Cansó del Pelegrí

CANSÓ DEL PELEGRÍ.

He vist las dotze ermitas,
mes ¡ay! sens ermitans;
no hi fan dolsas visitas
los Angels com avans.
L' aucell encare hi nia,
las flors s' hi han quedat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

Com la de Sant Geroni
d'ermita no n' hi ha;
he vist la del dimoni,
¡malhaja l' ermitá!
sols ell muntar podria
l' altiu Cavall Bernat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

He vist lo cap del Lloro,
he vist lo cap del Gos,
he vist lo roch del Moro
y l' espadat Montgrós,
la vella Ferrería
dessota un roch pelat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

He vist la font de l'Eura,
he vist la font del Pi,
lo rossinyol s' hi abeura
cantant al dematí;
sentint sa melodía
lo cor sas alas bat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

He vist en ampla cova
lo niu del Mansuet,
'l infern, dihuen que 's troba
un poch mes avallet.
Mes cosas contaria
aquell que hi haja estat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

Allá dels monjos miro
la llarga Processó,
fins l' escolá hi oviro,
que es un gegant turó.
Cecilia salmodía
no lluny del gran flautat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

La roca Foradada
cap á Ponent se veu,
immensa portalada
de gegantina Seu;
pot ser Dèu la volia
per la de Montserrat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

He vist sota una roca
plorar los degotalls;
si 'l bes del sol hi toca
son perlas sos cristalls,
perletas que Dèu cria
y cull la flor del prat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.

M' agradan las canturias,
m' agrada 'l camaril,
los prats y los boscurias
hont riuhen Maig y Abril,
Safreig y Escolanía,
los monjos y l' abat.
Mes ¡ay! María
m' ha enamorat.