Cansó de las flors


CANSÓ DE LAS FLORS.

Quan las floretas riuhen
 ab las abellas,
¿no sabeu lo que diuhen
 ellas ab ellas?
De tota flor que cria
 mont y ribera,
N' es la Verge María
 sa Jardinera.

Ja la Pervinca bada
 sos ulls blavosos,
ja 'n veu obrir la prada
 de mes hermosos,
ja sembra pedrería
 la primavera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.


A l' ombra del Ginebre
 riu la Centaura,
y borralló de gebre
 que 'l sol hi daura,
la blanca Satalía
 diu riallera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.

Lo Galleret rumbeja
 sa barretina,
quan al matí festeja
 la Clavellina.
Diu á la Floravía
 la Didalera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.

Arrasserat á un Sálzer
 lo Lliri bada,
bada al matí son cálzer
 ple de rosada;
l' altar de la que 'l cria
 sa flayre espera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.


Per vestidura 's posa
 l' alta Ginesta
sa roba d' or hermosa
 de cada festa;
¿per qui s' enjoyaria
 tan matinera?
Per la Verge María
 sa Jardinera.

L' Hisop á fer asperges
 s' en entra al temple,
dels Angelets y verges
 prenent exemple;
portant sa creu lo guia
 la Passionera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.

D'espinas coronada
 floreix la Rosa,
De las flors de la prada
 la mes hermosa;
la que ab la Verge 's cria
 se torna vera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.


Pel bosch que mes ombreja
 va la Viola,
perque ningú la veja
 va tota sola.
La flor que s' humilía
 sempre prospera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.