LA CANSÓ DELS CARLINS.


 Montanyas de Busa
 que tan altas sou, (bis)
 diguéunos hont pasan
 los carlins hont son.

 Vosaltras pagesas
 que baixèu al plá, (bis)
 déunos bona cambra
 bon blat y bon pá.

 Vosaltres pagesos
 que crieu cunills, (bis)
 criéulos ben grassos
 pèls pobres carlins.

 Déunos bonas armas
 bons soldats serém: (bis)
 ¡visca Cárlos sexto!
 que 'l defensarem.

NOTA.

 Ab la mateixa tonada d' aquesta cansó (qu' es del primer ters del present segle) las hosts lliberals hi cantavan una lletra favorable á sas ideas y propósits polítichs. Nosaltres hi deixem la lletra carlina per ser aquesta la inspiradora de la tonada.
 La música la tenim també per composta en la mateixa época: nos fa pensar així, la comparansa que havem fet detingudament de la mateixa, ab totas las altras tonadas patrióticas del mateix temps. A mes á mes que, per poch coneixedor que se sia de la música de la terra, ja 's veu tot seguit que en res se sembla á las tonadas vellas, de las quals sols ne conserva un bany lleuger.

____

 Altras posadas té la canso, que no las hi havem posadas per tontas ó lletjas: lo millor d' ella es la tonada.