Cántichs/Misteris de Dolor
AL jardí solitari
Jesús arriba;
pensant ab lo Calvari,
sua sanch viva.
Rentau ab sanch tan pura
la ánima nostra,
tornantli la hermosura
d' esposa vostra.
Ab cinch mil assots paga
les culpes mies,
quedant fet una llaga
y entre agonies.
Jesús, per endolcirvos
aqueix suplici,
desde ara vull seguirvos,
fugint del vici.
Espines afrontoses
son front coronan,
espines de les roses
que 'ls plahers donan.
Ab vostres mans divines,
Jesús, quan mória,
no 'm coroneu d' espines,
sinó de gloria.
Tres vegades lo aterra
la Creu fexuga,
y 'm diu, estès en terra,
que ab Ell la duga.
La duré ab paciència,
Jesús amable;
puix Vos sou l' ignocencia,
jo so 'l culpable.
De la Creu dura en l' ara
Jesús espira,
y encés d' amor encara
per mi sospira.
Jesús, que vostres passos
seguint, un dia
repose en vostres brassos
l' ànima mia.