Camins i paisatge/L'arbre tallat
Tardor
L'arbre tallat
Per l'amplor de la soca s'endevina
com fou de gran l'alzina
que, allargant el brancatge
per damunt del camí,
ombrejava el repòs del pelegrí.
¿Quina destral salvatge
impiament l'occí?
Un escadús d'entalles —oh, míseres despulles!—
i unes aglans —deixies
del vell arbre senyor d'aquest rodal—
em diuen clar com no fa gaires dies
el ventijol encara feia onejar ses fulles
i els ocells s'hi acollien, com si fos un hostal.
I ara no hi és! La seva irreparable absència
deixa un buit al paisatge i al meu cor.
Molt més que sa presència
em parla el seu record.
I, com l'aire i l'ocell, ploro la seva mort.