Carta de Pere el Cerimoniós a Jaume III de Mallorca (1341)

Rey de Mallorques.

Jat se sia que de la vostra leyaltat tant nos fisem et en la vostra fermetat tant nos recoudem et en la amor que a nos havets ferms e sens tot dupte eser pugam que nos et la honor de la corona nostra en tot cas no solament ab leyaltat ans encara ses tota negligencia defendrets et mantendrets temor ne perills no duptan seiam certs empero per so cor volem que nostres affers los quals be son vostres a vosaltres axi com ad amichs et sotsmeses sien manifests e cor em sertz que clarament nostra dretura esgardan et les violencies et opresions a nostres predecessors feytes et a nos continuades concideran vostres coratges mes si fer se pot esgardan so quey es a nostra dretura et vostra affeccio auran et axi com bons sosmeses de les iniuries als nostres et a nos feytes condolen en obra per nostra honor et profit et deffensio de nostre Regne tot jorn crexer no sessaretz a la vostra fealtat et amor per les presens notificam que nostre besavi lo senyor Rey En Jacme de reverent recordacio Rey Darago et de Malorques en sa vida per donacio la derrerana volentat esgardan lo primer nat fil En Pere del Regne Darago et del comptat de Barsalona hereta et no re menys lo Regne de Valencia lo qual no era de la heretat de sos predecessors ans per sa valentia dels enamichs de la fe avia conquestz li aiusta e al Senyor En Jacme de alta recordacio avi nostre segon nat seu lo Regne de Mallorques et les yles an aquell aiaens lo qual per neguna apostolical donacio ni conformacio a la casa Darago no era aiustat ans per el valentment era de les mans dels sarasins levat et per sa industria conquest les sues gens ad el ad asso no propriament del llur mas axi co alogaders part del dit Regne acquiredor no de son heretatge segons ço quey metien demanan axi com en patis fo deduyt et de feyt nos pot amagar aiudan en los comptatz de Rocello en de Serdaya ab les terres ad aquels circumvecines los quals del heretatge Darago ni de Barsalona antiguament antz no eren ni a Rey Darago ni a compte de Barsalona de servitut de feu ni daltre submissio estrets no eren mes que per darerana et voluntaria voluntat dels comptes dels dits comptatz qui ses fills o altres persones coniunctes morien a Rey Darago eren pervenguts et per els depuys an Nuno Sans del dit nostre besavi oncle ab sertes condicions donatz et per defaliment de fils al dit besavi nostre tornatz e Monpesler ab sa seyoria et les terres que entorn ell avem lo qual et les quals per mare lo dit nostre besavi novellament audes avie ab tots los drets al dit Regne et comptatz et terres pertanyents sens neguna servitut de feu sino dels comptatz de Rocelo et de Sardaya en cas on venguessen a fila per heretament dona la qual donacio et heretament per abdos los ditz fils fo conformada et aprovada et per quascu dels sagrament et homenatge al pare et lau a laltre fo prestat que contre lo dit heretament no vendrien ans aquel a lur poder servarien et per son testament lo dit nostre besavi en sa mort lo dit heretament conferma mudan alcunes coses que al feyt no fan axi com en les substitucions et en so quels comptats nos poquessen partir del Regne de Malorques et com per so cor per lo dit Pere primer nat apres la mort del pare a nostre reverent avi fos moguda questio de totes les terres ad el per lo dit heretament giquides disen ad el per dret de primogenitura pretayer no gardan que no eren estades del heretatge Darago axi quant dit es el que mes et oltra leretatge antic li havia son pare giquit lo regne de Valencia et no concideran que so que li avia giquit eren dignitatz per si et qui per si podien estar e que el regne Darago no eren aiustades per gisa que ab aquell un cors et una dignitat fesessen ni vergoyan que legalment contre son sagrament et homenage que havia feyt de servar lo dit heretament venia lo dit nostre senyor avi per defalca de poder que la ora avia tant de rendes les quals tant per la industria sua et bonesa de Deu de qui tot be ve are en molt major ses comparacio que la ora monten quantitat quant dobres et forses que de puis no en poc nombre en nostres terres son obrades et per defalca de seyoreiar alcuns lochs et forsses los quals li eren rebelles et contraris et qui eren locs per los quals gran damnatge podie venir a ses terres los quals nostre Senyor no per nostres temps a meses et per denegament de secors tant del sant pare qui lavores era quant dels autres seus amichs per forssa et per temor al dit seu frare lavores Rey Darago se ac obligar de tener per ell en feu ab sertes condicions molt preiudiciables et vituperables tot ço que son pare li avia giquit et lexat et fo feyta entre els obligacio de valer lau a laltre et de aiudar et defendre contre totz los homens del mon et com apres per crims comeses per lo dit P. encontre la glesa la glesa lages privat de tota sa dignitat et heretat et hages absoltz de homenage et sagrament totz aquels qui li eren tengutz et lo regne Darago et tot lalre ages donat a. I. dels fils del illustre Rey de Fransa lo qual a nostre car et reverent avi atorga que tengues ses terres axi com son pare nostre besavi les li avia giquides nostre avi fo de les dites couvinensses jat se sia que no volguessen clarament deliurat mes en apres feyta primerament protestacio que so que fasia fasia per temor et per so cor lo regne de Mallorques et les yles aiacens daltra gisa cobrar no podia lo qual et les quals li eren stades ocupades per Namfos del dit Rey En Pere fil les dites subiugations et convinensses ab En Jacme Rey Darago et del damunt dit Rey En Pere fil renova et de puis per nostre oncle lo senyor Rey En Sanxo foren ab lo dit Jacme Rey Darago renovades et puis per nos ab lo dit Jacme et ab Namfos fil seu foren en pupillar etat conformades nos encara XIIII ayns no aven et apres per nos ab nostre cuyat et cosi lo Rey En Pere Darago qui vuy es jat sia que trobassen per solemnes doctors qui en temps de nostre oncle navien feytes allegations consenten et saben nostre senyor lo Pape qui lavores era mossen Johan et daltres que nos naviem demanats que tengut noy fossem ni sagrament ni homenatge nex en temps de etat perfeyta feyts nons y podien obligar com era contra nostra corona et alienacio et servitut de nostre Regne et dignitatz las quals tant de dret canonich com de dret civil ses tot departiment et divisio et alienatio deuen estar ni nostre avi en preiudici dels successors als quals no per el mes por les substicions de nostre dit besavi la eretat pervenia ay tal obligacio fer no podia les dites covinensses et obligacions per causa et cogitam axi com paria de raso que la valenssa quens prometia segons les dites covinensses nos servaria. Renovam et en honors et en altres coses enves el pus reverentment que nostres predecessors envers los feus no avien feyt nos portam et el no vergoyan lo sagrament et homenage quens havia feits segons les covinensses de aiudar valer et defendre contre tots nos els nostres et nostres terres la qual covinensa per son avi et per lo nostre en la renovacio entre els feyta per manera de transaccio fo per els et per los lurs declarada que lau al altre els lurs agessen aiudar valer et defendre contre totes persones et en tot cas et en qualque gerra que fos justa o no justa si donchs ja per la glesa esser iniusta no era declarat et que de feyt ne de paraula ni descrit no sia contravengut et que aquell quey contrevedra perda totz los emolumenz et accions que en laltre aurie en los affers et gerra que ab lilustre Rey de Franssa per los drets a nos pertanyens per rigor de la substitucio de nostre besavi aviem et aver deviem aiudar ne valer ne defendre nons volc ans co al comenssament dels affers nos li dixessem que alcuns amichs nostres cardenals nos avien trames a dir que un embaxador del dit Rey de Franssa lo qual era vengut novellament ed el los ages dit que el cos que fos ab lo dit Rey de Franssa en contra nos que no seria ab nos et que del aytal resposta avia auda et li pregassem que cor cresiem que no era veritat que als dits cardenals los quals li nomnem volges scriure que asso el no avia dit al dit ambaxador fer no o volc ne acabar no o pogem et com a gran afany a Montblanch agessem acabat que per nostres affers trameses enbaxadors en Franssa clarament no volc que dixessen que el per nos feses gerra ans neys com nos ystantment lo pregassem que per so que apart sos embaxadors menys de les nostres no poguessen dir re al dit Rey de Franssa axi co altra vegada era stat feyt per los enbaxadors de son avi en temps de nostre oncle que a nos fos dampnos et per que apareges que el nons vulia aiudar el volges aordonar que un nostre fos son enbaxador ab los seus per so que quant lo Rey de Franssa volges parlar ab los seus enbaxadors menys dels nostres que aquel y fos ses que no fos conegut o que almenys sos embaxadors nos fesessen sagrament et homenage que part los quapitols que nos aviem vists re no dixessen re non volc atorgar ans soven et abans quels nostres y parlassen sos enbaxadors ab lo dit Rey sens los nostres parlaren et cant lo senescal de Carcassona se aiusta ab gran companya de caval e de peu prop de nostra terra a sen Paul per entrar en alcuns lochs daquela et lavesque de Bennays loc tenent del dit Rey de Franssa se aiustas daltra part et avia ja ocupat Montpesler nos lo dit Rey Darago cuyat nostre per vigor de les dites convinences requerim quens venges aiudar a defendre nostra terra de present ab tot son poder el re de feyt non fe ni les ostz per quant que li fos request cridar no volch ans en breus dies ves Valencia sen ana et de puis per un de sos enbaxadors qiu en Franssa eren anatz per si et pe nom de un altre conceller nos fo dit que nos nons mesessem en aquells affers car de sert lo dit Rey Darago havia per determenat ab son consel on eren estat de sos reyals et de sos prelatz que nons aiudas nins valgues et com nos lo requerissem altra vegada que per los dits affers fos ab tot son poder segons les convinensses a Perpenya lo primer dia de Març jat se sia que son vicicanceller et los altres clerges de son concel al comensament al loc de Sent Saloni on nos ab lo dit Rey Darago nos vesem oides nostres rahons et vistes nostres cartes auda deliberacio agessem dit nos aver dret en los ditz feytz de Monpesler al dit loc de Perpenya venir ni trametre no cura ni de puys que la requesta fo feyta que fo en utubri entro al dit dia primer de Març nula escusacio a nos no trames ni de nostre en re ab nos nos sertifica ans diverses vegades al dit Rey de Franssa escrit que nons aiudaria nins valria en los dits affers axi cant asso lo dit Rey de França afferma et a nos et apart et davant altres et a altres menys de nos quin fan testimoni a dit et apar per una de les letres trameses per lo dit Rey Darago que nos reve nos havem et apar aytant be per una letra novellament per lo dit Rey Darago del Rey de Franssa enpetrada en la qual entre les autres paraules se conte quel dit Rey Darago la request et pregat et per ses letres et per sos missages especials que axi com ell a nos no volc donar aiutori cant aviem a fer ab el que per semblant manera el a nos no sofris que fos donada aiuda et per moltes daltres maneres en asso es vengut contre la dita convinensa les quals coses en son cas et en son loc som apparallatz davant juge competent o en loc oportu mostrat et clarament provar et axi com ab sollemnes maestres en teologia et en autres dretz avem deliberat et que axi com dit es nos sia falit no ad el abastan. Jat se sia que nostre senyor avi prestec de no poca quantitat fesses lo qual de puis per nostre oncle li fo relexat e que son fil monsenyor nostre pare ab companya de caval et de peu et ab naveli a la gerra Dalmeria li tramesses et que nostre oncle lo senyor Rey En Sanxo al avi del dit Rey Darago grans joies et dons feses et en la conquesta de Serdeya XX galees et dautre navili li tenges la qual cosa entre do et so que fo prestech a CC libres li monta de barsaloneses et que nos a son avi et a son pare II vegades galees tramessessem que no poc costaren per aiudar en Serdeya que en gran peril era constituida et que nos entany a lestret VIII galees entor V meses li tenguem no contrastant que la gerra no era sua ans era valença que fasia al illustre Rey de Castela et no contrastan que ja fossen en los afers que avien ab lo dit Rey de Franssa totz aquestz servesis oblidan volen ademplir la mesura de sos pares lo Rey En Pere son besavi segir volen qui nostre reverent avi axi com dit es fe obligar si obligacio pot esser dita et per so solament cor contre la glesa aiudar no li volc axi cant no devia ni podia lo dit nostre avi pres prodicionalment de nuit la vila el castel de Perpenya prenen on lavores malaute iasia et com lo dit avi nostre per voluntat de Deu per loc secret escapas de ses mans madona la Reyna muler sua et sos enfans preses sen mena et sos conselers los quals per grans quantitats resembre fe et lo frare de son avi Namfos volen sembrar qui lo Regne de Mallorques et la yla Divissa tolc a nostre dit avi et la yla de Manorques li pres et li barreia et devasta duran treues et depuys sobre la terra de Rocelo venc et ab el combatre se volc et axi com son avi lo Rey En Jacme Darago fer volem qui a nostre oncle alscunes questions moc et de pux apres la mort del nostre senyor oncle lo senyor Rey En Sanxo a nos questio moc disen tot lo Regne et nostres terres ad el pertayer nos no volem Rey nomenar ans nostres gents endux aytant com poc que ad el et no a nos axi co a Seyor volgessen obesir no concideran que segons que ia en temps de nostre dit oncle per sollempnes doctors davant nostre seyor lo Pape Johan qui lavores era era estat determenat que segons les substitucions de nostre reverent besavi a nos les dites terres pertanyien et no aven vergoya que la on fos axi com el entenia que nos no fossem dexendens en dreta liya per so cor erem fils del frare de nostre oncle que primerament era esdevengut en el al qual lo Regne era vengut per son frare et axi degra esser devolgut a nostre avi per les substitucions que disen que cant lo Regne Darago defala ses mascle de dexenden en dreta liya que torn al Rey de Mallorques o als seus et per les peiades en asso de son pare anan qui ensemps ab son pare avi del dit Rey Darago qui are es nostre oncle mossen En Phelip forsaren que de feyt con de dret fer nos podia grans quantitats de pecunies qui a nos per els eren degudes remeses et en diverses maneres lo dit nostre oncle a mesionar feren et qui apres la mort de son pare a nos qui ad el ab letra de seguritat erem anatz a Tortosa un protest lo qual a conservacio de nostre dret feyt aviem sobre alcuna requesta que deue venir a cort indegudament feyta nos avia per menasses et per so cor sentim tant per la Regina sa muler qui tostemps nos a amatz quat per altres persones qui amaven nostra honor que no constrastant la dit gisage nos volia pendre fe revocar et exepli en aso de sos predecessors prenen entany nos requeri per vigor de les convinenses quens mesessem en gerra ab lo Rey del Garp ab lo qual erem en pau no constrastant los dampnages qui li mostraven que nostres sosmeses ne prenien en los perils en que nostre regne nera et nos endux que al illustre Rey de Franssa nostre car cosi no anassem per valerli axi com fer voliem et li aviem ja scrit volen segons que de puis a mostrat que ab los dos maiors Reys del mon la un de crestians laltre de sarayns nos volgues metre en brega per so que de puys mils nos pogues opremer car de puys cant nos erem en los affers ab lo dit Rey de Franssa et nos fom a sa requesta desixits del Rey del Garp nos trames a dir paraules de menasses sobre lo passage que levaven de ses gens no contrasten que nex segons les covinenses a nos pertayia delivar so de que nul temps ni son pare ni el no seran entrameses per be que entre ses gents et nos diversses vegades nera estat contrast et no haviem esgart que nexs les convinenses no contrastan en los comptats de Rocelo et de Sardaya monedes fer puscam et qualsque monedes sien per nos o per altres fabricades en los dits comptats fos cert noy posan ni negu a asso forssan sien preses et pagades sofrir segons declaracio dasso entre son avi el nostre feyta et per son pare aprovada et que usage noy a que diga que moneda de Barsaloneses nos fona et que probe que fos los usages segons les dites covinenses no an loc en la vila de Perpenya et encara que de nostre manament no nes estada fosa II o III dies ans del primer dit dia de marz al qual segons nostre requesta ab nos per aiudar esser devia per sa letra nos sita et requeri que personalment dret davant el fermassem pretenden que en los ditz coptatz avien feytes monedes et que avien dat cors a altra moneda que barssaloneses et quels barssaloneses avien foses et aquesta citacio fe no solament per vigor de les convinenses ans altre et part la forma de les convinenses espressament regalia a nos denegan la qual sos predecessors et el meteys totstemps nos avia atorgada et com nos li resposessem que per so cor el no era estat al die que dat li haviem per aiudar et valer et defendre nos en los afers que aviem ab lo dit Rey de Fransa nos era convengut apartir de nostres terres et anar en Franssa per provesir a nostra indepnitat el no contengut que abans que nos anassem en Franssa ab lo dit Rey tractava que retes los vescomtatz Domelades et de Carlades qui per el se tenien en feu et que romanguessem deseretats de Monpesler en Franssa letres trames per les quals rasons per lo dret del dit Rey de Franssa fasen segons que aparien contra so que li demanavem li envia et tal enformacio de nos li trames que cant lo dit Rey de Franssa o ac lest dix que si nons ages ja atorgat de retre nostre terre que no lans retera nul teps et fo de nos fort despagat entro que nos ab veritat len formem de ço contra veritat de nos lo dit Rey Darago li avia trames mes pero tant de damnage nos dona que alcuna terra que per recompensacio de les demandes que li fasiem nos devia donar et era ja tractat et maneiat et del loc on era ja parlat de la quantitat nos tolc que per aquella vegada no o volc fer per gardar sa honor entro que en sa gerra lagessem servit mes abans que les dites letres vengessen no contrastant punt donor o volia fer e no remeyns lo dit Rey Darago per pregueres de sa sor la Regina muller nostra no estan axi con contre un soltil seu sos mes procesi si proces pot esser dit nos en contumacia esser cautz declaran et les osts contre nos abans que de Franssa vengessem et de puys cadan et com nos a nostra requesta a Barcelona per veser nos ab el et per ço que mils acordar nos pogessem axi com paria de raso per mar asseguratz ab segurtat per el jurada fossem anats et en les honors acostumades de fer nos minua et galees armades quaxs nos tenen asseiat en gran nostra desonor prop de les nostres aytant coy aturen fe estar et com sobrel feyt de la moneda en tractament per enformar el et son consel volgessem entrar el ni son consel per molt que nos ni nostre consel y feessem nostre poder et per pregeres et per altres induccions no volgren escoltar mes si be per nostres predecessors ni per nos mes temps fety no era et no contrastant que la citacio axi com dit es fos feyta nexs part et oltre la forma de les convinensses demanaven que personalment en son poder formassem dret et sobre asso nos cuytaven tant que nex un jorn que fom malaute nos trames III vegades en loc de visitacio que resposessem si fermariem ni asso per pregaries del Arsevesque Dayes legat de nostre Senyor lo Pape no volc a longar ni per ell ni per nos qui o ofriem en ma de nostre Seyor lo Papa axi com de juge o darbitre o en ma de persones comunes no sospitoses o volc posar ans espressament o denega la ferma demanan axi que nos ab carta quen fessem levar esgardan que els innuien que ço fossem sos homens que cometiem baya segons los usages car no fermavem resposem que la dita ferma no faciem per so cor enteniem que erem quitis et francs de les covinençes per rasons en loch et en temps degutz proposadores et provadores et per cartes et per ditz de tales persones qui per temor de negu lur dit atras no tornariem mas que erem aparelatz destarne a iusesi del Sant Pare qui es juge dels Reys et nes en possecio dalcuns e de metreo en ma del axi com darbitre o en ma de Cardenals o daltres persones covines et cor voliem conservar amor ab ell axi com ad aquel qui era cap de nostre linage et per amor que li aviem que erem aparelatz de intrar en novels tractamens et tant del nostre jequir que Deus et segle conexeria que volem dar obra de be romandre ensemps et com per so cor nos vesem que el en neguna manera ad alcun tractament no volien venir sino que fermassem so que nul temps axi com dit es no fo feyt et era en gran nostre preiudici et era renovacio de les covinenses les quals axi tant dit es no valen et per be que valgessen son per el trencades et en nostra gran desonor maiorment com el ni son consel no volgren consentir que la dita ferma se feses per gisa que a nos ni ad el no fos prejudici en possecio ni en propietat cor jat se si quens fos desonor en asso voliem consentir per esquivar gerra et per nos metre en rao et axi re nostra acurada no profitava ans per so cor per enduccio del et de son frare lenfant En Jacme segons que par la Regina nostra muller ab nos no sen volges tornar et asso dixes a alcuns de nostres concelers et per lo dit enfant En Jacme nos esperan en una terrada quens retes respost sobre asso que nos voliem que romases en nostre ostal sens que re non sabem entro que fo feyt la dita Regina a lostal del dit Rey Darago fo menada no contrastan quel vespre passat avia auda febra et ja abans totes ses joyes que re valguessen et totes ses corones secretament sens nostra sabuda ni daqueles que ab ela estaven per VI jorns al dit Rey avia trameses et entant la avien induita et enformada que a nos dix clarament que ela amava mes lo dret de son frare lo dit Rey que de nos nos endusen que fesessem la dita ferma et disen que ela no concelaria a son frare nil induiria que la giquis et alscuns de nostres vasals et sosmeses enduys et en forma en so que poc que fossen contre nos per son frare et que nons defesessen del disen los que mes eren tenguts ad el que a nos et per que de raso que aso que a feyt et dit o avia feyt et dit per instruccio et induccio de sos frares que no de son propri movement. Nos aquestes coses esgardan et que fasiem fraytura a nostra terra per apparallarla cor el no cessava continuament de trametre a sos cavallers de fer tots aparelamens en contre nos et nostra terra presem comiat del dit Rey pregan lo encara que volgues consentir a qualque tractament nos ofrin destarne a iusessi axi com damunt es dit et encara per so cor nostre cor es que no duptariem nos mateys metre a peril de mort per la utilitat publica de nostres sosmeses aman mes aver afayn en nostra persona que no donarlo a nostres sosmeses et no recusan trebal nostre per donar repos als nostres li ofrim que erem aparelatz destar al iusesi de Deu en tot loc cominal et ab tota persona de nostre estament et com totes aquestes coses el nos denegas la dita ferma demanam et disen que el devia esser juge de nos et no altre partim nos del el a nos fort mal continent et riquos mostran et de puis abans quens reculissem per son veger de la dita ferma ab carta nos requeri protestan a nos de qualsque dretz que fossen per asso ad ell acquiritz o de qualsque penes en que fossem cautz perque nos ab carta en substancia la resposta ja feyta fesem a iusticia so que al dit Rey aviem dit que erem aparalatz destar al jusesi de Deu axi condamunt es dit et axi nos som tornatz en nostres terres vos certificans que axi com jaus deu aver dit nostre familiar et feel En Costet nostre enteniment era de vos visitar sino per los cuytatz aparels quel dit Rey en contre les terres nostres de sa mar fasia quens o a covengut per de present alexar vos pregam affectuosamnt que les coses damunt dites esgardan et la raso en que nos nos posam remembran et la leyaltat vostra en que nos fermam no oblidan en tal manera vos aiatz et tals provisions axi com be avetz comenssat fassats que la honor et lo be de nostre Regne sien conservatz et defeses atenens que tot so que en aquests afers fem a be et a profit de nostre Regne et de nostra terra con nos nostra propria utilitat no gardam ni placie a Deu que solament de nostra vida trebal plangam et als nostres hereters et als nostres sos meses giquissem trebal et affany et per so que les coses per nos scrites a vos sien mils manifestes trametem vos trelat auctentic dalscunes cartes que toquen lo feyt damunt dit vos pregan que aquesta present et les dites cartes en presencia de tot lo conseyl de dintre et de fora et daltra multitut distinctament et clara liger fassatz et la present ab les dites cartes en lo libre de les franqueses scriure ses tota triga fasatz sabens que aquesta present letra de nostra ma avem scrita per so que pus que de paraula axi com desigam de present les damunt dites coses nous podem exprimir que almenys per nostra propria ma vos visitem et que axi com si fossem presens nos mateix a altre no o cometerem no o avem a altre volgut cometre a scriure et en romans feyta la avem per so que per de falt de exponedor no si poges mudar re per que nostres feytz et entencio a vosaltres poges esser amagada. Dada a Perpeya lo jorn de Sant Laurens. Layn MCCCXLI.