Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLIV

CAPITOL CCLIV.
Com tots los de Miscona ab en Alef se volgren retre a mi en Ramon Muntaner; e com lo senyor rey de Sicilia trames micer Corral Llança ab XX galees, per raho que hi prenguessem venjança de tuyt, en fo donada la dauantera a mi en Ramon Muntaner.

E com aço fo feyt, yom parti dells ab gran pau e ab gran amor, e llexe lo pas be guardat, e yo tornemen al castell, que tengui lo feyt per guanyat, com se fo. E com fuy al castell, yo hagui missatge daquells de Miscona e den Alef, ques retrien a mi. E yo sens sabuda del senyor rey nols volgui perdonar, e tramis ne una barca armada al senyor rey Fraderich, que volia quen faes, que tots eren morts e perduts, si ell se volia: e que ara era hora, fi venjança volia pendre. Queus dire? lo senyor rey hach son conseyll, que per res a marce nols preses, que gran desonor li seria, que non preses venjança del dan que li hauien donat. E axi arma XX galees, e trames micer Coral Llança de Castellmenart ab CC caualls armats de bona gent a Gerba, e ab dos milia homens de peu menys daquells de les galees, e trames me a dir per la barca que yo li hauia tramesa, que per res a marce nols prengues; ans si de fam muriren, que quaix res non sabes, quels faes fer ajuda de vianda als Sarrahins qui ab mi eren. E aço mana ell, perço que per fam no sen exis negu de nuyt nadant. E axiu cumpli com lo senyor rey mana.

E nos del castell qui sabem, quel senyor rey nos trametia micer Coral Llança ab aquella gent, trametem al senyor rey un missatger ab una barca armada, en quel pregam, que nos haguessem la dauantera a la bataylla, puys la fam nauiem soffert be un any e mig, e que conexien los Moros qui erem. E axi lo senyor rey atorgalans. E com yo sabi, que micer Coral Llança era appareyllat ab tota aquella bona gent de venir, yo pagui los CC homens dacauayll Dalarps qui.ab mi hauien estat en la guerra (que molt lleyalment mauien seruit, si hanch per negun temps cauallers seruiren lleyalment lur senyor) de tot quant yols deuia, e a caseu done de gracia vianda que sen portaren per quinze jorns, e vianda per llurs cauaylls, e a cascu done una aljuba de drap de llana, e altra de lli, e a tots los caps una aljuba de preset bermeyll, e altra de xalo. E fiu los possar en terra ferma, e axi anarensen pagats de mi en tal manera, quem preferiren valença contra tots los homens del mon. E yo perço giten los Alarps, quels homens de Miscona sen tenguessen per pus segurs; e yo que hauia manat, que nul hom nols faes damnatge.

Si que a pochs de dies micer Coral Lança ab tota aquella companya bona vench a Gerba e pres terra al castell. E aqui auallaren los cauaylls; e los cauaylls hauien tant gran paor dels camells, que de tot seny exien, com los veyen. Si que hagren dacord, que entre dos camells metessen un cauayll a menjar prop dells: si que fo lo major trebayll del mon. Empero axi samansaren entrells en tal manera, que ab ell ensemps menjauen. Queus dire? que XIII jorns faem axi repossar los cauaylls e la gent. E dins aquells treze jorns lo traidor Nalef venchse metre en poder de micer Coral qui li promes, que nol mataria, e que li faria preso honrrada; quel dit Alef era fals e mestre, e tench tot son feyt per perdut, e volch se abans metre en la preso del senyor rey, que si vengues en ma de nosaltres del castell; que be sabia, que ab nos ell nos podia restaurar.