Chansson ai comensada

(S'ha redirigit des de: Chanson ai comensada)
Chansson ai comensada
Guillem de Berguedà

I
Chansson ai comensada
que sera loing cantada
en est son vieil antic
que fetz n'Ot de Moncada
anz que peira pausada
fos el clochier de Vic.

II
E per tal l'ai moguda
que guerra m'es creguda
de Mon Sogr'ab front pic,
et er per loing saubuda,
q'ieu non tem gab ni bruda
de nuill mon enemic.

III
Ja Dieus noca·.m don Poilla
ni·l fort castell d'Anoilla,
ni·l palaitz d'Ostalric,
s'anz que chant la granoilla
no·il trac vieich e la coilla
del bisbaz fals mendic.

IV
Per Dieu, be·m tenc per rosa
si l'anel e la crosa,
pois es mon enemic,
no·il tuoill abde sa bosa,
don tantz conz enterrosa,
ab un palm de l'espic.

V
Tota nostra lei torba
est bisbatz nas de corba
ab son malvatz prezic;
tant fort fot et encorba,
so·m dis Girautz de Jorba,
Bernarda mieichpartic.

VI
Morta fora si·l metge
non fos que venc d'Usetge,
qe·l menjan li cosic;
tal colp li det sotz petge,
c'a pauc no·il parec fetge,
que caubra·i un bertic.

I
Cançó he començada
que serà lluny cantada
en aquest so vell antic
que va fer n'Ot de Montcada
abans que pedra posada
fos al campanar de Vic.

II
I per això l'he iniciada
perquè guerra m'ha sorgit
amb Mon Sogre de front punxegut,
i serà lluny sabuda,
que jo no temo fatxenderia i jactància
de cap enemic meu.

III
Que Déu mai no em doni Espoia,
ni el fort castell d'Anoia,
ni el palau d'Hostalric,
si abans que canti la granota
no arrenco la verga i l'escrot
del bisbàs fals i miserable.

IV
Per Déu, bé em tinc per rossí
si l'anell i la crossa,
ja que és el meu enemic,
no li prenc juntament amb la seva bossa,
amb la qual tants conys enterrossa,
amb un pam de l'espigall.

V
Tota la nostra llei torba
aquest bisbàs nas de corba
amb son malvat predic:
tan fort fot i encorba,
això em digué Guerau de Jorba,
que migpartí Bernarda.

VI
Fora morta si el metge
no hagués vingut d'Osseja,
que li cosí el mitjà;
li donà tal cop sota el pit,
que per poc no li surt el fetge,
que li hauria cabut una vara.

El contingut d'aquesta pàgina prové de la web «Els trobadors» de Miquel Alonso, qui autoritza el seu ús lliure.