Cansó de la Estrella

CANSÓ DE LA ESTRELLA.

A un un brillant Estel
li digué la terra:
Floreta del cel,
pósat en ma serra;
quan veu que s'hi posa,
ma patria ditxosa
li diu ab amor:

Estrelleta ó Rosa,
flor d'or,
Estrelleta ó Rosa,
quèdat en mon cor.

La estrellada nit
ne te gelosía
y en son camp florit
ara la voldria;

mes ma patria bella
diu á sa Poncella
sempre ab mes amor:

Roseta ó Estrella,
flor d'or,
Roseta ó Estrella,
fes cel del meu cor.

        6 Setembre 1879.