Cansons de la terra - Volum I/La filla del martxant

LA FILLA DEL MARTXANT.

La filla del martxant—diuhen qu' es la mes bella
no es la mes bella no—qu' altras n' hi ha sens ella,
 labirondon,
 labirondon, quina donzella,
 labirondon.

Quan ella va á sarau—se posa boniqueta,
lo faldellí bermell—enribetat de negre,
 labirondon,
 labirondon quina donzella,
 labirondon.

La'n trauhen á ballar;—á la dansa primera,
lo ballador li diu:—Amor sou pesanteta.
-En que m' ho coneixéu?—Be es prou de ben coneixe,
la cintureta 'us creix—y 'l davantal s' aixeca,
y el faldellí bermell—d' un pam no 'us toca á terra.
-Culliu aixó Joan,—tirého á la riera.
-Tiréuli vos amor—qu' aixó no es cosa meva.
Los pescadors del rey—pescan á la ribera,
n' han pescat un infant—bonich com una estrella.
De tan bonich que n' es—lo portan á la reyna.
Lo fill del rey ho sap—y la fa presonera.
-Calléu, calléu amor—que 'n seréu presonera:
á la presò del rey—vos seréu la mes bella,
vos hi estaréu set anys—no 'n veuréu cel ni terra.
Al cap de los set anys—treu lo cap en reixeta:
la veu un passatger—que s' ha enamorat d' ella....
-Tornéu demá al matí—la veuréu vestideta,
vestideta de blanch—ab lo butxí darrera,
Lo Sant Crist á las mans—cantant lo miserere.

Quan ella va passar—davant de casa seva,
ne va arrencá un gran crit:—¡Válgam Deu, mare meva,
si m' haguesseu casat—al cap de la quinzena!

Variant.

Vers 19

—Al cap de los set anys—treu cap á la finestra,
ne véu passá' un baylet—que n' era de sa terra.
—Baylet, lo bon baylet—¿que hi fan á aquellas terras?
—De des que vos no hi sou—hi ha hagudas moltas guerras,
los barcos van per mar,—las galeras per terra.