Cántichs/Resignació
| ← La puresa | Resignació Cántichs |
Amar ó morir → |
La Creu que m' heu dat
abrasso ab amor.
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
Ab foch l' or se proba,
l' amor ab la Creu;
si cercas á Dèu,
en la Creu se troba.
¡Dolsor sempre nova!
¡Tresor amagat!
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
Quant l' ánima plora
la gracia hi floreix;
qui al mon may pateix
lo cel may anyora.
D' amor es penyora
sufrir per l' Amat,
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
Si en llit d' agonía
Jesucrist me vol,
m' hi dona 'l consol
de sa companyía:
¡felís malaltía
si 'l cel m' ha guanyat!
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
Si á beure 'm convida
son càlzer amarch,
cap torment es llarch
en tan curta vida.
Petit feix s' olvida
portantlo de grat.
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
Ben poch castigau
á aquell que us ha ofés;
castigaume més,
peró perdonau:
la Creu n' es la clau
si 'l cel m' he tancat.
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
Vull, com mon Amor,
cruels disciplines,
al front ses espines,
al llavi amargor
y una llansa al cor
que tan poch l' ha amat.
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
¡Qué hermós cel se veu
del cim del Calvari!
qui vulla pujarhi
la escala es la Creu.
Als brassos d' un Dèu
ja tot m' he entregat!
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
Tota Creu es d' or
si es Dèu qui la dona;
vindrá la corona
després del dolor,
¡Qui pogués morir
ab Vos abrassat!
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.
¡Qué dolsa es la Creu
ab Jesús portada!
¡qué dolsa y amada
la esposa de Dèu!
Si ab Vos me voleu
en ella clavat,
Que's fassa, Senyor,
vostra voluntat.