La corona de flors

LA CORONA DE FLORS.

Teixím per María
corona de flors,
ja que ella 'ls envia
sos dolsos olors.

1.
Cullím del Rosari,
las Rosas floridas,
d' olor enriquidas
d' olor y de mel;
á la Passionera
juntem la Nadala,
y Angelets de l' ala
del color de cel.

2.
Lliguém ab lo Lliri,
que es flor de puresa,

la Centaura encesa
de la caritat,
la fulla del Trèbol,
que apar en 'l herbatge
bellisima imatge
de la Trinitat.
Teixím per María
corona de flors,
ja que ella 'ls envia
sos dolsos olors.

3.
Didals de la Verge
cullím y sa Agulla,
de l' Eura la fulla
que sembla 'l cor seu.
Pensaments que als Angels
son amor inspira,
la flor que al sol mira
com l' ánima á Dèu.

4.
La Margaridoya,
que es flor d' ignocencia,
brot de Paciencia,
remey de tot mal;

la Angélica pura
que es flor sens espina,
la Perpetuína
que es flor immortal.
Teixím per María
corona de flors,
ja que ella 'ls envia
sos dolsos olors.

5.
Deixém en sa branca
la Dália superba,
busquém entra l' herba
la Vïola humil.
Cullím Primaveras
símbol d'esperansa,
l' Iris de bonansa,
la Palma gentil.

6.
De flors ja teixirem
la vostra corona,
lo cor que 'us la dona
que 'us sia fidel;
mes ¡ay! al trencarse
lo fil de la vida,

per Vos reteixida,
tornáunosla al cel.
Teixím per María
corona de flors,
ja que ella 'ls envia
sos dolsos olors.