Ff. qui era sobre un bon cauall que hauia guanyat a la batalla primera, e portaua axi mateix unes cuyraces molt belles que axi mateix hauia guanyades, e no portaua escut, perço com nol sabia be reger sobre lo cauall. E lo fill del emperador cuydas, que fos hom de gran affer, e dons li de la espasa el bras sinistre, si quel affolla de la ma. E aquell quis vae affollat, qui era macip e temprat, anal abraçar, e ab un brotxa que tenia dona li be XIII colps, si que de la hu lo ferir en la cara que tota la hi guasta, e llauors perde lo escut e caygue del cauall; e los seus lleuarenlo a la presa qui era gran - e nos no sabiem, que fos ell - e meterenlo el castell Dapro. E puix la batalla fo molt fort entro a la nuyt. E Deus qui tot be fa, adreçans axi, que per lo castell Dapro foren tots desconfits, que cascu fugia lla, aquells qui atendre hi podien. Empero tants non fugiren, que aquell jorn no murissen dells mes de deu milia homens a cauall, e dapeu sens fi; e dels nostres no hi muriren mas nou homens a cauall e XXVII dapeu. E axi la nuyt tots guarnits estiguem el camp, e lendema, quens cuydam encara, quens donassen batalla, no trobam nul hom dells el camp. E anam al castell e combatemlo, e esteguem hi be VIII jorns. E lleuam lo camp, e amenam nos en be X carros, que cascu carro tirauen quatre brufols, e de bestiar tant, que tota la terra cobrien. E haguem guanyat sens fi molt mes, que a la primera batalla.

E daquella hora auant fo vençuda tota Romania, els haguem axi mesa la paor el cors, que no podien cridar Franchs, que tantost no pensassen de fugir. E axi ab gran alegre tornam nos en a Galipol. E puix tots jorns feyem caualcades, que entro a les portes de Constantinoble corriem. Que un jorn sesdeuench, que un almugauer de cauall, per nom Perich de Naclara, hach perdut a joch, e ab dos fills que hauia pres ses armes sens altra companya, e anasen a Constantinoble caminant. E en un jardi del emperador ell troba dos mercaders Genouesos qui caçauen guatles, e pres los, els sen mena a Galipol, e nach de rescat tres milia perpres dor, e val una perpra X sous Barcelonesos. E semblants caualcades se feyen moltes tots jorns.