Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXCVI
CAPITOL CCXCVI.
Dels nobles quel senyor rey Namfos feu cauallers nouells en la sua coronacio, e daquells qui feu linfant en Pere e linfant en Ramon Berenguer, e axi mateix de molts cauallers nouells qui llauors se faeren.
E puys vos he dita partida dels prelats e richs homens e altres bones gents qui a la dita festa sajustaren, es raho, queus nomen los nobles quel dit senyor rey feu cauallers nouells aquell dia beneyt, e los nobles quel senyor infant en Pere feu axi mateix cauallers, e lo dit senyor infant en Ramon Berenguer atretal. E lo noble en Ramon Folch e cascuns daquests nobles faeren molts cauallers nouells, axi com dauant entendrets, que fo ordonat.
Primerament feu lo dit senyor rey caualler aquell dia lo noble don Iacme de Xirica, e lo dit noble feu ne vint cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble fill del iutge Darborea, e fo ordonat, que tantost com fos en Serdenya, que faça vint cauallers nouells, deu Cathalans e deu Aragonesos, los quals ell deu aretar en Serdenya, que en esta cort nols poch fer, perço com no hach temps, quels pogues apareyllar; mas aytant se val, puys los ha reebuts de sa casa els deu fer cauallers e aretar en Serdenya. E apres lo senyor rey feu caualler lo noble en Ramon Folch, vescompte de Cardona, e lo dit noble feune tantost tres nobles cauallers, ço es a saber en Ramon de Cardona, son germa, e lo noble Namoros de Ribelles, e lo noble en Pere de Regal; e cascuns daquests nobles faeren X cauallers. E apres feu lo dit senyor rey caualler lo noble en Llop de Luna, e lo dit noble feu ne tantost XX cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble A. Roger, compte de Pallars, e lo dit noble feu tantost XX cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble Nalfonso Ferrandis, senyor Dixer, e lo dit noble feu ne tantost XV cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble en G. Danglesola, e lo dit noble feu tantost X cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble don Ioan Ximinis Darocha, e lo dit noble feu tantost X cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble en Berenguer Danglesola, e lo dit noble feu tantost X cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble en Pere Corneyll, e lo dit noble feu tantost X cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble en Guillem de Ceruello, e lo dit noble feu tantost X cauallers. E apres lo dit senyor rey feu caualler lo noble en Not de Moncada, e lo dit noble feu tantost X cauallers.
E com lo senyor rey hach feyts aquests richs homens cauallers, lo senyor infant en Pere feu caualler lo noble en Dalmau, vescompte de Castellnou, e lo dit vescompte feu tantost X cauallers. E apres lo dit senyor infant en Pere feu caualler lo noble en G. Daril, e lo dit noble feu tantost X cauallers. E apres lo dit senyor infant en Pere feu caualler lo noble Vescompte de Vilamur, e lo dit noble feu tantost X caullers. E apres lo dit infant en Pere feu caualler lo noble en Gilabert de Cruylles, e lo dit noble feu tantost VI cauallers. E apres lleuas linfant en Ramon Berenguer, e feu tres richs homens cauallers nouells, e cascu daquests ne feren tantost, qui X, qui VIII. E los dits nobles quel senyor infant en Ramon Berenguer feu cauayllers son aquests los primers que hanch feu. Queus dire? que apres que aquests senyors e richs homens agren feyts aquests cauallers nouells, molts daltres richs homens de Cathalunya e Darago hi faeren molts cauallers. Que dich vos, que yo hi compte CCLVI cauallers nouells, menys dels nobles. E per cert, que nach molt mes, que nul hom nols pogra tenir compte, tant gran era la presa de les gents. E tots aquells cauallers nouells foren vestits de draps daur ab penes vayres, les quals vestidures donaren a iutglars; e puys vestiren altres vestidures de preset vermell, que tots hagren mantell ab penes vayres o darminis, e cotes e gonelles de preset vermell, e gramalles; e de cauaylls e densellaments ne de frens nous cal parlar, que james en neguna part tant bell arnes nul hom no poch vaer. E fo axi hordonat, que cascu rich hom exia de la esgleya e caualcaua ab sos cauallers nouells.
E axi anauensen a la Aljaferia qui es un palau del senyor rey, e nul hom ab ells no caualcaua mas lo rich hom quis melia dauant sos cauallers nouells qui feyts hauia, cascu caualcant en son bon cauayll; que qui volia vaer bons cauaylls, e bells e be arreats, lla los pogra veure. E fills de cauallers dauant ells portauen a cauayll la espasa cascu de son senyor o de son frare o de son parent que caualler nouell era; e darrera venien los daltres fills de cauallers qui los portauen a cauayll les armes, e axi altre no gosaua caualcar ab ells, ans cascu sen anaua axi ab trompes e ab tabals e ab flautes e ab sembes [1], e ab molts daltres instruments; quen veritat vos dich, que mes de CCC pareylls de trompes hi hauia; e hi hauia daltres iutglars, qui cauallers saluatges, qui daltres mes de mil, que tal crit e tal brugit hi hauia, que paria que cel e terra ne vingues. E axi per horda ab gran alegre anaren tots de sent Saluador de Çaragoça entro al Aljaferia. E encara part aço hi hauia mes de CCC bordonadors, e be C cauallers o fills de cauallers o donrrats ciutadans qui tirauen a taulat; e daltra part hi hauia be C homens a cauayll del regne de Valencia e de Murcia qui jugauen a la genetia; e daltra part hauia apres del Aljaferia un camp tapiat hon pogrets veure matar toros, que cascuna parrochia amenaua son toro vestit de reyal, e amenauen lo ab trompes e ab gran alegre: e cascuns amenauen llurs munters qui los toros matauen. E puys vaerets per les carreres dances de dones e donzelles, e de molt bona gent. Queus dire? que lalegre era tant gran, que no anaua en als a hom lo cor, mas a guardar ça e lla: e era axi be ordonat, quels uns no feyen afanyn als altres.
E aquesta festa dura de la vespra de pascha entro lo diuendres apres pascha ab lo pus bell temps del mon e ab la major pau que hanch fos entre gents: que no pot hom dir, que hanch hi hagues paraula maldita duna persona a altra, del major entro al menor, del dia que fom ajustats a Çaragoça entro al dia quen partim; ans ab gran concordia sajustaren, e ab gran concordia hi estegren, e ab gran concordia e amor se partiren: e tuyt hagren bones posades, en tal manera ho hagren ordonat be los prohomens de Çaragoça. E tot hom menja ab lo senyor rey la vespra de pascha e lo jorn e lo dilluns, e puys aytant com a cascu plagues: que aytant com la cort dura no si tanca porta; mas lo senyor infant en Pere e lo senyor infant en Ramon Berenguer, com los dits tres dies foren passats, cascu feu un jorn conuit gran, e conuida lo dimarts lo dit senyor infant en Pere lo dit senyor rey e tots los richs homens e prelats e cauallers e ciutadans, e puys tot hom qui menjar hi volgus. E aquell dia lo senyor infant en Pere tench molt honrrada cort, e feu molts dons a richs homens e a cauallers e a ciutadans e a totes les altres maneres de gents. E lo dimecres apres lo senyor arquebisbe de Toledo feu atretal a la horda dels frares menors de Çaragoça, hon ell posaua. E lo dijous feu atretal lo senyor infant en Ramon Berenguer. Queus dire? que axi ab gran alegre se mantench la cort de totes coses estro al dit dijous a vespre ab bell temps e ab clar; e lo diuendres mati vench la gracia de Deus bona pluja qui prengue tot Arago e Cathalunya e lo regne de Valencia e de Murcia, e dura entro lo diumenge seguent per tot lo dia. E axi la terra quen hauia gran mester hach compliment de la gracia de Deus, axi de bon senyor com de bona pau quel dit senyor rey hauia aquell jorn ab totes les gents del mon, ço que nos pot dir de negun rey qui el mon sia, e encara ab gran goig e pau ab totes les sues gents, e encara basta la terra de bona pluja. E axi placia a nostre senyor, que li do vida e salut llonga, el prest als seus sotsmesos, axi com aquell qui es lo pus gracios senyor e el pus saui e el millor caualler qui el mon sia, e el pus catholich, e dels millors chrestians del mon.
E aqui foren los seus beneyts dos fills, ço es a saber lo senyor infant en Pere major, qui es jurat rey Darago, apres del senyor rey son pare, e apres lo senyor infant en Iacme qui es compte Durgell. E cascu daquests dos beneyts infants fills seus cenyiren les espases a gran res dels richs homens quis faeren cauallers, els donaren molts dons els faeren moltes gracies. E axi tota la cort en totes maneres fo beneyta de Deus e de madona sancta Maria e de tots los seus beneyts sancts e sanctes. Amen.
- ↑ B. sembles.