Cántichs/Salvació de l'ánima
| ← Les dues banderes | Salvació de l'ánima Cántichs |
Eternitat → |
SI l' ánima perdo,
salvarla he pogut;
si l' ánima perdo,
tot ho he perdut.
Quant or puch guanyar
y honors, bens y gloria,
lo dia en que moria
son pols del fossar.
Tot nu tinch d' entrar
al negre atahut.
¿Qué val sè alabats,
allá hont no son,
los que en l' altre mon
son atormentats?
¿Quins bens ha comprats
qui 'l cel ha venut?
Qui riqueses ama
no 's pot saciar:
son cor es un mar,
com mes tè mes brama:
millors bens y fama
dona la virtut.
¿De qué 'm serviria
lo regne més gran,
si en lo mon regnant
la Gloria perdia?
¡quant mes me valdria
may haver nascut!
¿Qué val ton cabell,
gentil Absalon,
tu que eras del mon
lo més ros y bell,
si ets penjat ab ell
al infern caygut?
Si 'm das Salomó
tot lo seu saber,
Davit son poder,
sa forsa Samsó,
si tinch quant de bó
lo mon ha tingut.
¡A Dèu! mon traydor,
ja trenco tos llassos;
morir vull als brassos
de mon Salvador:
Jesús, vostre Cor
serà 'l meu escut.
Si l' ánima perdo,
salvarla he pogut;
si l' ánima perdo,
tot ho he perdut.