Sant Jaume de Galícia
![\version "2.14.2"
\header {
% Eliminar el pie de página predeterminado de LilyPond
tagline = ##f
}
\layout {
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
global = {
\key g \major
\time 3/8
\partial4
\override Staff.Rest #'style = #'classical
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override Stem #'neutral-direction = #-1
}
right = \relative c' {
\global
% La música continúa aquí.
\autoBeamOff
\stemUp
fis8 g
a8 g4~
g8 b d \break
c16[\( b] g4\)
r8 fis g
a8 g4~ \break
g8 b d
\stemDown
c16^\([ b] \stemUp g4\)
r8^\p bes a
g8^\markup{\italic{cres -}} es4~ \break
es8^\markup{\italic{cen -}} g^\markup{\italic{do}} g\!
fis16\([ e] d4\)
r8 fis g \break
a8 g4~
g8^\< fis e\!
fis16^\>\([ e] d4\) ~
d8\! r4 \bar"|."
}
left = \relative c' {
\global
\stemDown
% La música continúa aquí.
r8 r
\repeat unfold 7 {<g b d>8[ r8 <d b' d>]}
<es g bes>8_\p[ r <es g bes>]\(
<es g c>8\)[ r <es g c>]\( \break
<es g cis>8\)[ r <es g cis>]\(
<d fis a d>8\)[ r <a fis' a>]
<d fis a>8[ r <a fis' a>]
<e' g a>8[ r <a, g' a>]
<cis g' a>8[ r <a g' a>]
<d fis a>8[ r <a fis' a>]
<< <d fis a>4 s8
\new Voice {s8 d4\rest}
>>
}
lletra = \lyricmode {
N'e -- ra_un pa -- re y_u -- na ma -- re
y un fill qu'ells dos te -- ni -- an,
fe -- ren u -- na pro -- me -- ten -- sa
á sant Jau -- me de Ga -- li -- cia
}
\score {
\new StaffGroup \with {
instrumentName = \markup {
\center-column \bold {MODERATO}
}
systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
} <<
\new Voice = "right" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} \right
\new Lyrics \lyricsto "right" {
\lletra
}
\new Staff = "left" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} { \clef bass \left}
>>
\layout {
indent = 25
% ragged-last = ##t
line-width = 125
}
\midi {
\context {
\Score
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/8/f/8fewzzgnm7w4tgjoq6cc746mlm6vat5/8fewzzgn.png)
N' era un pare y una mare — y un fill qu' ell dos tenian,
feren una prometensa — á sant Jaume de Galicia
d' anarhi gayató en má — y rosaris á la cinta.
Quan foren un poquet lluny — un poquet lluny de la vila
encontraren un hostal — que hi havia una fadrina.
La fadrina del hostal — dihuen que n' era atrevida.
Diu la fadrina al romeu: — Dóm un bes per cortesía.
—No 'u mana la lley de Deu, — ni sant Jaume de Galicia.
La fadrina del hostal — va dir que s'en venjaria.
N' agafa una tassa d'or — ab que 'l seu oncle bevia
y la fica á lo sarró — mentre 'l pelegri dormia.
Quan es hora de dinar — la tassa d' or no hi havia.
En sent hora de sopar — la tassa d' or no 's tenia.
La fadrina del hostal — diu que 'l fadrí la tenia.
—Si jo tinch la tassa d' or — que 'm penjin al mateix dia.
Li registran lo sarró — y la tassa d' or hi havia.
La justicia rigurosa — lo va penjá' al mateix dia.
Pero son pare y sa mare — no deixan de fer sa via.
Quan ne son á la tornada — lo seu fill veure volian.
Diu la romera al romeu: — Jo per allí hi passaria.
—No passéu per 'lli muller — que 'l dolor vos revindria.
—Reveni' ó no reveni', — resarè un' Ave María.
Aixis qu' ella se hi costa — veu que 'l seu fill se movia.
—¿Com ets viu lo meu fillet — com ets viu ab tants de dias?
—No tinch d' esser viu ma mare — ab tan bona companyia?
Sant Jaume me tè pels peus — y la Verge per la cinta,
y lo cap lo Esperit sant — que il-lumina nit y dia.
Anáusen á cal Veguer, — á cal Veguer de la vila;
trobaréu que está dinant — menjantse gall y gallina,
quan arribaréu alli — li diréu ab cortesía:
«Dèu lo guart senyor Veguer — á vosté y la companyia
vaja á despenjá 'l meu fill — qu' encara está plé de vida.»
—Fugiu d' aquí dona boja — no 'm digáu tal bojería
que tan es viu vostre fill — com aquest gall y gallina.
Lo gall se posa á cantá', — la gallina al plat ponia.
—Aixó es miracle del cel — miracle que Deu envia.
Despenjaren á l' infant — y penjaren la fadrina.
Variants.
Vers 17.
Ja l' agafan y me 'l lligan — y 'l penjan al mateix dia.
Vers 20.
Diu la romera al romeu — que 'l seu fill veure volia.
—Ahont vols anar dona loca — ahont vols anar dona mia,
de tan lluny com lo veurás — á plorar te posarias.
De tan lluny com lo va veure — ja plora com si's moria.
Sant Jaume lo tè pèls peus, — pèl cap la Verge Maria,
los angelets pèl entorn — que li feyan companyia.
—Ay mare la meva mare — una cosa jo 'us diria,
que n' anésseu á cal batlle, — á cal batlle de la vila
qu' allí al trobaréu dinant — ab un gall y una gallina.
Vers 32.
— Vaji á despenjá 'l meu fill — que ja n' es tornat á vida.
Vers 36.
Aixó es miracle del cel — y de la Verge Maria.
Després del últim vers de la nostra versió hem
vist en lo romancerillo del Sr. Milá eix altre:
Primer la van assotar — ella molt mes mereixia.
Emperó la generalitat dels que aquesta cansó cantan no 'l dihuen aqueix vers. Nosaltres seguint la costum l' hem suprimit pus no 's pot negar que trau tot lo bon efecte del acabament.
NOTAS.
Eixa cansó es molt antiga, aixis nos ho dona á entendre la paraula veguer que alguns, be pochs, la cambian ab la de batlle, paraula molt mes moderna. Si cap dupta'ns cabès de sa antiguitat nos la desvanexería al instant eix tros del llibre de concells de Jaume Roig, en lo qui s'hi troba tot sencer l' argument d' eix cant.
Una vil hosta
roin disposta
· · · · ·
llavors tenia
en sa posada
una bregada
de pelegrins
vells é fadrins,
hu li 'n faltá (¿agradá?)
e requestá
li fes plaher,
no 'u volgué fer;
la vil bagassa
mésli la taça
dins son fardell;
partintsen éll
menys la trobaren,
fent que 'l pentjaren.
Los altres tiren
llur vot compliren;
com se tornaren
de fet anaren
veure 'l penjat.
Poch apartat
del gran cami,
viu lo fadrí:
dix: «Despenjáume,
beneyt Sant Jáume
m' ha sustentat.»
Lo gran pecat
fonch decobert,
é fonch pus cert,
car com cuytassen
é 'l demanassen
al president,
ell responent
á llur querella,
per maravella
dos cuyts ocells,
presents tots ells,
ressucitaren
é alt cantaren
gallina é gall.
Sens entrevall
l' hosta dampnada
prest fonch penjada.
(Llibre de concells, llibre II. Com volguè pendre beguina. 1.ª part.)