L'ànima condempnada
| ← La Sileta | L'ànima condempnada Cansons de la terra - Volum III |
La filla perduda → |
L' ANIMA CONDEMPNADA.
La Mare de Deu se 'n va,—cap á Egipte se 'n anava.
Quan es á fora 'l portal—troba un' ánima finada.
—Anima ¿que fas aquí?—¿que fas benaventurada?
—Me hi estich per un pecat—que no me'n so confessada.—
La Mare de Deu la pren—al seu quarto la portava.
—Dígasme ¿quin pecat es?—Digas, benaventurada.
—Lo pecat que jo n' he fet,—es no creure pare y mare.—
La Mare de Deu la pren—á San Miquel la portava.
—No 'm dirias, San Miquel,-las obras que Deu t'ha dadas?
—Las obras que Deu m'ha dat,—ser pesador de las ánimas.
—¿Me voldrías pesá' aquesta—qu' ara tot just ha finada?
-No pot ser, Mare de Deu,-qu'eixa ánima es condempnada.-
La Mare de Deu la pren—á San Joan la portava.
—Ne 'm dirias fill Joan,—las obras que Deu t' ha dadas?
—Las obras que Deu m'ha dat-ser contador de las ánimas.
—¿Me voldrías contá' aquesta—qu' ara tot just ha finada?
-No pot ser, Mare de Deu,-qu'eixa anima es condempnada.»
La Mare de Deu la pren—cap als llims se l' emportava;
quan ne son á mig camí—lo seu fillet n'encontrava.
—¿Ahont anéu, la mia amor,—tan trista y desconsolada?
—Me 'n vaig als llims á portar—eixa ánima qu' ha finada.
Los teus administradors—no volen salvá, aquest' ánima.
Si la volias salvar,—no tindria de portarlhi.
—Ay, Mare, jo no'u puch fer—qu'es ánima condempnada.-
—Tots los dias de sa vida—me 'n passava lo rosari.»
—Si aixó, Mare, es veritat—dalt del cel tindrá posada.
Tornéuvosen cap al cel,—que jo ja l' he perdonada.—
Aquesta cansó se sol cantar també ab los següents comensaments.
Dia del divendres sant—Nostre Senyor predicava.
Mentres predicava ell—un'ánima n' ha finada.
La Mare de Deu li diu:—«Puja benaventurada.»
—Ay ¿com ne pujaré jo,—si me 'n trobo boy cansada?»
La Mare de Deu la pren—al seu quarto la portava.
—No 'm dirias filla meva—los pecats que tu tens ara?»
-Los pecats que tinch, senjora-he malehit pare y mare,» etc.
No'n fa pas l'espay d'una hora—que n'ha finat un' anima,
la Verge Santa la pren—y á ne 'ls llims se la 'n portava.
N' era un prat tot vert, ple d' una rosada de llágrimas.
Dos ánimas atravessaren aqueix prat; al darrera d'ellas seguia una gran pecadora.
Quan arribaren al paradis trucaren á la porta.
—Alséuvos, Pere, prenéu las claus, veyéu qui truca.
—Senyor, son dos ánimas que trucan: darrera d' ellas hi ha una gran pecadora.
—Deixéu entrar á las dos ánimas: la pecadora que 's quedi fora.
Mostréuli la via llarga, que segueixen los pecadors que van al infern.—
La pobre ánima se'n aná tot sanglotant, planyentse de sos pecats.
Va allunyarse del cel y tant va plorar, que la sanch li va pujar als ulls.
La Verge la trobava:—¿Que tens, ánima pecadora? ¿De que't planys?
—¿Com no 'm tinch de planye, si no sè que será de mí?
Dampnada so á fer la via llarga que segueixen los pecadors que se 'n van al infern.—
—Vina ab mí, ánima pecadora: jo pregaré per tu al meu fill.—
Quan arribaren al paradis trucaren á la porta.
—Alséuvos, Pere, prenèu les claus, veyéu qui truca.
—Senyor, es vostra Mare la que truca; darrera d'ella hi ha un' ánima pecadora.
—Deixéu entrar á la meva mare; la pecadora que 's quedi fora.
Mostréuli la via llarga que segueixen los pecadors que van al infern.
—No'u vulgas aixís, Fill meu estimat; perdona aqueixa ánima pecadora.
—Mare estimada, pregúntali lo be qu' ha fet.
Quantas festas ha santificat, quants divendres á dejunat, quants pobres ha mantingut.—
—Ni he santificat las festas; ni he dejunat cap divendres;
ni he fet cap bona acció; sols he dat un xavo á un pobre.
—Anima pecadora, allarga, allárgam la má: jo 't faré passar pels torments eterns, d' aqui 't duré al abim, y del abim á la joya.
Un trist xavo t' ha guanyat lo Paradís [1].
- ↑ En l' Alta-Alsacia també hi existeix aquest cant.