La cansó dels carlins
← La mare y la filla | La cansó dels carlins Cansons de la terra - Volum III |
Cansons de la terra (Gaston Paris, 1868) → |
LA CANSÓ DELS CARLINS.
Montanyas de Busa
que tan altas sou, (bis)
diguéunos hont pasan
los carlins hont son.
Vosaltras pagesas
que baixèu al plá, (bis)
déunos bona cambra
bon blat y bon pá.
Vosaltres pagesos
que crieu cunills, (bis)
criéulos ben grassos
pèls pobres carlins.
Déunos bonas armas
bons soldats serém: (bis)
¡visca Cárlos sexto!
que 'l defensarem.
Ab la mateixa tonada d' aquesta cansó (qu' es del primer ters del present segle) las hosts lliberals hi cantavan una lletra favorable á sas ideas y propósits polítichs. Nosaltres hi deixem la lletra carlina per ser aquesta la inspiradora de la tonada.
La música la tenim també per composta en la mateixa época: nos fa pensar així, la comparansa que havem fet detingudament de la mateixa, ab totas las altras tonadas patrióticas del mateix temps. A mes á mes que, per poch coneixedor que se sia de la música de la terra, ja 's veu tot seguit que en res se sembla á las tonadas vellas, de las quals sols ne conserva un bany lleuger.
Altras posadas té la canso, que no las hi havem posadas per tontas ó lletjas: lo millor d' ella es la tonada.