Casa el coix d'Alins
Casa el coix d'Alins,
casa regalada,
una xica hi ha
fresca i colorada.
La rà, la ra là.
Allà, per l'istiu,
a Sant Joàn anava,
amb un germà seu
que l'acompanyava.
Al sê a mig camí
ja la n'han robada;
al veure'ls venir
ja en cau desmaiada.
— No us desmaieu, no,
gentil cor de dama,
que no us robarem
ni l'or ni la plata,
sinó les amors,
que a tots mos agraden.
Torna-te'n, xiquet,
torna-te'n a casa,
no la veuràs més
la teua germana. —
Lo xic n'és discret,
a La Seu anava;
a câl Governador
trobà que sopaven.
— Bona nit, senyors,
bon profit que els fassa,
quan hauràn sopat
contaré el que em passa.
— Conta-mos-ho, xic,
conta-mos-ho ara.
— Que me n'han robat
la meua germana.
— No em diríes xic,
qui te l'ha robada?
— Un del casquet vermell,
gravat de la cara. —
Toquen sometent;
repic de campanes.