Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXIII

CAPITOL CCLXIII.
Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorques pres per muller madona Ysabel; filla del compte Daria e neta del princep de la Morea; e com la dona de Matagrifo ereta sa filla de la baronia de Matagrifo e de tot dret que hagues en principat de la Morea.

Com lo fill del compte Daria bach feytes les noces, entra en possessio de la baronia de Matagrifo, e si hanch senyor feu bona proua, ell ho fue; que fo molt saui e bo de tots feyts, e hach de sa muller una filla qui hach nom madona Ysabel. E com la filla fo nada, a poch de temps ell muri, de que foren despagats tots sos barons e vasaylls tots quants nach a la Morea. E aquest compte Daria es del llinatge daquells dels Tous, qui es la pus antiga casa e la pus honrrada de Prohença, e parents que son del senyor rey Darago. E com la dona hach perdut son marit, fo molt despagada, e no volch pus pendre marit. E com la princesa sa germana fo morta, ella demana lo principat; e aquells quil tenien faeren lin curt respost. Si quella entes, que en Sicilia era lo senyor infant en Ferrando, fill del senyor rey de Mallorques, qui no hauia muller ne terra neguna; e pensa, que no hauia hom el mon, en qui sa filla fos tambe messa, per tal com aquell hauria per grat o per forca tot son dret del principat. E axi trames sos missatges al senyor rey de Sicilia e al senyor infant en Ferrando, si que finalment fo acordat, que la dona ab sa filla vengues a Masina, e llauors, si la donzella era aytal com ells deyen, quel matrimoni los pleya. Si que la dona ab sa filla e be X donzelles e atretantes dones e XX cauallers e XX fills de cauallers, e ab daltres companyes vench a Masina, hon li fo feyta molta donor. E com fo a Masina, lo senyor rey e lo senyor infant hagren vista la donzella, e qui tot lo mon li donas, ab altra ell non cambiaria ab esta, ans nach tant gran plaer, quel jorn li fo un any, quel feyt fos fermat: si que de tot en tot dix al senyor rey, que aquesta donzella volia que fos sa muller, e no altra qui el mon fos. E no fo maraueylla, sino fo enamorat; que aquesta era be la pus bella creatura de XIV anys, que hanch hom pogues veure, e la pus blanca e la pus rosa e la millor; e pus fo la mes sauia dels dies que era, qui donzella qui hanch fos el mon. Queus dire? que la dona de Matagrifo areta sa filla entre vius e apres la sua mort de tota la baronia de Matagrifo e de tot lo dret que hauia en principat a fer e a dir a totes ses volentats, que altre vincle no sen feu.

E com aço hach feyt, e les cartes foren feytes de les donacions del esposalici, ab la gracia de nostre senyor, ab gran solemnitat e gran festa quen fo feyta per lo senyor rey e per madona la regina e per tots los barons de Sicilia e cauallers cathalans e aragonesos e llatins, e tots altres de Masina, lo senyor infant pres madona Ysabel per muller: e dix la missa larchebisce de Masina, e la festa dura be XV jorns, axi que tot hom sen maraueyllaua, com axi neren tuyt pagats.

E com la fesla fo passada, lo senyor infant la sen mena a Catania ab sa mare e ab tota aquella gent qui eren venguts ab ella, e li lliura dones cathalanes e donzelles cathalanes, e mullers e filles de cauallers. E com foren a Catania, lo senyor infant feu grans dons a tots aquells qui ab ella eren venguls: e axi estegren be quatre mesos a Catania. E pus la dona sogra del senyor infant tornasen ab sa companya a la Morea alegre e pagada, e lo senyor infant alegre e pagat estech ab madona la infanta. E plach a Deus, que la emprenya, de que fo feyt gran alegre, com ho saberen. E com la dona fo grossa, lo senyor infant sapareylla danar a la Morea ab be cinchcents homens dacauayll e gent molta de peu.