Cant de la Raça
—————
Al bressol de la Patria
s'hi troba un nou infant.
Els avis tots moriren:
la raça va endavant.
El sol vermell apunta,
la lluna's va apagant.
La mare vetlla y fila
el bressol engronxant.
—Bim bam, bim bam—
ab veu que surt de l'ànima cantant.
«Oh, fill de mes entranyes,
els pits tinch abundants.
Ta Terra serà teva,
que a tu no't mataràn.
Sos hèroes y sos martres
fins morts s'axecaràn.
Jo filo la bandera
els dits mullats de sanch.»
— Bim bam, bim bam—
ja sento la bandera espetegant.
La mare bressa y canta;
el nin la va escoltant.
«Minayres: vinga ferro,
que'l dia ja va entrant.»
La farga ja s'arbora
y'l mall va repicant.
Les eynes de la guerra
ab quín dalit que's fan!
— Bim bam, bam,—
y al entorn les espurnes van saltant.
La lluna sembla morta
al front dels mussulmans.
El nin, les mans enlayre,
va ab la mare cantant.
Rebaten les campanes
per montanyes y plans;
les armes éspeteguen;
fins les dònes s'hi fan.
— Pim pam, pim pam,—
y'l sol ja es nostre en mig del cel triomfant.
———————
- ↑ Del drama «L'ànima es meva».