Cántichs/La Gloria

La Gloria
Cántichs

LA GLORIA

Mon cor vos somia
¡mes ay! que no us té:
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

I.

Les ditxes al mon
s' hi donan á gotes;
allí 's beuen totes
com aygua en la font;
un raig ne voldria,
un riu ne tindré:
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

II.

Allí á Jesucrist
veuré cara á cara,
l' aurora mes clara
que 'ls Àngels han vist;
l' aurora es María,
lo sol es mon Bé:
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

III.

¡Per l' olfat qué olor,
pels ulls qué hermosura,
pel gust qué dolsura,
qué vida pel cor!
¡quin riu d' alegría,
quin mar de plahè!
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

IV.

Allá no hi ha nit,
sempre es dia clar,
podent contemplar
á Déu fit á fit:

sol sempre al mitx-dia,
cel sempre seré:
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

V.

Hi cantan los Angels,
hi cantan y sonan;
hossannes entonan
Serafins y Arcángels;
suau melodia
també hi cantaré:
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

VI.

L' arbre de la vida
ple de fruyts y flor
omplirá 'l mèu cor
d' un goig sense mida;
¡ab quina alegria
son fruyt culliré!
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

VII.

Les Verges son lliris,
los Mártirs son roses,
que fa mes hermoses
la sanch dels martiris.
En sa companyia
vull florir també:
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

VIII.

Plorant de tristor
miro les estrelles,
que derrera d' elles
está 'l mèu Amor.
Flor de setelía,
¡quánt te culliré!
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.

IX.

Trayeume, oh Espós,
d' aqueix mar de penes,
trencau les cadenes
que 'm privan de Vos.

Dolsa patria mia,
¡quánt hi entraré!
Ay, quin será 'l dia,
Jesús, que us veure.