Camins i paisatge/Paisatge de cap d'any

Paisatge de cap d'any

Les últimes estrelles naufraguen cel endins.
Tenen un aire fantasmal els pins

i les alzines, sota llurs blancs mantells de gebre.
El riu, glaçat, sembla imitar el pessebre.

A la claror indecisa de l'alba, caminem
com els pastors que anaven a Betlem.

Ni un sol ocell no torba la vasta somnolència
que ens volta. El fred se'ns filtra amb violència.

El sol, per fi, ens arriba, saltant pel carenall,
i els arbres ploren, fets un degotall.

Mig entumits encara, comencem la cacera
—els conills són al peu de la riera—

i, deslligats els gossos, ens posem a l'aguait,
atents al crit que marqui el primer empait.